Arxiu del blog

dissabte, 31 d’octubre del 2015

La història del Rei Artur ... Mas.

A hores d'ara, ningú no dubta que les eleccions del passat 27-S seran un punt d'inflexió en la història política de Catalunya. Les relacions entre Catalunya i Espanya tindran un rumb inexorablement diferent al que han tingut durant els més de 30 anys de, la mal anomenada, transició política española.

Està clar que la societat civil catalana porta cinc anys mobilitzant-se per canviar el Status Quo que mantenia amb l'Estat espanyol. Tot aquest procés ha estat obra de molts actors que des de diferents àmbits d'actuació, han aconseguit treure al carrer i visibilitzar una gran majoria de la societat catalana desitjosa d'un nou marc de govern. 

És ben cert que la manifestació del 10 de juliol de 2010 per a palesar la indignació de la societat catalana per les retallades de l'Estatut de 2006, va ser el tret de sortida de to una seguit de protestes socials i manifestacions que any rere any i van augmentant en el nombre de participació de la ciutadania. 

Els catalans començàvem a estar farts d'un estatut que no només ens descapitalitza econòmicament, sinó que ens humilia cultural i socialment. És en aquest punt en el que vull posar en valor l'agudesa política de l'actual President de la Generalitat funcions, a l’adonar-se de la gran dosi de supèrbia del seu contrincant a l'Estat espanyol. Artur Mas va saber veure que el Mariano Rajoy era d’un perfil molt torero, és a dir, amb molta fatxenderia i poca intel·ligència. Sabia que quan li ensenyés el capot del pacte fiscal, Rajoy embistiría com un bou de miura. I així va ser, Mas ha donat diversos passis de capot al banyut del Rajoy amb: el pacte fiscal, el dret a decidir o la convocatòria de la consulta. Sabent per endavant que Rajoy no tenia un altre camí que dir-li repetidament que "NO", amb la qual cosa aconseguia alimentar amb gasolina el foc de l'independentisme a la societat catalana. 

Per tant, penso que tot el sector independentista català està en deute amb el President Mas. I quan dic això també vull aclarir que el pagament d'aquest deute no té perquè ser la investidura de Mas com a nou president de la Generalitat. Al meu entendre la motxilla que l'Artur Mas està arrossegant, amb els casos de corrupció a Convergència, és massa feixuga perquè hagi de mantenir un lideratge en el procés cap a la independència. 

Probablement estiguem davant d'un altre president màrtir de Catalunya. A Companys el van fer màrtir les bales de l'escamot d'afusellament de la dictadura franquista, al Mas l’han fet màrtir la pròpia família Pujol i les bales judicials de l'Estat espanyol contra l'independentisme català. 

En aquestes circumstàncies l'Artur Mas no pot liderar un projecte sobiranista que sigui creïble a nivell internacional. El president de Convergència no pot desenganxar-se de la sospita que era coneixedor de tota la trama criminal de la família Pujol. I si realment era desconeixedor, probablement no era la persona adequada per dirigir Convergència. 

Aquesta situació ens condueix a una sortida que no deixi lloc a cap dubte sobre l'honradesa i transparència de la persona que ha de liderar aquest procés. L'independentisme català necessita una força nítida, que no només sigui honrada, sinó que també ha de semblar-ho. 

Així doncs, vull dir-li al President en funcions de la Generalitat, gràcies President el poble català sabrà reconèixer la seva valentia i decisió. Però ara, faci un pas al costat i deixi espai perquè nous líders ens condueixin a Ítaca.