Segons
ella mateixa ha manifestat, inicia la seva carrera activista a l'any 2001
vinculant-se al "moviment anti globalització", tenint sempre el
periscopi connectat per detectar qualsevol conflicte que la pogués encimbellar
al zenit de la reivindicació. L'any 2003 va veure la gran oportunitat d'unir-se
al moviment "Aturem la Guerra" que va sortir al carrer per protestar
contra la Guerra del Golf.
Però
la seva llicenciatura com a activista social li arriba l'any 2006 quan
juntament amb un grup de col·laboradors i col·laboradores, més conegut com el
moviment "V de Vivenda", denuncia les dificultats de la ciutadania
per trobar un habitatge. Durant l'any 2009 va crear amb el seu equip de
col·laboradors la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona,
reivindicant la dació en pagament.
Després
de tot aquest rodatge en l'àmbit de la reivindicació social, al juny de 2014
proposa una alternativa d'esquerres per governar l'Ajuntament de Barcelona. Un
cop celebrades les eleccions, s'imposa amb 11 regidors i pactant amb les restes
d'un atrotinat PSC.
Durant
tota la campanya municipal i en les posteriors campanyes de les autonòmiques
del 27-S i les generals de desembre de 2015 i juny de 2016, l’Ada intenta
navegar i guardar la roba, donant una de freda i una de calenta sobre el dret a
decidir de les catalanes i els catalans.
En
les últimes setmanes, l'alcaldessa Colau, havia assegurat diverses vegades que
facilitaria la participació de la gent en el referèndum, però no hi havia
aclarit si obriria els locals municipals, habituals en conteses electorals,
al·legant que no hi havia cap convocatòria en ferm. Un cop signat el decret i
després que el Govern demanés als consistoris la cessió d'espais per a les
votacions, l'alcaldessa Colau va demanar un informe al secretari municipal que
a data d'avui encara no ha estat elaborat.
A
hores d'ara, és evident que a l’Ada Colau li estan creixent els nans i ha
d'afrontar una sèrie d'obstacles, que li impedeixen continuar jugant a la Puta
i a la Ramoneta, al haver-se de retratar políticament en rebre pressions per
part dels seus socis de Govern municipal del PSC-PSOE i de PPC i Ciutadans. El
unionisme espanyol la té lligada de peus i mans ja que els tres partits han
hagut de declarar-se defensors de l'Espanya (Una, Gran i Lliure).
La
societat catalana, ja sigui unionista o independentista, demana posicionaments
clars i l’Ada Colau ja els ha pres. De moment ja s'ha desdit d'aportar els
locals de les seus electorals, per al referèndum de l'1 d'octubre buscant 1000
i una excuses per sortir bé a la foto.
També
ha hagut de cedir en no assistir a la manifestació de la Diada de l'11 de
setembre, convocada per l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), Òmnium
Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), però en canvi
sí que assistirà a la manifestació unionista convocada a Santa Coloma de
Gramenet.
Jo
em pregunto on són aquells lemes de forta arrel social que l’Ada proferia
vestida amb la samarreta verda de la PAH? Que s'ha fet de la seva aposta pels
drets de les persones?
La
tensió política que s'està vivint a casa nostra, ja no permet ambigüitats per
cap de les parts. La societat catalana reclama posicionaments clars pel que fa
al dret de decidir. La gent del carrer no volem mitges tintes sobre temes tan
importants per al futur del nostre país. Com deia Ovidi Montllor "ja no
volem les molles, volem el pa sencer".