La dignitat dels "indignats".

Finalment comença a bullir l'olla. I és que des del passat diumenge dia 15 més de mig centenar de ciutats espanyoles són escenaris de concentracions pacífiques de joves i no tan joves, que convocats per Democràcia Reial diuen públicament que estan farts de l'actual sistema polític i econòmic del nostre país.

Estàvem atents, com a observadors llunyans, dels moviments que reivindiquen llibertats democràtiques al nord d'Àfrica, potser creient que estem vivint en un país del primer món, on se'ns havia omplert la boca de l'esplèndida transició democràtica que vam fer en els últims 35 anys.

Després de 40 anys de dictadura, vam iniciar un projecte de democratització tutelada. Durant el qual l'exèrcit va tenir un paper estratègic per aconseguir donar una imatge democràtica, a una monarquia imposada com a únic camí amb possibilitats de pau i estabilitat. Sortint dels 40 anys de repressió era difícil que la població s'inclinés per qualsevol altra opció que pogués conduir a més accions de repressió o una amenaça de guerra civil.

El resultat de tots aquestes pors i temors ha estat un sistema de partits molt estricte, en el qual les cúpules controlen tot l'aparell del partit i es protegeixen a si mateixos contra qualsevol debilitat democràtica que vulgui qüestionar-los. És per això que davant els casos de corrupció el primer que fan és autoprotegir i emparant-se en el principi de presumpció d'innocència, mantenen en els seus càrrecs a les persones imputades per malifetes variades.

És per això que la ciutadania n’està farta i utilitzant les xarxes socials, que "encara" no controlen els poders fàctics de l'actual sistema democràtic espanyol, s'han concentrat al carrer per manifestar el seu rebuig a l'actual sistema polític que tolera els excessos de l'actual sistema econòmic.

La veritat és que la dimensió de les manifestacions ha sorprès els mateixos organitzadors. El moviment de protesta, espontani i transversal, ha tret a la superfície la crisi, després de tres anys sense protestes d’uns sindicats anestesiats, l'absència costava explicar, i els partits polítics, en plena campanya electoral, han estat enxampats a contrapeu. D'una banda Zapatero ha dit que "es tracta d'una expressió democràtica que cal escoltar i que es dóna en diversos països europeus". Però en les entranyes del seu propi partit, els socialistes tenen por que siguin ells els grans perjudicats electoralment. Per contra, en el Partit Popular diuen que es freguen les mans, ja que consideren que els manifestants i els que els donen suport a les xarxes socials no són el seu electorat.

Bé despres de tot plegat, crec que els manifestants, sense suport polític o sindical, han aconseguit integrar un moviment heterogeni en el qual poden estar els antisistema i la reacció populista que pretén deslegitimar el parlamentarisme, però el moviment reuneix molt més. Els manifestants expressen un malestar social. Aquest moviment manifesta estar farts per una situació de crisi, com s'ha demostrat en les anteriors protestes a Grècia i fins i tot al Regne Unit .. Diuen públicament i als quatre vents, que no se senten representats per un poder polític que està sotmès a un poder econòmic fora dels controls del sistema democràtic.

Per tant, la resposta que els "indignats" esperen dels nostres governants, no són tant reformes en la fórmula electoral, com poden ser la limitació de mandats o l'establiment de les llistes obertes, com canvis molt més profunds. Per exemple, resulta complicat entendre per què moltes decisions econòmiques es prenen per institucions que estan molt allunyades del control dels ciutadans, com si l'economia fos quelcom merament tècnic i la política no importés. O en el pitjor dels casos, com si els representants elegits directament pel poble, donessin el seu beneplàcit servil sense qüestionar res, als abusos dels que realment estableixen les regles, que no són altres que la banca i el gran capital.

Seguint les notícies d'aquests últims dies, he pogut llegir pancartes que deien: "Més pa i menys xoriço" o "Fallada de sistema reiniciant". Tots aquests missatges no poden passar desapercebuts per l'actual classe política, ja que tots ells posen de manifest que la ciutadania estem farts de que aquí només alguns tinguin dret als privilegis.