Arxiu del blog

dissabte, 8 de gener del 2011

La monarquia s'imposa per galons i no per raons.


Segons la nostra Constitució de l'any 1978, la forma política de l'Estat Espanyol és la Monarquia Parlamentària. El Rei, com a cap de l'Estat que és, participa en les funcions legislativa, executiva i jurisdiccional del nostre País, a més d'assumir el control suprem de les forces armades (vaja el que seria l'exèrcit de Pancho Villa).

La veritat és que des dels poders fàctics de l'estat: com l'Exèrcit, el gran capital i els nuclis polítics dels dos grans partits majoritaris, es treballa constantment per protegir la corona de qualsevol crítica que pugui malmetre la seva imatge.

Ja en el seu moment, l'actual directora de TV3 va haver de suspendre l'emissió d'un documental elaborat pel programa Senseficció que es titulava "Monarquia o República". Segons la directora de la televisió pública catalana, Mònica Terribas, va dir que es suspenia per "donar-li un enfocament diferent", però el realment cert és que el documental va ser prohibit perquè posava en dubte la figura de Joan Carles de Borbó, l'hereu de Franco a la prefectura de l'Estat.

Segons sembla el documental plantejava l'opció que si Espanya permetés escollir la forma d'Estat. Què votaria, monarquia o república? Aquesta pregunta oferia un resultat majoritàriament inclinat cap a la segona opció. En el documental apareixien diversos personatges que defensen una o altra opció. Així, entre els monàrquics destacava el periodista Luis María Anson, l'exlíder del PP català Aleix Vidal-Quadras, el comte de Sert, Jaime Peñafiel, Sabino Fernández Campos, i Peces Barba, entre altres. I entre els segons hi havia el diputat del PNB Iñaki Anasagasti, Josep-Maria Terricabras, Toni Albà, Antonio Romero i Joan Tardà, entre molts altres. Però aquest documental no ajudava a adoctrinar la població perquè pogués pair millor una monarquia nomenada per un dictador.



Però aquest no va ser l'únic cas d'intervenció de la Casa Reial a Catalunya, ja que als anys 90, es va produir un altre incident amb el periodista Mquel Calçada (més conegut com Mickymoto) que en un altre programa de la televisió catalana, presentava el que serien els Jocs Paralímpics de Barcelona 92, amb una imatge de la infanta Elena al fons del decorat. Aquesta suposada intenció de vincular de forma subliminal, a l'esmentada infanta amb les persones amb discapacitat es va viure com un atac a la imatge d'un membre de la família reial. També televisió de Catalunya va haver de demanar disculpes per haver estat uns nens dolents.

L'episodi més recent ha tingut lloc per la broma telefònica que li va fer el passat 5 de gener un col·laborador del programa 'Tot és Molt confús' de Catalunya Ràdio, que va aconseguir parlar amb Joan Carles I assegurant que parlava de part del president Mas, jugant amb el cognom del conductor de l'espai Pere Mas. Després de demanar informació sobre aquest programa, es va suprimir la broma i des de la casa reial es va fer una nova advertència a la direcció de Catalunya ràdio, per la broma que pretenien emetre unes hores més tard. La direcció de l'emissora va haver de demanar novament disculpes i comprometre's a no emetre la conversa en reconèixer que l'espai d'entreteniment "havia violat el seu propi codi deontològic" . Una vegada més els mitjans de comunicació catalans van haver acotar el cap davant el pes de la corona i eliminar el programa en qüestió.

Per tant, queda molt clar que la imposició d'un règim monàrquic requereix en les societats modernes de tot un aparell de ideologització que lamini al dissident, que reverenciar la institució feudal, i que manipuli els elements més emotius i primitius de l'individu i els posi al servei de la causa. En realitat aquest model comunicacional s'aplica en molts aspectes en el panorama informatiu espanyol, però és pel que fa a la monarquia on aconsegueix els seus majors nivells d'evidència. Al mateix temps cal córrer un espès vel sobre el passat en què hi va haver una democràcia republicana.

dilluns, 3 de gener del 2011

Les monarquies ja no estan de moda i el Pare Noel es fa l’amo del mercat.


