Carta oberta a Mario Garcia president de COCEMFE.

Benvolgut i desorientat Mario,

Em dirigeixo a tu sense representar a ningú que no sigui jo mateix i amb la intenció d'ajudar-te a veure la llum en aquest despropòsit de gestió, a la que estàs duent al ramat de COCEMFE.

En primer lloc tinc una molt bona notícia per a tu. Es tracta que dissabte passat 29 de desembre de 2008, es va aprovar a la XIX Assemblea General Ordinària de la Federació ECOM, la sortida de la nostra Federació de COCEMFE.

Aquesta decisió valenta i intel·ligent de la nostra federació t’ajudarà en la teva gestió de les pròximes assemblees de COCEMFE. A partir d'ara ja no et veuràs en l'obligació d'haver de fer el pallasso (demano disculpes a la gran quantitat d'artistes professionals i vocacionals que es dediquen a aquesta activitat però no als intrusos).

Afortunadament les organitzacions estan molt per sobre de les persones, entre altres coses perquè les persones passen i les organitzacions continuen. És per aquest motiu que considero que la sortida de la Federació ECOM de COCEMFE, és només una fins aviat i no un Adéu.

Les persones només som el que demostrem ser en el nostre treball diari en les responsabilitats que assumim. I al meu entendre el saldo de la teva gestió en el teu pas per COCEMFE, és prou negatiu com per a evidenciar l'escassesa de dots que tens. Circumstància que no considero que sigui culpa teva, ja que la intel·ligència no és un bé que es pugui comprar i que estigui molt estès sobretot en el nostre sector.

Les organitzacions de persones amb discapacitat física sempre hem patit una gran debilitat, respecte a organitzacions molt menys representatives del volum de població d'altres discapacitats, però els altres han sabut trobar líders que tinguessin idees clares i fessin créixer l'autoestima dels seus representats. COCEMFE hauria de ser l'organització de referència de la discapacitat a Espanya, però per a això hauria de ser una organització modèlica en la seva gestió i liderada per persones que tinguessin una mirada llarga en lo social. Lamentablement haurem d'esperar que les futures generacions aportin un nou valor en la gestió de les capacitats de les nostres organitzacions i dels actius humans que tenim per a potenciar.

En aquest sentit, crec que no és gens intel·ligent amagar el cap sota de l’ala a l'hora d'afrontar els problemes de gestió. El fet de no voler donar resposta ni rebre als representants de la Federació ECOM, només posa de manifest la teva inseguretat com a gestor i evidencia la teva falta de recursos personals per a liderar a les nostres organitzacions.

Qualsevol líder que en realitat ho sigui, sabrà que la supèrbia serà sempre la seva pitjor enemiga. I m'agradaria aclarir-te en que consisteix. Doncs la supèrbia consisteix en concedir-se més mèrits dels quals un té. És el parany de l'amor propi: estimar-se molt per sobre del que un realment val. És manca d'humilitat i per tant, de lucidesa. La supèrbia és un apetit desordre de la pròpia persona que descansa sobre la hipertròfia de la pròpia excel·lència. És font i origen de molts mals de la conducta i és abans de res una actitud que consisteix en adorar-se a si mateix: les seves notes més característiques són prepotència, presumpció, situar-se per sobre de tots el que t’envolten. La intel·ligència fa un judici deformat de si en positiu, que arrossega a sentir-se el centre de tot, un entusiasme que és idolatria personal.

Doncs bé, en aquesta època de crisi a la que ens afrontem. Estic veient que és un gran negoci comprar-te pel que vals i posteriorment vendre't pel que et penses que vals. Amb el diferencial del negoci podríem finançar al 100% els projectes de totes les organitzacions de la nostra Federació durant més de 10 anys.

Pel teu bé i pel bé del nostre sector, et desitjo que la deessa de la intel·ligència et toqui amb la seva vareta - encara que sigui al cul-, per a il·luminar el teu camí de retorn al teu Astúries "Pàtria querida".

Probablement no entenguis moltes coses del contingut d'aquesta carta, algunes d'aquestes coses que no entenguis serà per culpa d'estar escrita en català (si pitges el botó d'Espanyol te la traduirà), però per a les altres coses que no entenguis no tinc cap botó que te les expliqui. Ja veus, jo també tinc les meves limitacions.