Arxiu del blog

dissabte, 22 de gener del 2011

Les caixes d'estalvis a punt per a la Bancarització.


El passat mes de maig l'economia espanyola va patir un atac sense precedents per part dels mercats financers internacionals, ara i després d'una treva curta, tornen a posar a l'economia espanyola al seu punt de mira, tot i les polítiques d'ajustament dutes a terme. Sembla ser que els grans poders econòmics no van obtenir prou amb la intervenció del govern espanyol, i ara insisteixen en què cal fer reformes estructurals profundes i ràpides. Tots sabem el que hi ha darrere d'això: la reforma de les pensions, una altra reforma més gran del mercat laboral i acabar amb la negociació col·lectiva, més reduccions de salaris i disminució del dèficit públic.

Sembla que Espanya no genera confiança i això no pot venir tant pel volum del deute públic, que és més baix que en altres països, com per el deute privat i les previsions de creixement per a aquest any, que s'estima que seran molt baixes i, per tant, incapaces de reduir el dèficit públic. S'entra així en un cercle viciós ja que es considera, amb raó, que amb l’escàs creixement no es pot reduir el dèficit, però a la vegada és evident que amb polítiques d'ajustament no s'aconsegueix el creixement i en comptes de trobar camins que incentivin el moviment de la màquina econòmica, l'únic que ens plantegem són mesures que sota el nom de reformes estructurals, proclamin la necessitat de flexibilitzar més l'economia espanyola, i sobretot el mercat laboral, reduir les prestacions de les pensions i retallar l'Estat del Benestar. En definitiva que les úniques mesures que el govern espanyol és capaç de prendre són les de reducció de la despesa pública, en una part majoritària centrada en les polítiques socials.

Amb tot això, els mercats financers estan aconseguint posar contra les cordes al govern d'Espanya, que encara que canviï de color continuarà tenint la mateixa pressió que ha tingut fins ara i l'escalada de retallades s'intueix molt més llarga del que ha estat.

Per això la famosa "CRISI" s'ha convertit en l'excusa perfecta per atrevir-se a desmantellar tot el que als poders fàctics d'Espanya els interessa carregar-se. D'una banda el Partit Popular culpa a l'estat de les autonomies del dèficit de l'economia espanyola (com mai van creure en elles ara s'apunta a la moda per intentar diluir-les), d'altra banda ha arribat el moment de fer desaparèixer a les Caixes d'Estalvi , perquè suposen una competència massa dura per a la gran banca espanyola que finança els interessos dels partits majoritaris.

Però està clar que les caixes han estat un instrument de potenciació econòmica territorial que a Catalunya ha permès sobreviure a la petita i mitjana empresa. A part de suposar una font de finançament per a l'atenció del Tercer Sector Social de Catalunya, amb les seves obres socials contribuint al benestar social i evitant l'exclusió i convertir-se en les principals entitats financeres del país, gràcies a una activa participació de la societat civil i de les administracions territorials.

És clar que al llarg dels anys les caixes han incentivat l'estalvi dels ciutadans i han facilitat l'accés als recursos financers per a emprenedors i petites empreses. Per això no podem permetre que es desmantelli aquest sistema bancari, només perquè l'economia espanyola es troba presonera dels mercats financers, i en conseqüència, hipotecat en la seva sobirania per fer polítiques pròpies i autònomes.

L'economia espanyola necessita reformes estructurals, però no en la direcció que es vol indicar al govern per grups empresarials i economistes influents, sinó que aquestes han d'anar en la direcció de reformes fiscals progressives i lluita activa contra el frau fiscal, que continua sent una de les grans assignatures pendents a Espanya, i la corrupció, que tenen conseqüències econòmiques i no només morals i per a la democràcia.

És per això que personalment m'adhereixo al manifest que han signat una desena d'organitzacions de la societat civil catalana, on s’expressa el rebuig a la reforma del model de caixes d'estalvi que està preparant el govern central i que consideren que aquesta reforma pot suposar la fi del model de caixes d'estalvi, afectant a tota la influència que aquest model té en el teixit social català.

Manifest en defensa de les Caixes d'Estalvi i de la seva funció d'impuls econòmic i social del territori i del país.