El fet d'anunciar retallades en les prestacions socials que garanteixin el bon funcionament de l'estat del benestar per al dia següent d'un procés electoral, no és res de nou ni original. La moda la va inaugurar el Partit Popular després de les últimes eleccions autonòmiques, continuant ara a Catalunya i probablement continuarà amb la presentació de les primeres mesures del govern de Mariano Rajoy.
L'argument electoral que s'esgrimeix, sempre és el mateix: es justifica a partir del triomf a les urnes per legitimar als governants a prendre decisions que fins ara eren impensables. Personalment crec que aquest és un greu error de plantejament, que està perfectament planificat, perquè la potestat per legitimar a prendre decisions tan dràstiques, només les pot donar una majoria parlamentària.
En les passades Eleccions Generals, Convergència i Unió va obtenir una victòria històrica a Catalunya, però no va obtenir una majoria absoluta que justifiqués que els ciutadans i ciutadanes del nostre país, els hi atorguessin el dret a establir retallades als drets socials.
En qualsevol manual de gestió econòmica, s'especifica de manera clara que la forma d'equilibrar un dèficit, és reducció de la despesa i l’augment dels ingressos. Però aquesta no és la línia que està portant a terme el govern d'Artur Mas. D'una banda s'han imposat retallades en àmbits, tan estratègics per a la cohesió social, com l'educació o la salut. D'altra banda es van eliminar impostos com el de transmissions patrimonials. Aquest tipus d'incoherències passaran factura política a mitjà termini, perquè els ciutadans no entenem aquest doble raser de mesura. A mi em sembla que si s'exigeixen sacrificis a la població, aquests han de ser equitatius entre totes les classes socials aportant de manera proporcional a la capacitat econòmica de cada ciutadà.
Cal que els ciutadans tinguem la sensació que la càrrega de la crisi es reparteix entre tots, ja que la gestió d’aquesta crisi serà una tasca especialment difícil. Sobretot perquè no tenim consciència d'on és el final del túnel, generant inseguretat entre la població en veure dia rere dia com es succeeixen les retallades, pressionen els mercats, com l'atur augmenta fins a límits insuportables i només sabem que no sabem res.
Però per incert que sembli l'escenari en què ens movem, crec que hi ha determinades línies vermelles que el govern de Convergència i Unió no pot creuar per no posar en perill la cohesió social. La primera d'elles és la de l'accés a la salut, la segona l'accés a l'educació i la tercera la identitat nacional. És precisament aquesta última la que es posarà en risc amb les retallades anunciades en la comissió de control al Parlament de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Un anunci que ha aixecat polseguera de la gran majoria de mitjans de comunicació del nostre país. Inclosa la directora de Televisió de Catalunya Mònica Terribas que va dir molt clarament que "el model cap al que s'encamina la televisió pública del nostre país no coincideix amb el meu".
És clar que aquesta decisió presa pel govern va en línia dels ajustos econòmics que ja fa mesos que anuncia i executa, dins del pla d'austeritat al qual està sotmetent a tots els sectors de l'administració catalana. Però el que realment preocupa és com quedarà el paper significatiu que han tingut la ràdio i la televisió pública de Catalunya en la normalització lingüística. Tant TV3 com Catalunya Ràdio han estat el nucli de la creació mediàtica de la llengua catalana des de la seva creació, lluitant contra ambients extremadament hostils i amb una programació global tant televisiva com radiofònica excessivament castellanitzada. Probablement sigui necessari que també hi hagi retallades a la corporació, però s’haurà de prioritzar el criteri d'utilitat pública i el d'eina de normalització i cohesió social.
Per tant, demanaria al president Mas que tingui molta cura amb les polítiques de neteja que normalment s'exerceixen en els mitjans de comunicació públic. Deixem que aquests mitjans públics, que són l'aparador on s'ha de manifestar la pluralitat política i d'opinió del nostre país, continuen desenvolupant aquesta funció social.
