Els hereus o successors directes d'aquells prelats que passejaven sota pal·li al cabdill més cabdill dels que es fan i es desfan, que van guardar silenci còmplice durant quaranta anys a compte de la Formació de l'Esperitu Nacional conspiren, això si en nom de Déu!!!, han arribat al poder de la Conferència Episcopal Espanyola. Res d'això ha d'estranyar-nos, doncs és ben sabut que l'Església catòlica espanyola ha mantingut des de temps immemorials, molt bons canals de col·laboració amb la dreta espanyola. I fins a amb l'extrema dreta, per descomptat, la qual representava el règim franquista.
La barreja del factor religiós integrista amb el fonamentalisme de l'Associació de Víctimes del Terrorisme ha pogut ser un factor explosiu i decisiu per a derrotar a Rodríguez Zapatero.
El passat mes de gener, Rouco i els seus ninots, es van treure de la màniga la concentració per a defensar a la família, tot i que com era de preveure, la família era el pretext o coartada perfecta per a arremetre -implícita i explícitament- contra la política de l'esquerra. En el còctel de la demagògia clerical es donarà cabuda als matrimonis homosexuals, als anomenats divorcis exprés i a la presumpta potenciació de l'avortament.
La pòcima inclourà la l'assignatura Educació per a la Ciutadania, com si hagués estat inspirada pel mateix Luzifer amb la finalitat de difondre les bondats de no se sap quin totalitarisme entre les criatures.
No hem d’oblidar que aquest enviat de Déu a la terra, era l'Arquebisbe de Madrid quan fa molt pocs anys el sacerdot Rafael Sanz Nieto va ser condemnat a dos anys de presó per l'Audiència Provincial de Madrid, per un delicte d'abusos sexuals continuats a un nen de dotze anys. A més, el Tribunal declara l'Arquebisbe de Madrid com responsable civil subsidiari, al pagament d'una indemnització de 30.000 euros. És a dir, que Rouco Varela va ser responsable civil subsidiari per la comissió d'aquest delicte. El més trist de tot és que el l'Arquebisbe de Madrid i el seu titular, el cardenal Rouco Varela, coneixien els fets, però la seva actuació va consistir en ocultar-los, i traslladar al sacerdot de parròquia.
El fonamentalista Rouco va tolerar els abusos sexuals a aquest menor, i va emparar al pederasta. En aquest punt és quan un jo ja no entenc res. Recordeu aquelles caloroses tardes de dissabte en ple estiu de 2005, en les que Rouco lluïa modelets pels carrers de Madrid, per a oposar-se a la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe?
Com és possible que la jerarquia de l'Església condemni feroçment l'amor carnal i espiritual entre dues persones del mateix sexe, i que al mateix temps, protegeixi a aquells cabrons capaços d'abusar de nens indefensos?
Sembla ser que amb personatges com aquest, la finalitat de la religió, de la moral i de la política, no és altra que ocultar la veritat als ulls dels beneïts.
Lo Bep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada