Arxiu del blog

dissabte, 15 de gener del 2011

Ex presidents del govern: entre l'ètica i l'estètica.


Sembla que la congelació de les pensions que el govern farà per a l'any 2011, està provocant una autèntica cascada d'iniciatives dels jubilats, per compensar les seves miserables pensions i poder arribar a final de mes. A menys aquesta és la sensació que tinc després de veure com multinacionals espanyoles estan fitxant, a cop de talonari, expresidents del govern com a membres dels seus consells d'administració.

Aquest és el cas de Gas Natural-Unión Fenosa i Endesa que com a grans multinacionals del sector de l'energia, es mouen en un camp estratègic per al desenvolupament de l'economia del país. Paral·lelament aquest sector està molt regulat pel govern. Conseqüentment depèn de decisions que són purament polítiques que ha de prendre l'executiu per garantir l'estabilitat de l'economia nacional, com ara l'establiment de les tarifes de la llum i les subvencions per a les subvencions de les energies renovables.

Doncs fa tot just uns dies hem conegut la incorporació dels expresidents del govern d'Espanya, com a col.laboradors directes d'aquestes dues multinacionals. D'una banda José María Aznar s'ha incorporat a Endesa com a assessor per a Llatinoamèrica, i de l'altra Felipe Gonzalez ha fitxat com a conseller per Gas Natural-Unión Fenosa. Els dos cobraran, com és lògic per les funcions que realitzaran remuneracions que ronden els 200.000 euros anuals. Aparentment no hi ha res d'il·legal en tots dos fitxatges. Res a dir en principi, des d'una perspectiva política respecte als seus salaris. Inicialment sembla que no poden plantejar-se tampoc qüestions de compatibilitat.

Però un cop fet aquest plantejament, em faig una pregunta: quina és la relació que existeix entre els interessos de la iniciativa privada i els favors de l'acció de govern? Davant d'aquest escenari se'm ocorren circusntancias i situacions que posen Aznar i González a la vora la la incompatibilitat, fregant el conflicte d'interessos ia nivell ètic en evident incompatibilitat. Doncs perquè tots dos mantenen una relació activa i pública amb els seus respectius partits, participen en reunions en què es prenen decisions, formen part o col·laboren amb fundacions que marquen línies clau de les polítiques d'ambdues formacions.

Penso que tant el Partit Popular com el PSOE haurien de no utilitzar-los en les campanyes electorals o en actes públics, i tampoc en les reunions prèvies en les quals es fixen les posicions, relacionades amb la política energètica del partit en qüestió, que pot coincidir o no amb els interessos de les companyies per a les que ara treballen a canvi d'un salari. Cal tenir en compte que ambdós expresidents s'expressen en públic i exerceixen influència en defensa dels interessos de les seves organitzacions polítiques. Per això, hem qüestiono ara la seva independència de criteri en relació amb un sector clau de l'economia espanyola, com és el de l'energia, i això els afecta a ells i afecta també als seus partits.

A nivell internacional tant González com Aznar, estan també involucrats en projectes empresarials com els dels magnats Rupert Murdoch, amb el seu imperi dels mitjans de comunicació, en el cas d'Aznar o el mexicà Carlos Slim, amb les seves multinacionals en el camp de la telefonia mòbil, en el de González.

Tots dos expresidents cobren una pensió vitalícia de més de 90.000 € l'any i disposen de seguretat, de secretària i vehicle oficial pagats per tots els espanyols, així com la possibilitat de formar part del Consell d'Estat.

En una conjuntura com en la que estem, amb més de 4 milions d'aturats, amb retallades salarials als treballadors públics, amb congelació de salarials als treballadors de la iniciativa privada, amb retalls i congelacions en les pensions i en les prestacions socials, es fa evident la necessitat de reformar la legislació espanyola per aclarir la necessitat de dignificar la representativitat que han de tenir els expresidents del govern i les funcions que poden exercir mentre rebin la manutenció dels diners públics de tots els ciutadans i ciutadanes del país.

El que em sembla èticament deplorable és que s'utilitzi la influència obtinguda durant els anys de mandat en el govern per pressionar dins de les organitzacions polítiques, per obtenir posicionaments que estiguin d'acord amb els seus interessos a la iniciativa privada i que s'utilitzin les agendes de contacte obtingudes durant els seus mandats per facilitar les relacions internacionals dels interessos privats als quals representen, mentre segueixen cobrant diners i rebent favors que paguem entre tots. Estaria bé recordar allò de la dona del Cèsar que no només deu ser honrada sinó que a més ho ha de semblar.