Arxiu del blog

dissabte, 27 d’agost del 2011

Tenim una Constitució de ferro colat o de mantega?


Oficialment a la Unió Europea hi ha només tres estats que han estat intervinguts econòmicament, per sufragar el deute públic que tenien acumulat. Estem parlant de Grècia, Irlanda i Portugal. Això només és l'aparador públic, ja les economies que dicten les normes a la Unió Europea no han tingut altre remei que admetre, en canvi hi ha altres economies com la italiana o, més concretament, l'espanyola, que oficialment són economies lliures, però que de facto es mouen al so de la música que dicten Alemanya i França.

D'una banda, Alemanya ha actuat durant tota la crisi assumint que la fi de l'euro ho empitjoraria tot encara més, per això aquest estiu ha posat en marxa mesures per a transmetre confiança en la moneda comuna europea, amb la compra de deute públic italià i espanyol per part del Banc Central Europeu i la creació del fons de rescat comú.

Però això només són mesures de maquillatge estètic i el que és realment decisiu és la contenció del dèficit públic dels països malgastadors, al capdavant dels quals hi ha el "Regne d'Espanya".

Per tant no és d'estranyar que la senyora Merkel aixequés el telèfon i just després de llegit la cartilla al Zapatero, es posés en contacte amb el Rajoy per donar-los-hi les ordres del que havien de fer immediatament abans de finalitzar aquesta legislatura. Així doncs, la reforma constitucional pactada a corre-cuita per Rajoy i Zapatero aquests dies busca donar a Alemanya i als mercats la garantia que l'aval no serà utilitzat per endeutar més. La credibilitat dels polítics espanyols, a tres mesos de les eleccions, és tan miserable que no n'hi ha prou amb una llei. El cost del desprestigi espanyol és reformar la Constitució, i sense perdre ni un sol minut.

Un cop pactat l'acord entre els dos grans partits majoritaris a Espanya (PP i PSOE), de modificar la constitució i establir un límit d'endeutament per llei sense sotmetre a consideració de la ciutadania amb un referèndum, podem veure com la pinça espanyolista del Partit Popular i del PSOE funciona i ens trobarem amb que el programa econòmic d'Izquierda Unida i de bona part del PSOE, passarà a ser inconstitucional. I la prova més fefaent la tenim amb que el candidat socialista Rubalcaba, està intentant diluir aquesta decisió per tal de no quedar-se en pilota picada davant els electors d'esquerres en les pròximes eleccions generals.

És en aquest punt on trobo vergonyosa l'actitud d'aquesta Espanya de pandereta, que utilitza la Constitució espanyola segons els interessos que tingui. Sempre s'han aferrat al text constitucional per defensar el concepte de "nació", tan marejat durant la gestació de l'Estatut de Catalunya i en la sentència posterior dels pallassos del Tribunal Constitucional.

La Constitució, segons ells, era totalment intocable fins al punt que assumien que la successió monàrquica estigués condicionada per una flagrant marginació en qüestió de gènere en ple segle XXI. Sempre s'ha esgrimit l'argument de la perillositat de moure un sol article de la Constitucional, perquè això seria la porta d'entrada de la realitat negada del nostre país. Doncs bé, està Constitució tan fèrria resulta que es transforma en un text de mantega a l'hora de garantir els interessos de l'Espanya profunda. Una Espanya que no genera confiança ni a Europa, ni a la resta del món, i que es veu obligada a deixar-se intervenir pels països que porten les regnes de l'economia i la política europea.

Definitivament, si es modifica la Constitució per establir el límit d'endeutament, s'haurà obert la veda a la qual el text constitucional s'hagi d'adaptar a la nova realitat de la societat espanyola i no valdran cap de les excuses que fins ara s'han utilitzat.