Arxiu del blog

dissabte, 12 d’abril del 2008

La fatxenderia només condueix al ridícul i la que ens va mostrar José Zaragoza a més va demostrar ignorància.

El secretari d'Organització del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i nombre dos de José Montilla, José Zaragoza, va dir que les obres públiques són competència de la Generalitat, encara que el permís sobre l'aigua sigui del Govern central. Per tant, cal començar-les a temps per a tenir-les a punt quan l'àrea metropolitana de Barcelona entri en situació de excepcionalitat i just en aquest moment, el govern central no tindrà cap altra opció que cedir a transvasament del Segre.

És, si mes no, interessant el posicionament d'aquest personatge (Pepe Zaragoza), que fa tot just cinc anys no deixava de manifestar-se contra els transvasaments i es mostrava partidari de garantir un equilibri territorial en la gestió dels recursos naturals. Zaragoza desafia a la gent de Lleida i al president del Govern.

Sembla ser que aquesta miopía política que mostra José Zaragoza, es contagia a altres representants polítics de diferents partits, en els quals podem veure que la seva concepció de Catalunya només arriba fins a la Panadella. Personalment penso que molts d'aquests Ayatolas urbans, creuen que els Monegros comencen justament a partir de Cervera.

La gent de Lleida no vol ni desitja que la de l'àrea metropolitana de Barcelona no pugui beure aigua, com tampoc ho vol de cap altra zona del nostre país. Però ens rebenta moltíssim que professionals de la comunicació com Josep Cuní, intentin generar una imatge d'insolidaritat dels lleidatans i les lleidatanes, pel sol fet de posar en qüestió una mesura com aquest transvasament.

L'àrea metropolitana de Barcelona té garantida l'aigua de boca per al seu consum, perquè en comparança amb l'aigua d'ús domèstic o industrial, l'aigua de boca, és d’un volum molt més reduït. El que passa és que s'està intentant vendre garçes per perdius, ja que l'aigua que es vol transvasar del riu Segre no és per a beure malgrat denominar-la aigua de boca. Aquesta aigua serviria per a tot, ja que aniria a parar a l'embassament de la Baells, des d'on es poden realitzar tots els usos. Per tant, només estaria garantit que es destinés a aigua de beure exclusivament si anés a parar a una potabilitzadora.

Vist això, potser caldria recordar-li al José Zaragoza que ell secret de la saviesa, del poder i del coneixement és la humilitat.

Lo Bep.

dimarts, 8 d’abril del 2008

Joan Boronat vol regalar aigua a Barcelona i ningú li fot ni cas.

Per a que comprar aigua a Almería o a França si Joan Boronat la facilita de forma gratuïta a tan sols 100 quilómetros de Barcelona?. Aquesta és la pregunta que jo em faig avui al llegir aquesta notícia en un diari.

En realitat, el senyor Boronat crec que està deixant amb el cul a l'aire a tots els bocamolls del món de la política, que fins a ara no s'han plantejat trobar una solució a l'aprovisionament d'aigua a la ciutat de Barcelona.

Boronat és, juntament amb la seva família, el propietari del Pou Boronat de Tarragona i que ara presenten com via de salvació alternativa a la crítica situació per la que travessa Catalunya en matèria d'aigua. Es tracta d'una aigua de titularitat privada i el seu ús no està condicionat ni a les administracions, ni a les distribuïdores ni a cap col·lectivitat Aquest pou, segons afirma el propietari, ha estat capaç de "subministrar 500.000 litres per hora, les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any.

De moment ningú s'ha posat en contacte amb la família Boronat per a fer ús d'aquesta via solidària. Opina el senyor Boronat que totes les solucions que s'ha proposat fins al moment "només tenen en compte interessos partidistes i econòmics".
La veritat és que a aquestes alçades de la pel·lícula i a la vista de com s'han gestionat els fets, puc arribar creure que el senyor Boronat te raó. Torres més altes han caigut!!!.
Lo Bep.