Avui he agafat un cabreig monumental a llegir una notícia a
La Vanguardia, sobre l'ús de nens com "cobais" per a provar fàrmacs en l'Índia.
El govern de la índia, ha obert una investigació fonamentada en el fet que els medicaments provats ja tenen genèrics indis i no es poden patentar en aquest país, on els assajos clínics són infinitament més barats que a Occident i el consentiment de pares analfabets més fàcil d'aconseguir.
Si els pares no saben llegir ni escriure, potser esperen que entenguin les implicacions d'aquests assajos? Aquest és l'escenari ideal: una estructura política fàcil corrompre (bé! aquí tampoc és tan difícil de fer el mateix), analfabetisme de la població, pobresa i superpoblació.
Les multinacionals farmacèutiques estan simplement aprofitant-se de la pobresa i la ignorància a l'Índia.
Però aquesta corrupció no només es produeix en països com l'índia. A Espanya ja s'han donat veus de denúncia, per les quals determinades companyies farmacèutiques estan subornant a metges de capçalera i especialistes perquè receptin medicaments amb marca (que solen ser entre 40 i 50% més cars que els genèrics), a canvi de portatils, regals, viatges o finançament de projectes d’investigació.
Tot hi això, darrerament la Comissió Europea ha iniciat una campanya d'investigació
sobre el sector farmacèutic per possibles pràctiques anticompetitives. El fonament és que s'estan traient molt pocs medicaments nous al mercat i l'entrada de medicaments genèrics es retarda.
En concret, la investigació examinarà si els acords entre empreses del sector farmacèutic, infringeixen les prohibicions sobre pràctiques restrictives de la competència d'acord amb
l'article 81 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea. La Comissió també sospita que les empreses han creat barreres artificials a l'entrada de nous productes o operadors, el que constituiria un abús de posició dominant.
Sembla ser que el nombre de nous medicaments que surten al mercat decreix per any. Durant el període 1995-1999, el terme mitjà era de 40 medicaments per any, passant a una mitjana de 28 entre 2000 i 2004. I que les investigacions apunten a multinacionals Pfizer, GlaxoSmithKline, AstraZenecea, Johnson & Jhonson, Merck i Sanofi Aventis.
Personalment penso que la indústria farmacèutica té massa marge de benefici, com per a impedir ara que es racionalitzi el mercat farmacèutic. Tenen els suficients diners per a comprar a qui faci falta, perquè ells puguin continuar amb el seu xiringuito funcionant.
Potser sigui per això que sempre he estat un entusiasta de la homeopatía i de la medicina natural, sense oblidar que en aquest segment també tenen delegacions aquestes multinacionals sense escrúpols.
.jpg)
.jpg)
