El Tercer Sector i la governança tecnològica.

La nostra activitat laboral quotidiana s'ha vist radicalment interrompuda per l'envestida de la pandèmia COVID-19. Les plataformes digitals s'han disparat en popularitat, les persones i els llocs de treball busquen trobar noves formes de reunir-se i col·laborar. A principis de març, les plataformes empresarials dedicades a l'organització de videoconferències grupals, es van descarregar 62 milions de vegades a tot el món, mentre que les restriccions de viatge van caure en un terç. A mesura que la crisi del coronavirus es va relaxant, em faig la pregunta: podrien les plataformes de reunions virtuals i eines de col·laboració interactives estimular una major innovació en la feina post COVID-19? La resposta la tinc molt clara, aquest model de treball ha vingut per quedar-se, probablement no per a tots els llocs de treball, ni per a totes les organitzacions. Durant aquests períodes de confinament estricte que hem viscut, hem vist com s'han pres decisions importants mitjançant reunions virtuals de Consells de Ministres, consells d'administració de grans multinacionals, assemblees generals o reunions de Patronats de Fundacions. En definitiva, hem vist com es governaven les nostres institucions de forma no presencial i mitjançant aplicacions tecnològiques. Estem davant del que s'entén per "governança tecnològica" mitjançant el teletreball. Aquesta governança és la que examina el desenvolupament i l'aplicació de principis, normes i procediments de presa de decisions mitjançant l'ús de programes compartits que configuren la tecnologia de la informació i d'Internet a tot el món. Per tant, les entitats del Tercer Sector Social no han estat diferents de la resta d'organitzacions de la nostra societat. En les últimes setmanes, i a contrarellotge, tot ha donat un gir copernicà. I moltes són les organitzacions que seguint les recomanacions del Ministeri de Treball, han adoptat el teletreball com una forma alternativa per seguir desenvolupant les seves funcions. Aquestes entitats socials han hagut de pujar al tren en marxa i no sempre en les millors condicions per a desenvolupar amb eficàcia la seva tasca habitual. Quan parlem de teletreball és molt important fixar-se en quina situació estem, en relació amb els altres països del nostre continent, per entendre d’on partim. Fins ara a Espanya només un 4,3% de les persones utilitzaven el teletreball, quan a Europa la mitjana era d'un 5,2%. Tot i que els millors dades respecte a la implementació d'aquesta forma de treball són les que han obtingut països com: Holanda (14%), Finlàndia (13,3%) i Luxemburg (11%), segons les dades publicades per Eurostat. El Tercer Sector, en les darreres setmanes, ha hagut d’implantar una forma de treball no molt implementada en el dia a dia de les seves organitzacions. El primer problema que s'ha posat, encara més, en evidència és la ja coneguda "bretxa digital", que provoca que entre els grups socials hi hagi una gran diferència d'oportunitats, afavorint que determinats col·lectius quedin condemnats a la marginació, per no poder disposar de coneixements o eines per interactuar amb la resta de la societat en igualtat de condicions. Si ho analitzem des del prisma del moviment associatiu, veiem que les entitats més petites no tenen els recursos ni les eines tecnològiques per afegir-se amb facilitat al teletreball. D'un dia per l'altre, les entitats socials han vist com algunes de les seves activitats fins ara presencials, han hagut de transformar-se en virtuals, com per exemple: formació, conferències i debats, jornades tècniques o qualsevol tipus d'esdeveniment organitzat online, obtenint un elevat nivell de participació i satisfacció . És ben cert que s'han hagut de reinventar les activitats, sobretot les tasques més administratives i serveis que en molts casos s'han hagut de redissenyar. No obstant això, no tota la tasca desenvolupada per les entitats socials ha estat possible fer-la a través del teletreball. Altres tasques del Tercer Sector, necessàriament, s'han hagut d'adaptar molts serveis per garantir el distanciament social. D'aquesta manera s'han pogut realitzar moltes activitats com: servei d'assistència domiciliària, repartiment d'aliments, assistència en albergs, entre d'altres. Les organitzacions que treballen al Tercer Sector Social sempre hauran d'estar predisposades a garantir la prestació de serveis que requereixen forçosament contacte presencial. I no només és el Tercer Sector el que ha de millorar la seva preparació per a aquesta nova forma de treball, sinó la societat en general. Perquè fins al moment d'aquesta situació excepcional, el teletreball no formava part de la cultura del Tercer Sector. Per tant, aquesta crisi sanitària provocada per la pandèmia Covid-19, ha de ser el punt d'inflexió per actualitzar aquestes organitzacions i els seus processos de treball en plena era digital. És del tot imprescindible posar la tecnologia al servei del desenvolupament individual i col·lectiu, de la conciliació de la vida familiar i de la justícia social.