Arriba l'hora de la veritat i és moment de passar comptes amb la consciència de cadascú, per valorar la possibilitat o no, que Ses majestats els Reis Mags d'Orient facin justícia i ens recompensin per la nostra feina ben feta.

Rebrem a Melcior, Gaspar i Baltasar com cada any en cadascuna de les viles i pobles del nostre país, amb honors de caps d'estat i amb els carrers plens de vassalls disposats a retre culte i homenatge a les tres corones màgiques.

Però aquest any, els mags d'orient, arriben en un mal moment a les nostres terres. En primer lloc estem amb una crisi de tres parells de nassos i la gent no està per històries, perquè vivim en un país on qualsevol esdeveniment relacionat amb la monarquia acaba costant-nos a tots els ciutadans un ull de la cara i part de l'altre. Encara tinc a la memòria la visita a Lleida dels prínceps d'Astúries o dels reis d'Espanya per a la inauguració de la Llotja, i el cost en seguretat i desplegament humà va ser incalculable.

Per això cal estar atents als moviments que es produiran en els pròxims dies, perquè he sentit que hi ha un fiscal que està esperant que Melcior, Gaspar i Baltasar aterrin amb els seus avionetes a l'aeroport de Lleida - Alguaire, per citar-los a declarar per realitzar la seva campanya de regals fora de les dates pactades.

Pel que sembla aquest any els reis mags han arribat amb anticipació a alguns càrrecs públics que no havien escrit cartes, però que estan rebent molts regals sense haver-los demanat suposadament, segons publiquen els mitjans de comunicació. Aquest fet vindria a ser com aquell comerciant que inicia la campanya de rebaixes abans del 6 de gener. Això és competència deslleial i el sistema judicial del nostre país posarà les coses al seu lloc, amb la seva eficàcia coneguda.

Però l'autèntica realitat, és que els tres mags d'orient cada vegada estan perden més adeptes en benefici del seu màxim competidor que és el Pare Noel o Santa Claus als països anglosaxons. Estem davant de dos paradigmes diferents d'atenció al públic.

D'una banda tenim els tres mags d'orient que no han evolucionat en l'organització de la seva logística i continuen desplaçant-se amb camells, camions, vaixells o darrerament a Lleida arribaven amb tren d'alta velocitat. En definitiva una inversió en recursos humans i materials que en temps de crisi no és sostenible i encareix massa organitzar els lliuraments domiciliaris.

D'altra banda tenim al Pare Noel o Santa Claus, que treballa amb dues marques registrades diferents segons l'àmbit geogràfic en el qual es mou. Amb això ja pot optimitzar la competència de marques d'un mateix propietari i ocupar un segment de mercat molt més gran per minimitzar a la competència. Tampoc hem d'oblidar que té un sistema de distribució molt més eficient que dels tres Reis mags. En principi es desplaça amb un trineu estirat per rens que va per l'aire. Aquest sistema de transport de mercaderies és totalment ecològic perquè l'única contaminació que es produeix (en aquest cas els excrements dels rens) es pot reutilitzar com a fertilitzant i adob per a la terra.

Per una altra banda, el sistema de protocol que utilitza el Pare Noel està més en concordança amb els nostres dies. Així com els Reis mags quan arriben a una població el primer que fan és reunir-se amb l'alcalde i sortir al balcó de l'ajuntament. Santa Claus eludeix el tracte directe amb la política i es presenta a la nit entrant per les xemeneies i finestres. Amb aquesta actitud el Pare Noel el que fa és distanciar-se de la corrupció política i posar-se al servei de la iniciativa privada, esponsoritzat per grans marques com la Coca-Cola. Un autèntic exemple de suport al lliure mercat.

En definitiva, que si els Reis Mags d'orient no es porten bé aquest any amb mi, l'any que ve em dono de baixa i m'apuntaré al Pare Noel. Els temps canvien i l'evolució és imparable. Els Reis mags hauran d'admetre la seva derrota i presentar la dimissió.