Arxiu del blog

dissabte, 11 d’octubre del 2008

El conyàs de Rajoy el fa més tendre.


He de confessar que estic realment preocupat, per les coincidències en la concepció de la vida, que tenim Rajoy i jo. La veritat és que sempre havia tingut grans discrepàncies, amb el bo del Rajoy, respecte a temes com l'exèrcit i el paper de les Forces Armades en general.

Però probablement el bo del Mariano va assabentar-se del que jo pensava i ha decidit canviar el seu discurs per a caure’m més simpàtic. I la veritat és que ho està aconseguint.

Sembla ser que el bo de Mariano, va oblidar tancar un micròfon i els mitjans de comunicació van poder gravar la conversa que mantenia amb el president del PP andalús i sotssecretari Territorial, Javier Arenas, al que va assegurar: "Demà tinc el conyàs de la desfilada... en fi, un pla apassionant".




Mentre els assistents s'acomodaven en els seus seients, Rajoy conversava amb Arenas, a qui va comentar que demà diumenge, 12 d'octubre de 2008, havia d'assistir a la desfilada de les Forces Armades amb motiu del Dia de la Hispanitat, en fi aquella desfilada on treuen a la cabra, però la de veritat.

El meu amic Mariano va assegurar, a micròfon obert, que no era un pla "apassionant" i de fet, va admetre que era "un conyàs" assistir a la desfilada. Cosa que comparteixo amb ell a més li agraeixo que surti de l'armari exposant-ho públicament.

Però aquests aprenents de polítics, cada vegada em fan més gràcia. No saben que el primer que ha de fer un polític, és creure's primer allò que diu o, en el seu defecte, dir allò que creu. Perquè fa un any Rajoy va gravar una declaració institucional en la que cridava a tots els ciutadans a celebrar el Dia de la Festa Nacional del 12 d'octubre, amb el que es demostra que llavors va dir alló que no creia.



Per tant, aquesta sortida de l'armari del meu amic Mariano, s'afegix a altres negligències famoses de dirigents polítics que han fet manifestacions que duien en el subconscient, sense adonar-se que les seves paraules eren escoltades i amplificades. "Vaja conyàs que he soltat!", va dir al 2002 l'Aznar, al Parlament Europeu, després d'exposar a l'Eurocambra els resultats de la Cimera de Barcelona.

Y precisament a Barcelona durant la Cimera Euromediterrànea del 2005, el Zapatero, va apuntar a un assessor que l'acord sobre terrorisme a discutir entre els participants havia de ser tancat "com sigui". Y ja com a cap de l'Executiu, després de ser entrevistat per l’Iñaki Gabilondo que encara que les enquestes electorals anaven bé als socialistes els convenia que hagués "tensió", paraules que van poder ser escoltades perquè els micròfons seguien connectats.

Però al gener de 2004, la Cabra de la Legió, o sigui José Bono, va dir "tocacollons" al primer ministre britànic, Tony Blair, en un comentari privat que va ser captat per una càmera de televisió.

I ara ve el més fotut de tot, quan els socialistes volen exigir al meu amic Mariano que es disculpi oficialment. Jo vull demanar a la gent del PSOE, que no foti aquests moments tendres a prendre pel sac, i que ens deixi fruir compartint el moment al Mariano i mi. Sí, el Mariano ho ha dit. Doncs bé, i que! Que surtin ells de l’armari.

dijous, 9 d’octubre del 2008

Les Tecnologies de la Rehabilitació, opció de futur.


En el començament d’aquest segle XXI, es posa de manifest que l’avenç que han tingut molts serveis socials de caràcter tècnic durant la segona meitat del segle XX, no hauria estat possible sense l’aportació de noves tecnologies que ens han permès el desenvolupament de noves solucions a problemes relacionats amb les discapacitats, així com, amb problemes relacionats amb la gestió dels sistemes d’informació i comunicació.

Crec que aquest concepte, ampli, de tecnologies al servei de les persones amb discapacitat i de les persones grans (prop de tretze milions de persones al nostre país) es relaciona amb la innovació al servei de l’autonomia personal, la independència, la integració social i la qualitat de vida de les persones.

