The Barcenas eggs.

En els més de 30 anys que portem de suposada democràcia, estem veient com el Partit Popular (un dels principals partits d'Espanya) porta més de 20 anys finançant-se de forma il•legal, transformant donacions anònimes d'empresaris en favors i prebendes fets amb diners públics . Durant aquests més de 20 anys han passat per la Tresoreria del Partit Popular tres tresorers, a part de dos presidents del govern que alhora han estat secretaris generals del seu propi partit.

Tot aquest procés està generant una espiral de ràbia continguda en la societat civil, quan estem travessant una situació molt dura a nivell social i econòmic. Sembla que estem davant d'un govern sustentat per un partit polític que ha generat molts dubtes sobre la transparència del seu finançament. Estem en un escenari en el qual un delinqüent com Luis Bárcenas té agafats pels "eggs" (ous) a multitud de presumptes delinqüents amb càrrecs polítics d'altíssima responsabilitat en el govern d'Espanya.

El que faci o digui Luis Bárcenas, està generant una profunda inquietud a la cúpula del Partit Popular. Especialment des del punt de vista polític, per la possibilitat que les seves paraules i les seves revelacions, amb degoteig de documents, allarguin la polèmica i arruïnin completament l'agenda del Govern en un moment clau, quan confiava en començar a sortir del forat amb els primers tímids bones auguris econòmics i una bona temporada turística.

Però sembla ser, que tot aquest sistema de finançament opac i amb tints de màfia siciliana, el Partit Popular el té patentat i registrat per poder explotar en cadascun dels seus territoris. Aquest és el cas que ha succeït a Galícia amb el partit que lidera Nuñez Feijóo, que ha calcat literalment la mecànica que ha seguit durant aquests 20 anys la cúpula estatal del Partit Popular espanyol. Això ho evidencia un informe intern que l'exgerent del PP gallec, Modesto Fernández, va emetre el 2006. El PP gallec, que ja dirigia llavors l'avui president autonòmic, només va reconèixer en la seva comptabilitat oficial donatius per 200.000 euros aquest any. Però, segons l'esmentat informe, va recaptar molt més, fins a dos milions d'euros per via opaca. 

Aquesta relació entre donacions opaques al Partit Popular i l'adjudicació de contractes públics a les empreses donants, ho recull l’informe que la Unitat contra la Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional, que s'estima en 12.281 milions d'euros el valor dels diners públics destinats a les empreses que han estat donants.

Però per si tot aquest embolic no fos suficient, hi ha també l'assumpte dels sobres amb els sobresous que percebien persones que estan ocupant càrrecs d'alta responsabilitat tant en el govern com a la cúpula del Partit Popular. Des José María Aznar fins Mariano Rajoy, totes les grans figures de la formació van passar suposadament en nombroses ocasions pel despatx dels tresorers per cobrar quantitats que anaven des d'uns pocs milers de pessetes fins a desenes de milers d'euros. María Dolores de Cospedal, Rodrigo Rato, Jaime Mayor Oreja, Javier Arenas, Ángel Acebes, Federico Trillo i fins al Francisco Álvarez-Cascos, gairebé tots els presidents, secretaris generals, vicesecretaris i ministres de Govern es van dur les seves particulars 'extres' de les comptes en B del PP.

Pel que fa al Mariano Rajoy, tant com a vicesecretari des de 1990, com a secretari general anys després o president del partit des de 2003, apareix reflectit com 'MR', 'M. Raj 'o, simplement,' Mariano '. Des de 1997 fins a 2008, mentre ocupa diverses carteres ministerials al govern d'Aznar, sembla embutxacar 2,1 milions de pessetes (12.600 euros) semestrals o 1.050.000 de pessetes (6.300 euros) trimestrals; rebent a l'any 25.200 euros. Amb tot aquest sarau, el president del Govern continua amagant el cap sota de l’ala i sense pronunciar-se. Només a través d'un portaveu s'ha remès a les conclusions que publicarà l'auditoria interna que es realitzi en el si del PP. Una investigació que realitza el PP per al PP i que molts reclamem que hauria d'estar en mans de l'Audiència Nacional.

En resum, no és que el Luis Bárcenas sigui un tio amb molts ous. El que sí que és cert és que el Bárcenas els té a tots agafats pels ous.