Arxiu del blog

dimecres, 5 d’agost del 2009

La justícia s'aplica depenent de qui és l'imputat.


Aquesta és la sensació que podem tenir la majoria dels ciutadans, quan veiem que la interpretació de la llei depèn del nivell d’amiguisme que un pugui arribar a tenir amb el jutge. Si més no, aquesta sensació és la qual se't queda en el cos al veure com el President de la Generalitat Valenciana s'ha lliurat d'anar a un judici per rebre regals.

Segons sembla no es tracta de dubtar de si Francisco Camps va rebre o no regals d'Álvaro Pérez, el cap valencià de la xarxa empresarial que dirigia Francisco Correa, ja que això sembla ser acceptat per tothom. Per tant, entenc que els magistrats, tant els partidaris del sobreseïment com el qual va emetre vot particular, donen per bo que Francisco Camps i els altres tres imputats van rebre regals dels capitosts de la trama corrupta, encara que no es pugui demostrar que els obsequis es realitzessin en virtut del seu càrrec. El fet ara consisteix a posar en dubte que rebre aquest tipus de regals constitueixi cap tipus de delicte.

Tal com he llegit en una crònica del diari El País, fins a la pròpia dona del Francisco Camps trobava excessius els regals que l'empresa d'Álvaro Pérez (Orange Market) feia a la família. Amb la qual cosa, a jo em sembla que aquestes situacions són d'una pornografia política difícil de manipular, encara que sigui per un jutge, ja que els ciutadans tenim un coeficient intel·lectual mig, que ens permet destriar entre l'èticament correcte i l'èticament deplorable.

Que l'aplicació de la justícia depengui del nivell de sintonia política que hi hagi entre el jutge i l'acusat, posa en perill la fe que els ciutadans podem tenir en el poder judicial. Una vegada més podem veure com la justícia no és cega i quan li interessa s'aixeca la bena per a poder mirar per sota.

Intentar justificar que els regals rebuts no tenien relació amb el càrrec que Francisco Campos té en l'administració valenciana, és insultar la intel·ligència de la ciutadania. Emparar-se en l'article 426 del Codi Penal sobre el suborn impropi, per a evitar que l'acusat sigui jutjat no beneficiat en no-res, la credibilitat que els ciutadans podem arribar a tenir en la justícia, i molt menys en la classe política.

Al meu entendre els polítics han de ser com la dona del César, que no només ha de ser honrada sinó que a més ha de semblar-lo.

Des de la mort del Franco fins a avui hem pogut viure exemples similars, tant en els socialistes (en l'època del Felipe González), Convergència i Unió (cas Banca Catalana amb el Pujol) o ara amb el del Partit Popular.

Sembla ser que els polítics són intocables i que la justícia és d'argila adaptant-se sempre a les constàncies polítiques, socials i econòmiques de cada moment.

Ho sento molt, però jo no trago…. i si un polític durant l'exercici del seu càrrec rep un regal, aquest en compliment del seu deure i ètica política, ha de retornar-lo i fer públic qui havia intentat fer-li aquest regal.

2 comentaris:

XAVIER VALDERAS LÓPEZ ha dit...

Hola, amic Bep. Si jo fos jutge, els absoldria a tots. Cadascú es lliure de fer el regal que els hi doni la gana. En moltes empreses es norma fer regals als seus clients i proveïdors: per exemple, per Nadal les cistelles nadalenques, les agendes, etc.... El cas Grurtel, el va obrir un jutge, la qual imparcialitat es sospitosa: s'hen diu Baltasar Garzón, i al igual que altre jutge com Ventura Pérez Mariño, en el seu moment va anar de candidat a les llistes del PSOE. Crec que el que passa, es que el PSOE té por de perdre les properes eleccions, i tracte de aprofitar les institucions judicials (que per cert estan corruptes), per tal de tacar al màxim la imatge del PP, el principal partit de la oposició. Els partits polítics son una mena de màfies molt poderoses, capaços de fer caure jutges, com per exemple, el cas de Marino Barbero amb el escàndol de Filesa, o de la caiguda de Gómez de Liaño. Quan toquem casos com aquests en els que se emboliquem polítics, els jutges o bé cauen, o bé demanem canvi de cas, o bé dimiteixen; però quan el cas es un pobre gitano que ha robat una poma en un hort, el enviem directament a la presó, i ningú s'entera de res. El que realment necessita el nostre país, es que el seus polítics treballin més en resoldre els problemes, que son molts: atur, pobresa, inseguretat, impostos, etc...; i que no perdin tant el temps en baralles inútils en els tribunals, en els quals, de un gra, amb tanta investigació, al final descobreixen tota una muntanya de corrupcions i immoralitats a tot arreu, cosa natural, ja que existeixen en totes les empreses i en totes les famílies els draps bruts i els armaris plens de morts amagats (dit literalment, es clar). Per què obrir més portes i descobrir més merda, si això només porta a enmerdar molt més les coses?. Evidentment, d'aquesta manera no se resoldrem els problemes del país. Quína importància té, per exemple, portar a Bill Clinton als tribunals, per una mamada que li va salpicar de llet el vestit de la becaria, si el home fou un bon president, i ara recentment ha treballar per alliberar les periodistes nord-americanes que vàrem quedar atrapades en un país estrany?. Evident ment ho que de veritat es totalment immoral, es la portar a la gent als tribunals a qualsevol preu. Una salutació cordial als del ÀSPID, i no us desanimeu en la lluita per la causa dels minusvalids.

Bep ha dit...

Moltes gràcies pel teu parer...

La diversitat d'opinions ens fa més rics...

Cuida't.