Arxiu del blog

dilluns, 22 de gener del 2018

Èxit internacional de la diplomàcia catalana i generositat en el govern.

Triomf total, i sense pal·liatius, de la diplomàcia catalana a Copenhaguen. Aquest dissabte passat, el president del govern espanyol, va iniciar un atac desesperat llançant grans amenaces d'activar la euro ordre de recerca i captura, si el nostre president sortia de Bèlgica. Doncs bé, el President de Catalunya (el Molt Honorable Carles Puigdemont), carregat de determinació i de valentia, ha anat  Copenhaguen i a posat en ridícul al regne d'Espanya.
Aquest viatge de Puigdemont a Copenhaguen ha forçat que la Fiscalia General de l'Estat espanyol, corregués a sol·licitar al jutge Llarena per activar l'ordre de "cerca  captura internacional", tal com havia amenaçat Rajoy dos dies abans. Però el jutge s'ha adonat que ja havien fet prou el ridícul, com per tornar a ballar-la i perdre encara més credibilitat.

Estem davant d'una olimpíada de despropòsits de l'Estat espanyol. Una mostra més d'això, és que a finals de la passada setmana, l'expresident del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez dels Cobos (germà del cap de l'operatiu policíac que es va desplegar l'1-O), es va presentar a una prova d'avaluació per entrar a formar part del Tribunal Europeu dels Drets Humans. En la documentació de la seva candidatura constava que parlava, llegia i escrivia perfectament en anglès. Doncs bé, quan els membres del tribunal examinador li van fer preguntes, el Pérez dels Cobos no se li va acudir res més que preguntar-los "Me lo pueden preguntar en español?". Així doncs, aquí es demostra una altra batalla perduda en territori europeu per l’Estat espanyol.

És més que evident que el Govern d'Espanya no porta la iniciativa en el procés de creació del nou govern català. Es fa palès que la bilis i l'odi són els que indueixen les decisions del govern d'Espanya, que es supera per moments amb mesures cada vegada més esperpèntiques. Rajoy va donant batzegades, a tort i a dret, per respondre a les iniciatives del Parlament de Catalunya i del President a l'exili. Basa la seva estratègia en una improvisació contínua, tal com ha vingut fent al llarg de tot el seu mandat.

Tot i aquesta disbauxa, independentment de com acabi formant-se el Govern català, és imprescindible que es comenci a governar en interès de país, per donar solució als problemes enquistats dels últims anys. Cal empoderar a les institucions catalanes de la capacitat de gestió segrestada amb el cop d'Estat del 155.

El nou govern haurà de tenir la cintura suficient per conjugar la gestió diària que necessita la societat catalana, amb la defensa dels drets nacionals de Catalunya i amb l'alliberament dels ostatges retinguts a les presons castellanes i la repatriació dels exiliats pel brot franquista del 155.

Estem davant d'una situació en què la societat catalana necessita un projecte de país que tingui en el seu nucli les necessitats de la població. Catalunya no necessita ni líders messiànics ni màrtirs de la causa. Tots i cada un dels que han participat en portar fins al final el procés català, tindran el nostre reconeixement i agraïment, però ningú és imprescindible perquè el procés continuï avançant fins a la victòria.

Jo demano que els parlamentaris que estan segrestats a la presó i els que estan a l'exili, dimiteixin dels seus càrrecs públics i donin pas a les persones de les seves candidatures que han de substituir-los. El principal objectiu que ens hem de marcar és el servei a la nostra ciutadania, sense oblidar el llibre de ruta del procés, ni les persones que han donat la cara per defensar una societat democràtica i un país compromès amb els pilars fonamentals de l'Estat democràtic.

Hem entrat de pet a l'etapa de la generositat. El 21-D el poble català va parlar d'una forma clara i rotunda amb una participació del 82% de la població i atorgant una majoria absoluta independentista al parlament. És una majoria que permet governar de forma clara, però que encara no permet vel·leïtats independentistes. Centrem-nos en el que ens ha encarregat el poble i treballem per sumar més gent al carro de la llibertat.