El que tenen de bo les vacances, és aquest període de desconnexió de la realitat que intentem fer d'una manera o d’una altra. El dur d'aquesta desconnexió és que quan et reincorporades a l'activitat quotidiana, tornes apreciar que tot està en el punt en què ho havies deixat abans de marxar.
Aquesta és la sensació que he tingut quan al treure el cap pels mitjans de comunicació, i et foten una hòstia que no per ser esperada deixa de sorprendre't.
Ja he reflexionat en alguns apunts anteriors sobre la covardia i la falta de criteri del govern, a l'hora de prendre mesures per lluitar contra el dèficit públic. Començar pels pensionistes i els funcionaris és la forma més senzilla i covarda d'anunciar que venien temps complicats i hem de solidaritzar-nos a estrènyer el cinturó. Ja vaig dir, en el seu moment, que els autèntics culpables de la crisi, que al meu entendre són la banca i el gran capital especulador, sortien impunes de tota aquesta situació.
El govern no es va atrevir ni a pujar els impostos a les rendes més altes, ni a exercir un control més gran sobre les entitats bancàries que han rebut diners públics per no haver de trencar per la seva mala gestió.
Ara el govern comença a recollir els fruits de la seva covardia en aquest àmbit. Ja que en l'últim informe semestral enviat per Caixa Tarragona a la Comisisón Nacional del Mercat de Valors (CNMV), abans de fusionar-se amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa el passat 1 de juliol, mostra un alça de «sous i altres remuneracions anàlogues» dels directius de 407.000 euros, el 43% més que el semestre anterior.
El mateix ha passat amb els directius de Caixa de Catalunya, al capdavant de la qual hi ha el exministre Narcís Serra, que aprofitant el riu regirat també ha decidit a augmentar la seva cotització.
Encara que des de les entitats s'hagin relativitzat les xifres, assegurant que «els sous dels directius no van augmentar ni un cèntim, però efectivament es van produir pujades en les retribucions». En el fons l'únic que es fa és admetre la poca vergonya dels màxims representants d'aquestes institucions i justificar amb arguments pobres i banals la situació generada.
Per disfressar-ho han intentat dissimular aquesta malifeta, entre d'altres argúcies, augmentant les seves retribucions en concepte d'assegurances i primes destinades a complementar la jubilació.
És a dir que en plena crisi i en plena onada de fusions per evitar fallides, i es pugen el sou i les dietes. En aquest país els pocavergonyes no tenen límits. I el govern i el Banc d'Espanya rient-li-los hi les gràcies als bancs i caixes. Així m'agrada! Amb dos collons!
Després per quadrar els balanços serà tan senzill com deixar d'invertir en obres socials, que per cert no generen beneficis, i destinar els diners a augmentar les rendes dels que amb les seves decisions ens han portat al punt on estem ara.
És com si d'alguna manera, el Banc d'Espanya i el govern estiguessin d'acord en tolerar que es premiï la ineptitud dels gestors. Com deia el vell Murphy "com més inútil, més sou".
Per tant, preparem-nos a retallar pensions, allargar jubilacions, a augmentar l'IVA i en definitiva a treballar per mantenir a tots aquests lladregots.
1 comentari:
Quina vergonya!!
Publica un comentari a l'entrada