Per tant és en aquest marc de reflexió en el que vull establir les línies de treball en els diferents àmbits d’actuació social. Donat que la Investigació, el Desenvolupament i la Innovació I+D+I, són els instruments necessaris per a la millora del Benestar Social i de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i per a l’optimització dels beneficis socials que es deriven dels recursos esmerçats.

A Europa es calcula que entre vint-i-sis i trenta milions de persones utilitzen dispositius i sistemes desenvolupats a partir de les Tecnologies de la Rehabilitació (com podeu veure som un bon Target comercial). Al nostre país suposa un mercat que factura anualment sobre els 360 milions d’Euros, amb un creixement constant del 7% anual amb una excessiva dependència exterior.

A Espanya hi ha prop de 1500 empreses dedicades al sector de les Tecnologies de la Rehabilitació, entre fabricants, distribuïdors i empreses de serveis. Així com més de 57.000 professionals relacionats de forma directa amb les persones amb discapacitat i les persones grans. Aquestes dades m’obliguen a reflexionar sobre el potencial del mercat al que ens adrecem.



Penso que cal subratllar que de forma majoritària, les empreses espanyoles no tenen una partida pressupostaria específica per dedicar-la a la investigació, desenvolupament i innovació de tecnologia pròpia. Per tant, la dependència de l’exterior es cada vegada més gran i l’esforç del sector, recau en els marges comercials que genera la distribució.

El desenvolupament actual de la societat de la informació, ha superat amb escreix totes les previsions que s’havien realitzat. Avui podem disposar de tecnologia, productes, serveis i dispositius d’accés a la informació que fan que aquest segment de proveïdors de tecnologia estigui encara per descobrir en l’àmbit de la discapacitat.



Els americans tenen molt clar que el sector de les ajudes tècniques, és un dels filons de mercat més apetitosos i amb un futur més prometedor.

Els coixos som cada vegada més desitjats com a recurs generador d'inversió, tot i la llei de dependència. Que fins al moment, l'única cosa que ha aconseguit és posar a l'aparador de la llum pública lo molt depenents que som i el temps que ho continuarem sent.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Custo aposta fort en la seva promoció empresarial.


Custo Barcelona és la la primera vegada que la marca ha presentat els seus dissenys a Lleida, d'on procedeixen els germans que la van crear als anys 80, Custodio i David Dalmau, nascuts a Tremp.

Custo va aconseguir situar el nom de Lleida al mapa de la moda. Ho va fer en una espectacular presentació de models que va tenir com a insòlit marc el claustre gòtic de la Seu Vella. La desfilada s'ha celebrat al claustre, als peus de la catedral, i amb vista a la ciutat.

La Seu Vella de Lleida no és Nova York. D’acord. Però això era el que menys importava en aquesta catedral de la moda. Custo va encertar amb aquesta picada d'ullet als seus orígens i l'aposta va tenir recompensa. Tres cambres del claustre convertit en passarel·la no es veuen tots els dies. Com tampoc és habitual escoltar, entre aquests murs mil·lenaris, a la Victoria Abril cridant "Tio bueno" a un model, de color i amb el tors nu. Però fins les pedres d'aquesta joia arquitectònica es van tornar de colors.



La catedral de Lleida va brillar amb la llum de la moda o, per a ser més exactes, amb els estampats que Custo va triar per a una col·lecció que només s'havia vist a Nova York.

Val que la Seu Vella tampoc és Manhattan, però la sensació a l'acabar la desfilada era que Lleida ha entrat al món de la moda. Ja que el vell claustre gòtic de la Seu Vella de Lleida es va cobrir amb 150 metres de catifa rosa per a la presentació en exclusiva per a Europa, entre pedres carregades d'història, de la col·lecció que Custo Barcelona va exhibir fa escasses setmanes a la Fashion Week de Nova York.



Veritablement vull aplaudir aquesta atrevida iniciativa comercial de la marca Custo Barcelona, pel que suposa de promoció de les terres de Lleida en el marc internacional de la indústria de la moda.

En aquest acte, la representació d’ASPID va estar en mans de la vicepresidenta de l'organització.

Iniciatives, tan imaginatives, com aquesta són les quals haurien d’apostar els emprenedors catalans, demostrant que no és necessàriament obligatori haver de promocionar-se a Madrid o Barcelona per a tenir presència mediàtica.