Arxiu del blog

dissabte, 27 de març del 2010

La prepotència del Síndic de l’Aran.


El Síndic de l’Aran, Francesc Boya, se’n va de vacances el dia que havia de comparèixer al Parlament a la ponència de la Llei de Vegueries, pel malestar que ha creat el projecte de llei en el govern aranès.

Ningú dubte que la Val d’Aran, presenta unes peculiaritats lingüístiques i sociodemográfiques que la converteixen en un escenari ideal per a l'estudi del procés de construcció de la identitat col·lectiva i la seva relació amb la llengua. Tenint molt present la importància que la llengua pròpia en el procés de construcció de la identitat col·lectiva. I no seré jo qui dubti dels trets identitaris del poble aranès. Però abans de res cal saber estar en els llocs que correspon.

En el debat de les idees, subjeu l'essència de la democràcia. Entenc que aquesta és la base sobre la qual podem edificar un debat sobre la identitat entre Catalunya i la Val d’Aran, per això, s'exigeix a totes les parts que extremin el seu esforç a posar l'èmfasi en el fons dels arguments que defensen. No en les formes de cara a la galeria per a satisfer al seu electorat més pròxim.

Per tant, vull criticar molt durament l'actuació del Síndic de l’Aran, que va deixar plantada a la Comissió de la ponència de la Llei de Vegueries, amb el ridícul argument que no se li van atorgar més de 15 minuts per a fer la seva exposició. Al meu entendre és una actuació de nen mal criat que demostra una actitud impròpia d'un representant polític com ell.

Crec que als nostres representants polítics, devem d’exigir-los compromís i actitud davant dels temes de país que han de defensar i debatre. Personalment estic un mica fart de líders mesiànics que intenten escudar-se en autèntiques ximpleries per a sortir bé a la foto per als seus electors. És ben cert que cada país té els polítics que es mereix, i probablement tots nosaltres també hàgim de pagar la penitència que ens correspon per ser com som.