Arxiu del blog

dimarts, 1 de novembre del 2011

Necessitats socials i polítiques d’aparador.


La lluita diària per a aconseguir l'equiparació en la igualtat d'oportunitats de les persones amb discapacitat, no sempre aconsegueix els seus objectius. El nostre col•lectiu ja està avesat a que se'ns reconeguin grans drets, en lleis que haurien de ser exemplars, però no es posa el mateix esforç a materialitzar els drets legalment reconeguts.

Podem entendre que les pujades d'adrenalina dels processos electorals, moltes vegades fa que ens precipitem en la generació d'expectatives. Això no seria tan dolent si no afectés als col•lectius més vulnerables del nostre teixit social.

Sembla ser que l'actual panorama econòmic mundial, pot posar en qüestió les polítiques d'intervenció social dels diferents governs. Davant aquesta situació estic convençut que una de les claus per a la recuperació, passa per incorporar els valors ètics a les activitats econòmiques i justament això inclou la potenciació de l'economia social per a reduir una possible fractura social. Sobretot tenint en compte que les polítiques socials i les polítiques econòmiques es retroalimenten les unes a les altres. Amb la qual cosa hem de prestar especial interès al potenciar el màxim suport a les persones i a les organitzacions que treballen amb els col•lectius més desfavorits, precisament en temps de crisis, és quan és més necessària que mai.

No hem d’oblidar que Catalunya ha estat un país molt ric en iniciatives socials i amb una història plena d'experiències innovadores. Ja des dels anys 60 hi ha hagut un ressorgiment de noves formes associatives que han fet incrementar el pes de les organitzacions en l'atenció a les noves necessitats de la nostra societat.

Una societat que s'està acostumant amb massa facilitat a insensibilitzar-se amb l'incompliment de les lleis. I aquests incompliments són, si cal, més durs i dolorosos quan es tracta de normatives que han de desenvolupar deures i drets socials. El que ens fa pensar sovint si aquestes lleis només han estat lleis d'aparador.

Les persones amb discapacitat volem entendre la política com l'acció de les persones orientada a dirigir la feina de l'Estat en benefici de tota la societat. I és justament en aquest punt, on vull demanar a tots els representants de les institucions públiques, que posin tot el seu esforç a escoltar les autèntiques necessitats dels ciutadans.

Fem lleis que es puguin complir o, si no, fem complir les lleis que hem fet. Perquè com a societat desenvolupada, no ens podem permetre crear un marc jurídic de disseny, però buit de contingut social. La desafecció que viu la ciutadania, en relació als seus representants polítics l’hem de combatre fent plantejaments més possibilistes i sobretot fonamentats en les necessitats de les ciutadanes i els ciutadans del nostre país.

No és moment de fer volar coloms ni de focs artificials. Estem en una situació econòmica i social difícil i que necessita de moltes dosis de realisme per afrontar un futur immediat complicat i incert.

Per tant, demanem que les mesures de xoc i els esforços, es reparteixin de manera equànime en els diferents estrats de la nostra societat. La realitat en què vivim no permet que els plats trencats sempre els tinguem de pagar els mateixos.