Arxiu del blog

dijous, 27 d’abril del 2017

Jordi Pujol Ferrusola; Junior per als amics.

Catalunya entra en la fase més decisiva del qüestionament del nostre status quo amb Espanya. És precisament en aquest moment quan es fa especialment rellevant, l'espoli públic realitzat per la família Pujol-Ferrusola, tenint en el punt de mira al tercer dels cadells Jordi Pujol Ferrusola. 

Quan Jordi Pujol i Soley (president) va accedir a la presidència de la Generalitat, al març de 1980, el seu tercer vailet Jordi Pujol Ferrusola (des d'ara Junior) tenia tot just 17 anys. A aquesta primerenca edat i a recer de la quota de poder del seu pare, el Júnior va començar la seva carrera de "empresari de pa sucat amb oli". Aquest noi de casa bona, va començar per heretar l'arrogància i prepotència que té el clan Pujol a l'hora d'interactuar al món dels negocis.

La seva visió empresarial consistia a trobar inversors que estiguessin disposats a fer negocis amb els diferents serveis que emanaven del govern dirigit pel seu pare. 

Per una banda, el President (Pujol i Soley) manifesta en una entrevista a La Vanguardia que té certs càrrecs de consciència, per no haver dedicat prou temps a la seva família i en especial a l'atenció dels seus fills quan aquests eren petits i més ho necessitaven. Fruit d'aquesta mala consciència, Pujol deixa fer als seus fills (especialment al Junior). Per tant, la relació del patriarca del clan Pujol amb els seus fills, vindrà marcada pel fet que el cap de família va dilapidar, mentre forjava les seves iniciatives per construir el país, els diners de l'avi Florencio sense pensar en fer diners per als seus fills, obcecat com estava a reconstruir Catalunya. Segons un baró convergent i molt proper al llavors president, els fills sempre han cregut que Pujol va fer una mala passada a tots plegats, al seu avi Florenci, a la seva mare i ells mateixos. 

És amb aquest entorn familiar afavoreix que el Júnior decideixi iniciar tot un seguici de negocis que giren a l'entorn del poder del govern que presideix el pare. Junior no té un perfil professional i acadèmic que li garanteixi la perspicàcia suficient, com per moure’s en aquest món de taurons dels negocis. Durant els 23 anys del govern del seu pare (1980-2003) Junior es dedica a entrar i sortir de les diferents conselleries del Govern de la Generalitat, per donar instruccions als titulars i noms de recomanats en determinades activitats.

Junior conscient que moltes de les seves actuacions podrien ser discutides pel seu pare utilitza una estructura de matriarcat, en la qual la seva mare Marta Ferrusola es converteix en la protectora de les activitats (lícites o il·lícites) de tots els seus fills.

Per tant, Junior madura personal i empresarialment en un entorn en el qual ell marca les pautes e ningú li discuteix els mitjans utilitzats per aconseguir els seus objectius. Ell al costat de companys de col·legi com Felip Puig i el seu germà, establir les regles de relació amb el poder que ostenta el govern de les Generalitat.

De la taula familiar dels Pujol-Ferrusola és qui ha generat una llegenda pròpia més variada i qui té un perfil més polèmic i controvertit. El seu nom va saltar amb força als diaris quan es va produir la crisi entre Pujol i Roca els anys 92-93, com un dels caps principals de les guerrilles antiroquistes, però la seva peripècia arrenca molt abans. Està casat amb Mercè Gironès, filla de Ramon Gironès, militant que ha estat gerent i un dels puntals de l'agrupació Sarrià-Sant Gervasi de CDC, i va participar en les pugnes contra Roca a 1992.

En resum que el Júnior (o el Nen) ha tingut sempre un punt d'arrogància, que feia que es sobre valorés en relació als altres. O sigui, seria d'aquest tipus de persones que si el compres per el que val i el vens pel que ell es pensa que val, pots fer el negoci del segle.