Arxiu del blog

divendres, 25 de gener del 2013

No és això companys, no és això....

He de confessar que esperava sentir-me satisfet després del debat de la Declaració de Sobirania que ha provat el Parlament de Catalunya. També vull confessar que després del debat el meu sentiment no és -precisament- de satisfacció, després de veure el deplorable espectacle que han donat els nostres representants a la Cambra catalana.

Aquesta declaració ha nascut morta des del propi moment en què es va engendrar. Han desaparegut les majories que tots demanàvem a crits, perquè els nostres polítics han tingut la mateixa cintura que un elefant en una botiga de porcellanes. Tots han prioritzat els interessos de partit i ningú ha posat per davant l'interès de la nació catalana. Semblava com si la prioritat fos a sortir bé a la foto, no podia ser que un moment tan transcendental per a la història del poble català, poguessin sortir moguts a la instantània.

L'espectacle per moments lamentable del que va passar al parlament, acredita una vegada més que els partits, lluny d'aportar solucions, es troben en l'origen de molts dels problemes. Uns i altres han transformat la unitat ciutadana en un camp de batalla partidista, que posa en risc les ambicions de Catalunya i que si persisteix acabarà comportant un retrocés de molts anys a les llibertats del país.

Tots i cada un dels partits polítics representats al parlament, que en les eleccions del 25 novembre es van posicionar per voler donar la veu al poble, han estafat als seus votants:

En primer lloc Convergència i Unió es va presentar a la contesa electoral, demanant el suport de la ciutadania per poder propiciar una majoria suficient que conduís al poble català a poder manifestar-se a les urnes. Doncs bé, el poble va votar i va apostar per donar aquesta majoria suficient als partits que s'havien manifestat a favor del dret a decidir. El que no va fer el poble, va ser donar el suport a un Artur Mas, que per moments es va creure el messies salvador del món mundial. Convergència i Unió ha gestionat malament la responsabilitat que el poble català li va donar per dinamitzar a totes les forces polítiques que volguessin donar la veu al poble.

Esquerra Republicana de Catalunya no ha actuat en clau de principal partit de l'oposició. No ha volgut assumir el paper que les urnes li han adjudicat, més preocupats en no desgastar-se políticament, que en fer un plantejament en clau nacional. Una vegada més han volgut tocar les campanes i anar a la processó. Personalment crec que tenen un bon líder en l’Oriol Junqueras, però necessita més experiència per guanyar valentia i decisió.

 Entenc que als membres de les Candidatures d'Unitat Popular, el càrrec els ha anat gran. No pot ser que uns parlamentaris que es presenten a unes eleccions amb la bandera dels "Països Catalans", no puguin arribar a un acord perquè els seus tres representants siguin capaços de donar la sobirania al poble. Ho sento molt nois, però aquest sí crític que heu volgut ressaltar, l'únic que ha fet és sumar al bàndol espanyolista. Una de les coses que heu d’aprendre és que per poder canviar el món, el primer que cal és coherència política.

Iniciativa per Catalunya Verds, ha salvat els mobles a l'últim moment. Han demostrat massa temors a l'hora d'apostar pel dret a decidir. En la seva campanya electoral ja és presentaven amb un eslògan que deia "Dret a decidir si, però ..." llavors apareixia tot un reguitzell de reivindicacions socials que diluïa la força amb la qual es presentaven per defensar el dret a decidir. Potser tenen por que si algun dia han de tenir l'oportunitat de poder decidir, ells també tenen hipoteques polítiques amb els seus aliats de l'estat espanyol. Si algun dia podem votar, veurem quin és el seu posicionament.

 El Partit Socialista de Catalunya s'ha carregat de cop tota la seva història vinculada al catalanisme progressista. És evident que han posat el partit al servei de les aspiracions personals dels seus dirigents. Pere Navarro ha portat el PSC a una deriva unionista, posicionant-se al costat del Partit Popular i Ciutadans, provocant una fractura social dins del mateix partit.

Haurem d'esperar i veure com el Ruvalcaba gratifica al Pere Navarro la seva fidelitat als principis generals del PSOE, pel posicionament públic en favor de no donar la sobirania al poble català i per la neteja ètnica que ha fet dins del partit, en arraconar tot el que faci olor a l’ànima catalanista dels socialistes.

Vull felicitar públicament la coherència política dels cinc diputats i diputades socialistes crítics: l'alcalde de Lleida Àngel Ros, l'ex consellera Marina Geli, la exportaveu econòmica Rocío Martínez-Sampere, el líder del corrent crític Avancem Joan Ignasi Elena i la exalcaldessa d'Ulldecona Núria Ventura. Trencant la disciplina de vot del vostre partit heu posat de manifest, la necessitat d'un partit socialista català, molt més plural i arrelat a la societat catalana.

Per tant, i a la vista de les experiències que hem viscut aquests últims dies, tinc una visió pessimista del nostre futur si no hi ha una rectificació immediata, la il•lusió col•lectiva de l'Onze de Setembre podria esgotar-se en mans d'una generació de milhomes competint a veure qui és més fatxenda, mentre tant, els adversaris polítics se’n riuen i esperen que el conjunt de la societat catalana s'acabi d'estovar i es dilueixi.