Arxiu del blog

divendres, 19 de novembre del 2010

Mitjans de comunicació al servei de la política.


Una de les habilitats que s'hauria de treballar des de l'ensenyament bàsic, hauria de ser la capacitat de discernir entre la informació que ens donen els mitjans de comunicació i l'opinió que tu et creís sobre aquesta informació. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i la capacitat de ser crític amb el que els mitjans de comunicació ens expliquen. Contrastar la informació amb altres mitjans que siguin políticament antagònics als primers i així poder arribar a una conclusió que ens faci tenir una opinió pròpia sobre el tema.

Aquest és el cas que ha succeït a una noia amb discapacitat que va sortir al programa "Tinc una pregunta per vostè" de televisió espanyola. En ell aquesta noia va preguntar tant a José Montilla, actual president de la Generalitat i candidat del PSC, com a Joan Puigcercós candidat d'ERC, que hi va anar al dia següent. A tots dos els va preguntar per què l'Administració privilegia l'accés a les residències de les persones dependents en comptes d'ajudar-les econòmicament perquè puguin tenir un assistent personal i puguin viure a casa seva. Però la pregunta es va convertir en un bumerang perquè altres mitjans de comunicació van anunciar al dia següent que ella ja rebia una ajuda d'un programa de l'Ajuntament de Barcelona i se la va acusar d'ocultar aquestes dades.

La Núria li va dir a José Montilla que la llei de la Dependència només li concedeix l'equivalent econòmic a una hora i quart d'assistent i que a ella, a causa del seu estat, això la condemna a viure en una residència. "I jo no vull anar a la residència", va afegir. I, ja al final, entre els aplaudiments del públic i la traducció al castellà se sent a Montilla dir: "Si em dóna els papers atendré el seu cas" i a la Núria contestant: "No és el meu cas, és el de tota la població ...".


Posteriorment la Núria va fer la mateixa pregunta i en el mateix programa a Joan Puigcercós, que tot i defensar la llei, també va fer un intent d'autocrítica en concloure la seva intervenció amb la frase: "Ho tindrem en compte".


Bé, doncs posteriorment el diari "El Periódico de Catalunya" va treure una notícia a tota pàgina en la qual acusava a Núria de falsejar les seves dades exposades en el programa. La Núria l'única cosa que va fer va ser preguntar: per què les administracions prioritzen l'ingrés en una residència a la possibilitat de viure a casa amb menys cost?.

Analitzant els números reals podem veure que per al conjunt dels acollits a aquest programa d’assistència personal, el cost mitjà dels assistents és de 2.700 euros al mes, el que resulta més barat que el cost mitjà d'una residència, estimat en 3.231 euros mensuals, sense comptar que gràcies a poder realitzar una vida independent han pogut treballar i han generat llocs de treball indirectes.

Doncs bé, sembla ser que fer aquest tipus de preguntes en campanya electoral és políticament incorrecte i el pitjor de tot és que posar en evidència els nostres polítics, no surt gratis. El Periódico de Catalunya es va encarregar d'ajustar els comptes a aquestes persones que, de forma descarada, tenen la gosadia de discrepar i posar en ridícul als nostres polítics.

Personalment considero que les subvencions que rep el Periódico de Catalunya per publicar la seva edició en català, el fan massa esclau de l'administració. Passant a ser la mà executora que imparteix venjança en nom de Déu.

Però em sembla que li ha sortit malament la jugada, perquè el que pretenia ser un atac a la Núria per desacreditar pel seu esperit contestatari, s'ha convertit en un incentiu que ha mobilitzat molts dels sectors de la discapacitat física que habitualment viuen ensopits pel " suposat estat del benestar ".