Arxiu del blog

dissabte, 9 de gener del 2010

Líders vells, entitats a la deriva.


Les persones que estem al capdavant d’entitats sense ànim de lucre, ja siguin de l’àmbit social o cultural, formem part d’un equip que treballa per a portar a terme un objectiu conjunt que és la missió de l’entitat.

Tant les persones a nivell individual com els equips a nivell col·lectiu, tenim un període d’efervescència en el qual les aportacions a l’objectiu comú flueixen d’una forma constant, posteriorment passem a un període de maduresa en el qual es dóna una consolidació a les aportacions del període anterior, per a passar després a un període de ralentització de les activitats de l’organització. Aquest procés natural és extremadament delicat pel que fa a la capacitat de gestió que, les persones i els equips, siguin capaços de fer per a garantir un procés de creixement continuat de l’organització, serà la peça clau per a definir el futur de les nostres entitats.

El sector de les organitzacions de persones amb discapacitat, és un món en el qual hi ha massa líders que duen més de 20 anys al capdavant de les seves organitzacions. Aquest estancament suposa un tap perquè sorgeixin noves persones capaces d'involucrar-se amb les finalitats de les organitzacions.

Es fa necessari un canvi generacional en les organitzacions de base principalment, per a posteriorment impulsar aquest mateix recanvi en les organitzacions de segon i tercer grau com federacions i confederacions. Així mateix, és imprescindible l’entrada en escena de líders amb uns perfils professionals que garanteixin el nou paper que les seves organitzacions els exigiran.

Avui es necessiten capdavanters amb bones aptituds per a les relacions públiques, bons coneixedors del Tercer Sector social, hàbils ideològicament per a representar als seus propis col·lectius, lliures políticament per a ser respectat per tot l’arc parlamentari i sobretot convençuts de la causa que defensen.

Doncs en línia amb aquest discurs, dimarts que ve dia 12 de gener, l'Associació ASPID ha convocat l'Assemblea General Extraordinària per a l’elecció de la Junta de Govern que iniciarà el següent mandat del període 2010-2014. Aquest nou mandat és una bona oportunitat per a dur a la pràctica tot el que he exposat anteriorment i iniciar un relleu en la presidència d’ASPID.

Si les sòcies i els socis d’ASPID ens donen la confiança per al nou mandat, hem d’adquirir el compromís que, dintre d’aquest nou mandat electoral, donarem suport a una nova persona que lideri el destí de la nostra organització en el futur. Entre les persones que es presentessin a les pròximes eleccions, hi ha gent amb molta formació de base que aportarà tota la seva professionalitat i capacitat per a definir l’organització que volem.

El relleu generacional es fa necessari en totes les organitzacions i a ASPID també. És necessària una nova forma de dirigir i una nova forma de concebre els drets del nostre col·lectiu. Per tant, aquest nou mandat serà l’últim en el qual comparegui per a liderar l'Associació ASPID, després de 16 anys al capdavant. Massa temps, ara toca generar un canvi assossegat i tranquil.

dimarts, 5 de gener del 2010

Desitjos Pirinencs per al 2010.


Per a l’any 2010 jo voldria un Pirineus en el que cap grup de població quedi exclòs de l’ús i gaudi d’uns paratges, que constitueixen la suma dels més valuosos ecosistemes existents al nostre país.

Els Pirineus de Lleida és una destinació turística prou important, tant pel seu patrimoni històric, i cultural, com per les seves belleses naturals i paisatgístiques, però sobretot, per la pluralitat, interès i atractiu dels estils de vida i de comportament dels seus ciutadans. El primer atractiu per excel·lència dels Pirineus lleidatans, és que ens proporciona una gamma d’activitats, prou àmplia com per a satisfer a totes les persones interessades en el contacte amb la naturalesa.

I és precisament per això que desitjo que puguem gaudir d’un Pirineus molt més democràtics i a l’abast de totes les persones, tenint en compte que la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat, és una necessitat que cada vegada es fa més palesa, però que només serà possible quan la societat compleixi el requisit indispensable de suprimir les barreres físiques i comunicatives.

El gaudir d’una relació directa amb el medi natural, és un dret i un patrimoni de tots els ciutadans i ciutadanes, que mai hem de permetre que sigui ignorat per part dels responsables polítics.

Per tant, per a l’any 2010 hi ha cinc desitjos que m’agradaria veure complerts:

Primer. Uns Pirineus respectuosos amb la seva gent. Que les persones que viuen allí puguin tenir les mateixes oportunitats que la resta dels ciutadans del nostre país.

Segon. Uns Pirineus sostenibles a nivell econòmic i mediambiental. És necessari que es doti de recursos econòmics i de infraestructures per a generar la riquesa necessària al territori.

Tercer. Uns Pirineus net. Que continuï sent el pulmó del nostre país com a herència a les nostres generacions esdevenidores i defensant-ho com uns dels seus valors més intrínsecs.

Quart. Uns Pirineus apte a tots els grups de població. Que es posin els mitjans necessaris perquè el dret a gaudir de la natura sigui universal per a totes les persones.

Cinquè. Uns Pirineus accessible per a les persones amb mobilitat reduïda. És necessari democratitzar l’ús dels béns naturals i facilitar que les persones amb algun tipus de discapacitat puguin gaudir-los en plenitud.

Estic convençut que entre tots podem fer-ho possible.