Arxiu del blog

diumenge, 22 d’octubre de 2017

Escolta Felipe rei!

Escolta Felip reiet, permet-me que t’escrigui en aquesta llengua que em consta que tu tant coneixes i que tan sovint exhibeixes cada cop que ens visites.
 
Aquesta missiva és per dir-te que els catalans fotem el camp del teu reialme una mica cansadets de de ser els cornuts de la pel·lícula i sobre pagar el beure. Com comprendràs és molt difícil sentir-nos vinculats al teu regne, quan som conscients de les nostres limitacions i que no estem a l'altura que la teva corona es mereix.
 
Aquests últims anys, els catalans hem estat abduïts per un grup de descerebrats independentistes, que ens han convençut per a que renunciem a la seguretat de la teva confortable monarquia, per arriscar-nos a crear una vergonyosa república catalana plena de rojos i maçons.
 
En la passada edició dels premis "Princesa de Asturias", ja ens vares advertir que "España tiene que resolver el inaceptable intento de secesión por medio de la Constitución" i la veritat és que ens vas deixar bastant inquiets, perquè ja estàvem força convençuts que la Constitució era aquella llei que era com la "Paraula de Déu" que en cap cas podia modificar-se, tal com sempre ens has advertit. Però mira tu per on, quedava un forat en l'article 155, que era com un paper en blanc perquè hi poguessis escriure i modificar tot el que et donés la gana. Redéu que llestos que sou els espanyols!!!
 
El meu psiquiatre de capçalera, que és una mica roig tot s'ha de dir, em va explicar ahir que l'aplicació d'aquest article de la Constitució era un Cop d'Estat en tota regla al govern elegit per la majoria absoluta del Parlament de Catalunya. Quan m'ho va dir em vaig quedar una mica inquiet. Jo li vaig dir: No pot ser que el Felip, tan jove i tan modern, fes el mateix que "algú" que va simular fer el 23 de febrer de 1981 un Cop d’Estat per a acollonir als "rojos pelogrosos" i fer que el franquisme planegés de nou sobre el panorama polític del teu regne.
 
En aquest mateix discurs ens vas recriminar que vivim en " Un país abierto y solidario en el que reconocerse todos y en el que los pueblos que lo integran viesen protegidas, reconocidas y respetadas sus lenguas, sus culturas y sus instituciones, formando un patrimonio común que sin duda nos enriquece y nos identifica". Jo t’he entès perfectament.
 
Quan parlaves de "país abierto" estic segur que et referies a les fronteres que teniu obertes perquè no s'ofeguin al mar els milers de persones que vénen a buscar-se un futur. T'agraeixo la picada d'ullet que ens has fet als catalans, al referir-te a nosaltres quan parlaves que érem un país solidari. Gràcies per reconèixer-ho d'una manera explícita, però la solidaritat dels catalans no és infinita i ara hem de abocar la nostra solidaritat a la nostra gent que degut a l'asfíxia del govern del teu país, estan patint molta precarietat.
 
Quan parles de protegir, reconèixer i respectar la nostra llengua, cultura i les nostres institucions, veig la teva magnanimitat al "respectar" amb sentències del Tribunal Constitucional la modèlica immersió lingüística de la nostra República catalana. Així mateix també percebo el respecte del govern del teu reialme per a la cultura de Catalunya amb la retenció de la part que encara no s'ha lliurat dels "papeles de Salamanca" o l'anul·lació de la taxa del cinema per a la promoció del cinema en català . També vull agrair-te que al teu discurs fessis una referència clara i inequívoca al respecte cap a les nostres institucions democràtiques com la Generalitat i el Parlament de Catalunya. Sóc conscient que això del 155 és només una collonada d'aquesta tropa de franquistes que tens al govern.
 
Escolta Felipe rei! Permet-me que t’ agraeixi personalment tots els esforços que des de la monarquia espanyola heu fet per inculcar el respecte a la legalitat. No et preocupis que jo ja sóc conscient que ton cunyat no té res a veure amb la corona (ell és basc i els bascos ja se sap com són). En referència als "relliscades" del teu pare, sóc el primer que entén que l'home ja té una edat i que si li ve de gust buscar companyia femenina a compte de l'erari públic ... que menys que donar-li un caprici!
 
Gràcies per tot noi... i bon vent i barca nova!
 

divendres, 13 d’octubre de 2017

Per la nostra dignitat #NiUnPasEnrera.

El President de la Generalitat va proclamar la República Catalana, en compliment de la legislació emanada del Parlament de Catalunya i com a mostra de voluntat per al diàleg amb l'Estat espanyol, va sol·licitar al mateix Parlament que la suspengués temporalment.

Moltes han estat les pressions que ha rebut el Govern de Catalunya, per fer un primer pas per diluir la tensió i mostrar-se obert al diàleg sense complexos ni línies vermelles. El mateix Puigdemont ha d’exhibir una exquisida cintura per entomar les pressions externes i conjugar-les amb les pròpies del seu equip. "Junts Pel Sí" té un equip variat en què cada un té el seu pare i la seva mare. La pròpia ex Convergència (PDCat) té en el seu si línies de pensament independentista i d'altres que enyoren la política de "peix al cove" de l'època del Pujol.

Encara que Puigdemont hagués tingut el suport de tots els partits que hi ha a la coalició de JxSí i hagués jugat al gat i la rata, a l'hora de proclamar la independència, per forçar posicionar-se a les forces unionistes de l'Estat espanyol, es veu al atzucac d'haver de dir alt i clar que el passat dimarts 10 d'octubre va proclamar a Catalunya com a Estat independent en forma de república sense embuts, per molt que li pesi a l’Artur Mas i a tota la vella guàrdia convergent.

