Almenys així ens ho planteja Cristina Martín Giménez en el seu llibre "Els plans del Club Bilderberg per a Espanya", quan ens planteja una reunió al Palau de la Generalitat entre el president Mas i membres de l'anomenada "Comissió Trilateral", o el que és el mateix, l'apèndix espanyol del Club Bilderberg.
Sembla ser que els membres d'aquest club tan elitista, estarien en contra de la secessió de Catalunya respecte de l'Estat espanyol. Ja al 1991 van convidar al Jordi Pujol a la reunió que es va celebrar a Baden-Baden, en plena selva negra. Segons sembla Pujol no va entusiasmar aquests autèntics "amos del món" amb l'al·legoria al nacionalisme català, ja que nacionalisme és una paraula maleïda entre la camarilla dels Bilderberg. Per a aquest "selecte" club els nacionalismes són perillosos perquè xoquen de front amb el seu anhel d'implantar un govern mundial, amb les conseqüents renúncies a la sobirania dels diferents estats.
Com apuntava anteriorment, el 20 de juliol de 2014, el President de la Generalitat va rebre a la seu del govern català, a la "Comissió Trilateral", que no és altra cosa que la delegació espanyola dels Bilderberg. Aquesta comissió estava formada per Antonio Garrigues Walker (president del bufet Garrigues i soci de David Rockefeller), Alfonso Cortina (vicepresident a Europa de Rothschild), Pedro Miguel Echenique (físic i exconseller del govern basc), Ignacio Polanco (president del grup Prisa ), Esther Giménez-Salinas (ex rectora de la Universitat Ramon Llull i consellera del Banc Santander), Emilio Ybarra (ex-President del BBVA) i Ferran Rodés (president de l'empresa editora del diari Ara i conseller d'Acciona). En aquesta reunió Mas els va assegurar que la solució al enrocament de la consulta seria les eleccions autonòmiques amb caràcter plebiscitari. Així que els coloms missatgers dels Bilderberg se’n van anar entre salutacions cordials per transmetre el missatge.
Des d'aquell dia assenyalat la fi del President Mas està molt a prop. I Mas seria molt cec si no és capaç de veure que una visita d'aquest calibre no la rep qualsevol. Ha aconseguit enfadar als dimonis. A partir d'aquell dia, i sense saber-ho, el president es va convertir en un instrument en mans molt perilloses. De els discrets somriures de sobretaula, Bilderberg ha passat a les portades dels diaris. Mas acaba de ser públicament amenaçat.
L'estratègia de Bilderberg és utilitzar el polvorí català per forçar la creació d'una Espanya federal. Això sí, sense tenir clar quin és el model federal que voldrien proposar. És just en aquest punt quan han començat a unir-se al projecte personatges com el populista Felipe González en primera instància, però secundat per tot un reguitzell de polítics de la nova fornada com Pedro Sánchez, Alberto Garzón, Ximo Puig, Miquel Iceta o Joan Carles Moneder (quan dirigia PODEM).
Per dur a terme tot aquest desideratum és evident que es fa imprescindible la modificació de la Constitució. I és just aquí on hi ha l'estratègia del Club Bilderberg. Ja que es fica mà, es tallarà per aquí i s'afegirà per allà, per fer una eina al servei del control internacional de la sobirania espanyola. Amb la qual cosa es posen les eines per al control del procés independentista català.
Lo realment retorçat de tota aquesta situació és que els que provocaran aquest canvi a Espanya, són els autèntics amos dels diners. Són aquells que financen els partits polítics perquè facin les lleis que a ells els convé, són els mateixos que van manar durant la dictadura del Franco i que van dissenyar la transició per no perdre ni un sol dels seus privilegis.
Per dur a terme tota aquesta operació és imprescindible utilitzar el "procés" català. Serà l'excusa perfecta per promoure l'Estat federal i la reforma de la constitució. Tot això embolicat pel gran paradigma de la legalitat i vestit com una solució emanada del mateix parlament espanyol i dels partits allí representats. Tot plegat una escenificació digna del propi Vaticà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada