Arxiu del blog

dissabte, 13 de febrer del 2010

AMBAPARÀ: Gent que hi sent a ritme de rumba.


Vull fer-vos a mans una experiència musical especialment innovadora i integradora. Es tracta del grup musical lleidatà AMPABARÀ.

Aquest grup inicia les seves actuacions a l'octubre de 2006 amb un estil musical basat en la rumba i la salsa, tot això configurat dintre d'un tipus de música amb una forta dosi de ritmes contagiosos especialment indicats per a festes i celebracions.

La rumba lleidatana té en el grup AMPABARÀ un excel·lent exponent de música participativa, multiplicat per la seva original idea de cantar també en llengua de signes, assolint el fet de fer arribar la música a totes les persones que no la poden escoltar.

La seva fórmula musical sorgeix de la idea de complementar la capacitat que les persones sordes tenen per a percebre la música, a través de les vibracions. El complement perfecte perquè aquestes persones puguin comprendre la síntesi de les cançons és, sens dubte, poder interpretar la lletra que els músics canten. La fusió entre la percepció del ritme i la concepció de la lletra, és el més semblant a escoltar música que una persona amb discapacitat auditiva pot tenir.

És per això que incorporar en l'escenari a una persona que interpreta en llengua de signes catalana les lletres, ha acostat un bé cultural com és la música a un col·lectiu que estava privat d'aquest dret. L'intèrpret i l'artista han preparat prèviament les lletres de les cançons, d'aquesta manera les persones sordes reben la intensitat i sentit de les lletres així com les vibracions del to permetent-los percebre el missatge de l'artista.

L'objectiu d'aquesta fórmula musical és normalitzar i donar l'oportunitat a la gent que no hi sent de gaudir de la música en directe. El grup AMBAPARÀ és pioner al nostre país a l'oferir aquest tipus d'espectacle per a persones sordes.

És per tot això, que considero aquesta iniciativa com un magnífic exemple d'una bona pràctica en relació amb la responsabilitat social cap al nostre col·lectiu, que promou, no només una participació activa i normalitzada de les persones sordes en una actuació musical en directe, sinó també la sensibilització de la societat cap a aquest tipus de discapacitat.

1 comentari:

Babunski ha dit...

És extraordinari això que menciones i, avui en dia, també és extraordinari que trinfin en accent nord-occidental.