Arxiu del blog

dijous, 14 de juny del 2012

La noblesa espanyola continua tirant de l'orgull nacional.

Durant la història d'Espanya hem pogut apreciar una constant que es repeteix sistemàticament al llarg dels segles. Queda lluny aquell imperi on mai es ponia el sol i en el qual els "hidalgos" castellans intentaven rivalitzar amb la noblesa centreeuropea. La referència la podem obtenir en un dels autors més cobejats de la literatura espanyola, com és Miguel de Cervantes. Cervantes ja ens descriu a un Quixot arruïnat, però no obstant això orgullós de la seva classe social i que amb el temps va derivant en una demència que el dibuixa com una caricatura del que va ser.

Doncs bé, avui més que mai té sentit observar la descripció que Cervantes ens fa d'Alonso Quijano (Don Quixot), per fer un paral•lelisme amb la situació en què es troben els nostres polítics castellans. Quan unes hores després que la Unió Europea acceptés donar un crèdit de 100.000 milions d'euros a l'estat espanyol perquè rescatés seu sistema bancari, sortia el nostre Quixot de torn (en aquest cas Mariano Rajoy) a treure pit i dient-li a tothom que a ell no l’havia pressionat ningú, sinó que havia estat ell el que havia pressionat a Europa.

La venda del rescat com una espècie de victòria, les declaracions sobre que va ser Espanya qui va pressionar a Europa per obtenir els ajuts, la laxitud de les suposades condicions del rescat, fins i tot el fet que Mariano Rajoy se n'anés a veure l'Eurocopa donant la sensació de tenir-ho tot lligat, no ha fet més que fer emprenyar a mitja Europa.

I al meu entendre tenen motius sobrats per emprenyar-se: D'una banda en castellà hi ha una dita que diu "es de bien nacidos ser agradecido" i precisament quan ha hagut de arrossegar-se a les faldilles de la Merkel per implorar-li ajuda per sortir del atzucac financer en què ens trobem.

D'altra banda cal ser humil i respectuós amb els altres (que prengui exemple del Guardiola). Sobretot quan països com Grècia, Portugal o Irlanda estan en situacions d'intervenció molt més dures que les d'Espanya. Evidentment aquests països rescatats s'han afanyat a exigir que se'ls doni el mateix tracte que s'ha donat al rescat del govern espanyol.

Evidentment Espanya ha posat a tota l'eurozona en una situació complicada, enmig de la incertesa per la crisi política grega, amb els països creditors (encapçalats per l’Alemanya i els seus satèl•lits, Finlàndia, Àustria i Holanda) exigint duresa en la condicionalitat del salvavides a la banca espanyola per evitar que els altres rescatats sol·licitin el mateix.

L'economia espanyola i la seva banca és presa d'errors del passat, per la permissivitat dels Governs del Partit Popular i del Partit Socialista respecte a la bombolla immobiliària. Tampoc podem oblidar la vinculació que hi ha dels problemes econòmics actuals, amb la deficient supervisió del sistema financer espanyol i amb les recents reformes bancàries, que van optar per la pitjor solució: fusions com la de Bankia, les caixes gallegues o les catalanes.

Aquest orgull de "Hidalgo" espanyol arruïnat, va portar al seu dia a Rodríguez Zapatero a negar per activa i per passiva la pronunciació de la paraula CRISI. Ara Mariano Rajoy segueixen la mateixa línia ridícula de negar que estem intervinguts i es nega a acceptar la paraula RESCAT. Realment cada vegada estem donant grans arguments als europeus per creure que Àfrica comença als Pirineus.