En aquesta reflexió no vull obviar la incidència que hagi pogut tenir l'impacte de la crisi econòmica, en emmordassar moltes de les boques que en altres moments es mostraven crítiques amb el sistema. Hem vist com molts mitjans de comunicació han desaparegut, o han reestructurat les seves plantilles acomiadant periodistes. Cada vegada hi ha menys periodistes i en pitjors condicions econòmiques i laborals, aquesta també és una forma de fer callar veus que no estan en sintonia amb les dels seus amos.
La indústria mediàtica s'està reestructurant i petits mitjans de comunicació, que enarboraven banderes llibertàries, estan sent absorbits per grans gegants del sector, disminuint així l'oferta de diversitat d'opinió. Això fa que els professionals del periodisme es vegin obligats a callar per no perdre els seus llocs de treball. És una forma sibil•lina d'establir una autocensura, tant a l'hora de redactar les notícies, com en el moviment d'obviar-ne certes altres.
La censura implícita és una de les eines més utilitzades per l'Estat, per tenir endormiscat al poble. Sense la llibertat d'expressió, sense la capacitat de fer-se sentir, és impossible defensar els altres drets humans. Espanya ja ha tingut una gran experiència en soscavar la llibertat d'expressió en benefici de sistemes de governs totalitaris o pseudo democràtics. La societat d'aquest país ha fet molts passos enrere a l'hora de poder exercir el seu dret d'una opinió lliure.
Malgrat aquesta involució en les llibertats, Internet es fa servir cada dia més per alçar la veu contra el poder i per exercir pressió per un més gran respecte als drets humans. La batalla s'està centrant ara en el control de la xarxa, mentre les xarxes socials alimenten un nou activisme que s'escapa encara al control directe dels governs.
Recentment hem pogut veure com l'aprovació de la Llei de Seguretat Ciutadana (l'anomenada Llei mordassa), ha suposat un cop dur per a gran part de la nostra societat que sortia al carrer a reclamar els seus drets. Amb aquesta nova llei el govern, d'extrema dreta del Partit Popular, ataca de ple els drets fonamentals de reunió i manifestació. Aquesta llei s'ha convertit en una resposta directa i desproporcionada a les diverses formes de protesta civil pacífica que van sorgir després del 15-M, com les que hem vist en els últims anys en resposta als saquejos institucionals dels que hem estat testimonis.
Per tant, podem afirmar que la llibertat de premsa a Espanya està en estat crític. La prova més fefaent d'això la trobem en que en l'últim any hi ha hagut un canvi de timó forçat, en grups de comunicació tan influents com "El Mundo", "El País" o "La Vanguardia" que han acomiadat als seus directors per no encaixar amb les directrius del grup editorial. Evidenciant d'una manera clara que a Espanya la llibertat d'expressió està tocada per la pressió que exerceixen els propietaris d'aquests mitjans, així com el Govern, per acomiadar periodistes i reporters que no entren al joc que ells imposen.
Així doncs, hem de defensar amb totes les nostres forces aquesta llibertat que tanta sang i tantes llàgrimes ha costat. Parafrasejant Inmanuel Kant "la llibertat és aquella facultat que augmenta la utilitat de totes les altres facultats".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada