Arxiu del blog

dissabte, 14 de juny del 2008

Si no hi ha penetració, quedes desqualificat…..

Aquest és el posicionament del bisbe de Viterbo monsenyor Lorenzo Chirinelli. Segons aquest tros de bisbe no es pot anar amb mariconades.

Si no ets capaç de fotre un bon kiki i embarassar a la col·lega amb només mirar la, no mereixes el premi del matrimoni eclesiàstic en la religió catòlica.
Veient posicionaments com els del macho-man Lorenzo Chirinelli, se'm fa molt difícil criticar algunes de les crides de determinats Ayatolas radicals de l'islamisme. En el fons penso que la concepció de la vida que té una part de la cúpula de l'Església Catòlica, està en sintonia amb alguns Imams que tant ens escandalitzen.

Personalment aconsellaria al jove nuvi, que anés a visitar a monsenyor Lorenzo Chirinelli i que davant d'ell es fes una palla, perquè monsenyor pogués dur el seu semen a analitzar. D'aquesta forma aquest monsenyor podria demostrar davant els seus caps que aquest paralític pot embarassar a qui sigui. Començant pel propi monsenyor.

Aquí us transcric la còpia de l'article publicat.

Lo Bep.

Prohibit casar-se per l’Església als paraplègics i impotents.

Si és vostè paralític o impotent i té intenció de casar-se per l'Església, ni se li ocorri confessar-li al capellà que pateix aquesta disfunció. Perquè en cas que els seus problemes d'erecció arribessin a l'orella de les autoritats eclesiàstiques, és molt possible que acabi quedant-se sense noces davant l'altar. Què no s’ho creu? Doncs acaba de succeir a Itàlia, on el bisbe de la localitat de Viterbo s'ha negat a casar a una parella de joves perquè el nuvi és paraplègic, el que posa en dubte la seva capacitat de procreació. I ja se sap la importància que l'Església dóna la copulació entre els esposos, fins al punt que una de les causes admeses pel tribunal de la Rota per a declarar nul un matrimoni és que aquest no s'hagi consumat.

Així les coses i amb el codi de Dret Canònic en la mà, el que ha fet el bisbe Lorenzo Chirinelli està plenament justificat. Però negar el matrimoni eclesiàstic a un jove de 25 anys al que un accident de tràfic va condemnar fa dos mesos a una cadira de rodes la veritat és que no sembla molt misericordiós. De fet, la decisió del bisbe de Viterbo de no permetre-li casar-se ha deslligat una agra polèmica a Itàlia, posant una vegada més en evidència la bretxa existent entre l'Església i la societat.

La notícia, desvetllada pel rotatiu romà 'Il Messaggero', arrenca en Tuscia, una localitat de la diòcesi de Viterbo que duu a gal·la haver estat l'escenari del conclave més llarg de la història: aquell que es va celebrar en 1268, va durar 33 mesos i va encastellar com Papa a Gregorio X. Dos joves d'aquest paratge, ambdós de 25 anys, van acudir fa uns dies al rector de la localitat per a comunicar-li la seva intenció de casar-se desprès de diversos anys de festeig. Feia ja temps que la parella havia decidit casar-se, i el fet que el nuvi sofrís fa un parell de mesos un accident de circulació que li ha deixat immòbil de cintura cap avall no va canviar els seus plans.

Però quan els dos enamorats van plantejar la qüestió al capellà de Tuscia no van rebre cap càlida enhorabona, sinó nombroses i evidents mostres de suspicàcia. El rector els va venir a dir que no sabien on s'estaven ficant i els va exigir una declaració que eren conscients dels riscos i dificultats als quals s'enfrontaven.

La cosa no els va fer molta gràcia als joves nuvis. Però van acceptar posar per escrit la seva ferma convicció de, a pesar de la discapacitat del futur marit, es creien capaços de superar les adversitats que els podria oferir el futur. El diligent rector de Tuscia va ficar el document en un sobre i l'hi va enviar al seu superior, el bisbe de Viterbo. I aquest no va tenir dubte: va dictaminar que les noces no es podia celebrar, per allò que no estava clara la capacitat de procreació del nuvi.

Els dos xavals s'han casat igualment: ho van fer el dissabte passat pel civil a Roma. Però és molt possible que l'Església hagi perdut a dos fidels.

El Mundo. Irene Hdez. Velasco. 8 de junio de 2008.

dilluns, 9 de juny del 2008

Amor a primera vista: una relació passional.

Aquest és el cas d’un agnòstic Conseller de la Generalitat, que el destí el va posar entre les cordes. Ell un home d’esquerres, progressista com el que més, li van encomanar la gestió d’una cartera en la que el sempre havia somiat. La cartera de medi ambient era l’objectiu de qualsevol ecologista que tragués pit.

Sense adonar-se, el destí el va dur que els seus pantans s’assequessin durant l'hivern i els déus de la pluja el castigaven un mes i un altre. Quan es va adonar, corria el seriós perill que el seu país es convertís en una continuació del desert dels Monegros.

Quan es va trobar acorralat, va començar a dictar decrets contra la sequera, per a convèncer als seus ciutadans que no devien malgastar l’aigua. Però això no era suficient, el mes d’octubre s’acostava i l’àrea metropolitana començaria a sofrir serioses restriccions d’aigua. Això era molt perillós perquè els seus votants vivien precisament allí. Per tant, si les coses continuaven així no el votaria ni Déu.

Desesperadament i amb nocturnitat i traïdoria, va intentar fotre’ns l’aigua als lleidatans, però al pobre el van desautoritzar a Madrid. En la seva desesperació va oblidar que les hidroelèctriques tenen molts interessos en els pantans de Lleida.

Però res estava perdut, encara quedava la possibilitat de robar l’aigua de delta de l'Ebre i dur-la directament a Barcelona. Però això sí, no li van dir transvasament…. Qualsevol cosa menys transvasament.

La bona gent de delta es va rebotar amb tot el seu dret i va començar a posar-li les coses difícils al nostre Conseller. Que aquesta vegada si que va tenir el suport de Madrid, perquè en aquest riu no hi ha pantans.

Els lleidatans hauríem de plantejar-nos el tornar a erigir un monument al Caudillo, ja que sense els seus pantans i els interessos de les hidroelèctriques que els exploten, el Conseller Baltasar ens hauria usurpat l’aigua.

Davant aquesta situació, Baltasar reconeixent la seva incapacitat per a resoldre aquesta crisi i posant per davant el seu agnosticisme, va invocar una pregària a la Moreneta.

Aquest fet sense precedents en les capes més progressistes de la nostra esquerra de disseny, el va aprofitar al moment la nostra Moreneta para obrir un nou mercat en aquest nínxol de negoci de l’esquerra de disseny.

La Moreneta va pensar, aquesta és la meva oportunitat i en una molt bona d’estratègia de mercat va començar a omplir els pantans. Fins que va aconseguir que des de Madrid s’anul·lés la intenció de traspassar aigua d’aquest riu sense interessos com és l'Ebre.

Aquesta relació entre Baltasar i la Moreneta, està començant a crear escola i molts excursionistes, Xirucaires i ecologistes de disseny comencen a caminar descalços cap a la muntanya de Montserrat en un acte de penitència.

Sembla que l’amor de la Moreneta per Baltasar no té límits i si algú no hi posa remei, correm el seriós perill de morir d’amor.

Lo Bep.