Arxiu del blog

dissabte, 19 de juny del 2010

Els sindicats espanyols han fet el paper de la trista figura.


Si sempre he considerat que al nostre país tenim una classe política mediocre tirant a dolenta, els sindicats fan gala d'aquest nivell i confirmen la tendència de mediocritat dels nostres polítics.

Hem estat dos anys esperant que els interlocutors socials es posessin d'acord per afrontar una reforma laboral, que tant l'economia espanyola, com l'europea estaven demanant a crits desesperadament.

Hem vist un govern indecís i temorós a l'hora d'afrontar reptes difícils, però sobretot hem vist uns sindicats que s'han convertit en una comparsa del govern, fent de "palmeros" de la mà que els dóna de menjar.

És evident que la relació existent entre el govern de la nació i els sindicats és com a mínim pornogràfica. És molt clar que el govern (independentment del partit que el dirigeixi) té un especial interès en mimar als dos sindicats majoritaris.

En la meva opinió, la relació del PSOE amb UGT inhabilita aquest sindicat com a interlocutor en la defensa dels interessos dels treballadors. No es pot anar a la processó i tocar les campanes. Aquesta excessiva politització del moviment sindical posa en dubte la seva capacitat per representar els interessos dels treballadors. Com a molt podrà representar els interessos dels seus afiliats.

Tampoc és gens favorable el paper de CCOO. Una organització que la seva principal bandera és una hipotètica neutralitat, en referència a la vinculació de la seva màxima rival (UGT) amb el PSOE. És evident que Comissions Obreres es mou millor amb governs del Partit Popular, que els permet mostrar-se més bel·ligerants en les seves reivindicacions i així tenir més satisfetes a les seves bases.

Per tant, no comparteixo, de cap manera, que la resta de ciutadans haguem de finançar les grans estructures que tenen els sindicats majoritaris a Espanya. Estic totalment en contra que els sindicats visquin dels diners públics. Entenc que per garantir una independència real de l'acció política del dia a dia, els sindicats haurien de mantenir-se de les quotes dels seus afiliats. D'altra manera, el que s'està fent és fomentar un servilisme de el moviment sindical majoritari en funció dels designis del govern de torn. Si a l'Església se la va obligar a ser autosuficient. Per què els sindicats segueixen obtenint diners de l'Estat?

I no només això, s no que el paper que han tingut en les negociacions ha estat vergonyós. No han sabut estar a l'altura de les necessitats del país i no s'han atrevit a explicar a les seves bases, la necessitat d'una reforma laboral que no atemorisca les inversions estrangeres a Espanya. Després del rotund fracàs de la vaga de funcionaris, no s'han atrevit a organitzar una vaga general pel seu compte i veient que l'opinió pública és més madura que ells, s'han vist obligats a convocar la vaga general el mateix dia que ho feien les organitzacions europees per al dia 29 setembre. En l'únic lloc on tindran èxit en la seva vaga general, serà a la ciutat de Lleida. Per què precisament aquest dia se celebra la Festa Major de San Miquel. Realment una manera poc elegant de salvar els mobles i sobretot de dissimular la seva poca capacitat de convocatòria respecte dels sindicats europeus.

Durant aquests dos anys de diàleg social, les úniques grans aportacions que he sentit de les dues centrals sindicals majoritàries, han estat: "Li demanem al govern" i "Exigim als empresaris". Collons!!! A part de "demanar" i "exigir" que cony aporteu al pacte social. Potser el problema estigui en que els sindicats estan controlats per funcionaris i treballadors privilegiats que són els que marquen la seva política del dia a dia, i que per tant tenen una visió de la crisi molt diferent de la dels Kurrants del carrer.

Per tot això, el sindicalisme actual a Espanya sobreviu gràcies al fet que aquesta societat es nodreix de convencionalismes de cara a la galeria i no de conviccions de cara a les necessitats socials. Els sindicats segueixen ancorats al discurs que encenia les masses del segle XIX i actualment només representen els treballadors en actiu, però no estan defensant els aturats. Probablement sigui perquè aquests no paguen el seu impost revolucionari i no voten en les eleccions sindicals.

Davant d'aquest panorama, definiria el sindicalisme com "l'art d'obtenir els diners de l'estat i el vot dels treballadors, amb el pretext de protegir-los als uns dels altres".

1 comentari:

Babunski ha dit...

Els sindicats estancats en el seu paper de la transició. S'han de regenerar o la visió que tenim d'ells caurà en picat. Jo, personalment, veig ara els sindicats com una colla de ganduls acomodats.