Arxiu del blog

dimarts, 3 de març del 2009

Lo Rubianes i la seva intel·ligència han donat veu al poble.

Normalment solem fer grans reconeixements i lloances a persones que ja han mort. Però no per això deixa de ser just fer reconeixements públics a persones que han estat autèntics personatges en la nostra societat.

Per a mi lo Pepe Rubianes han estat un artista desenfadat, divertit, amb les idees clares i sense pèls a la llengua. Sense cap pèl a la llengua. Les contínues polèmiques que va protagonitzar per qüestions no lligades estrictament al seu àmbit professional són la prova. Tenia l'habilitat de dir les coses com i quan li sortien dels collons.

Estic d'acord amb aquells que imputaven a Pepe uns dots estratègics de saber el moment exacte que disparar, però sobretot, a qui apuntar per a fer esclatar alguna bomba mediàtica controlada. Per a mi aquests dots són una habilitat d'artista.

En el desenvolupament dels seus monòlegs va arribar a ser el rei del sarcasme i un artista que amb els seus propis recursos era capaç de mantenir l'atenció de tot un teatre durant dues hores. Es va especialitzar en un art tan difícil com el monòleg, fins i tot abans que aquest gènere es convertís en carn d'humor televisiu.

En resposta a una actitud pesada, retrògrada i nacionalista de la dreta espanyola, va declarar en una entrevista a TV3 que "a mi la unitat d'Espanya em sua la polla per davant i per darrere". Ràpidament van sorgir els salvadors de la pàtria per a intentar enjudiciar-lo, però finalment el cas va ser sobresegut pel jutge.

Crec que una de les claus del seu èxit va ser que sempre es va plantejar espectacles estudiats i molt treballats, però amb una important dosi d'improvisació. Sobre la marxa, obres com la impressionant “Rubianes solamente”, que es va mantenir nou anys a l'escenari, requerien actualitzacions constants. Les referències a la situació social i les picades d'ull als personatges del moment eren una constant. Per això el públic repetia.

Va ser un tipus que sempre va parlar en castellà i mai va tenir cap problema per a triomfar en un país, on la dreta espanyola s'obstina que hi ha una persecució de la seva llengua.

Un artista com Pepe Rubianes és irrepetible perquè no hi ha ningú com ell. Penso sincerament que la gent se l’ha fet seu i avui és un "patrimoni de tots".

diumenge, 1 de març del 2009

El banyut del Bruc torna a besar la terra catalana.

Era la crònica d'una mort anunciada. Un equip format per una vintena de persones van enderrocar dimarts passat el toro d’Osborne del Bruc. Un acte com aquest ja havia succeït a l'agost de 2007, quan l'enderrocament del toro d’Osborne va ser reivindicat per una vintena de persones del autoanomenat grup nacionalista "La Bandera Negra".

Aquest fet ha succeït, vuit mesos després que deu veïns de Masquefa liderats pel propietari d'una serralleria del municipi, Guillermo Acosta, el tornessin a aixecar. Sembla ser que l'home va invertir hores de treball i recursos econòmics propis per a aixecar-lo al maig de l'any passat. No se si ara amb la crisi, la serralleria raja tant.

En aquesta ocasió sembla ser que aquest grup anomenat Germanor Catalana La Bandera Negra ha reivindicat en un comunicat l'autoria. L'objectiu de l’acció és mantenir el propòsit de netejar la silueta de la muntanya de Montserrat dels atacs del nacionalisme espanyol que pretenia embrutar-la.

Aquest grup de joves han anunciat que cada vegada que un símbol espanyol sigui alçat, serà abatut sense contemplacions pels patriotes catalans com mostra de la seva voluntat irreductible de defensar els nostres drets nacionals,

Realment, aquesta acció estava cantada. Ja ho vaig apuntar en un Post anterior en aquest mateix bloc.

Aquest tipus de còctels són imprevisibles. Barrejar nacionalismes (tant català com l'espanyol) i religió l'única cosa que han aconseguit fins a ara, és titulars i publicitat gratuïta per a la marca OSBORNE. Per descomptat per a aquesta marca, el cost que li pugui suposar la reparació de la seva tanca publicitària, per molt cara que sigui, serà infinitament inferior al cost d'una campanya publicitària que tingués la mateixa repercussió mediàtica que ha tingut aquest acte.

Jo aconsellaria a aquest grup de joves que en comptes de retirar-lo, es dedicaran a ridiculitzar-lo ja que això no tindria interès periodístic i a la marca ja no li seria rendible invertir a mantenir la seva dignitat i virilitat nacional espanyola.

En fi, que dimarts que ve he d'anar A Barcelona i estic intrigat a poder veure el treball realitzat.