Al meu entendre, Catalunya ha de culminar el "Procés" que es va començar a gestar al 2010. Qualsevol altra sortida la invalidaria el propi poble català, que no entendria sis anys de manifestacions multitudinàries amb més d'1 milió de persones, perquè ara el estat espanyol pogués aixafar tota aquesta exhibició de dignitat dels últims anys.

Tots els líders i lideresses que van encapçalar i encapçalen les mobilitzacions (Artur Mas, Muriel Casals, Carme Forcadell, Jordi Sánchez, Jordi Cuixar i el propi Carles Puigdemont), eren conscients des del primer moment que assumien l'honor de representar al poble de Catalunya en aquest capítol de la història, exposant-se als atacs i la repressió d'un Estat espanyol segrestat pel feixisme de la FAES, personificat en una part important del Partit Popular, Ciutadans i les velles glòries del PSOE.

Tots els nostres líders són persones prou intel·ligents com per pressuposar que estarien a primera línia del punt de mira de la repressió franquista. El mateix Ernest Maragall advertia a Puigdemont i Junqueras, a través del Twitter, que havia arribat l'hora "que assumissin el risc de la llibertat". A ningú se li escapa que si els 10.000 Piolins que continuen de creuer per Catalunya, és el símptoma que indica que l'Estat espanyol entrarà, enarborant el "155 de la Constitució", per terra mar i aire a tot Catalunya.

Espanya té set de venjança i necessiten empoderar-se mitjançant la humiliació de Catalunya. Amb ella creuen que podran enfonsar el catalanisme i revertir l'excés d'autonomia de Catalunya per equiparar-la a la del "cafè per a tots".

Ara entrarem en una etapa en què serà més necessari que mai recuperar la confiança entre la ciutadania i el govern. Per aconseguir-ho la CUP tindrà un paper protagonista, en què haurà de gestionar els greuges i desacords encaixats en la sessió parlamentària del passat dimarts, per fer un front comú per encarar al nacionalisme espanyol que necessita visualitzar-se triomfant.

Penso com Joan Fuster que "Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres". Per tant, els ciutadans del carrer hem de fer una autèntica demostració de coherència i de pacifisme. La humiliació institucional, la repressió a les manifestacions i les provocacions per incitar la violència, seran les armes que l'Estat espanyol utilitzarà sota la bandera del 155. És aquí justament on es jugarà la victòria final de tot aquest procés. La societat catalana ha emmirallat al món per la seva maduresa, serenitat i cultura pacifista. Aquesta és la nostra arma i és imprescindible que sortim al carrer sense por convençuts de la nostra reivindicació.

Avui és més necessari que mai aplicar-nos la recepta del president màrtir Lluís Companys que deia "Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres ". Som-hi !!!

dimarts, 3 d’octubre de 2017

I amb el somriure.... la revolta!

L'1 de novembre hem estat tots cridats a expressar la nostra opinió sobre si Catalunya hauria de ser un Estat independent en forma de República. Tothom hi estava convidat, encara que tot un Estat espanyol ha intentat per terra, mar i aire evitar la seva materialització.

Mariano Rajoy i tota la seva maquinària (mediàtica, judicial i militar) estava programada per a sotmetre qualsevol indici d'organització refrendària. Han jugat un paper ridícul en perseguir ombres durant més de tres mesos, buscant armes letals com paperetes, sobres i urnes. Necessitaven exhibir la seva eficàcia policial i militar, mostrant els trofeus aconseguits gràcies a la seva perspicàcia. Havien intervingut més de 10 milions de paperetes i ho celebraven com si haguessin guanyat la Champions League. Tota la seva posada en escena estava orientada per demostrar el seu poder, amb la doble intenció de transmetre seguretat a nivell internacional i molta por a casa nostra.

En els últims anys l’electorat espanyol ja havia estat adoctrinat en una catalanofòbia visceral, teixida pels mitjans de comunicació espanyols controlats per les grans famílies de l'Ibex 35, que s'han encarregat de crear una realitat paral·lela perquè la ultradreta espanyola del Partit Popular pogués tenir munició per afrontar les seves campanyes electorals. Atiar aquest odi cap a tot lo català ha estat el bàlsam que els ha permès superar la desaparició de la banda terrorista ETA.

La voluntat independentista de la societat catalana, sempre els ha preocupat molt més que la sang vessada en el conflicte basc. Catalunya és per al nacionalisme espanyol el rival a batre. La cultura catalana i la seva llengua sempre han estat el gran perill que pot diluir una cultura espanyola, que el Partit Popular ha creat a cop de toros, cobles i vi.

Aquests últims mesos la maquinària del Tribunal Constitucional ha fet la seva feina suspenent tota l'arquitectura legal del referèndum. Amb això deixava el terreny abonat perquè el Partit Popular pogués utilitzar la força desmesurada per satisfer les ànsies d'aixafament polític, cultural i econòmic de Catalunya. Aquells crits de "A por ellos" ja eren el toc de xafarranxo de combat per saciar l'anticatalanisme arrelat a cop de telenotícies.

Rajoy necessitava no caure en el mateix error que va cometre en el 9-N. Llavors l'extrema dreta espanyola, amb Ciutadans com palmeros, es va sentir perdedora del desafiament català ja que aquell dia van votar 2,3 milions de persones. Ara Rajoy s'havia compromès a evitar que es pogués repetir l'escenari en celebrar el referèndum de l'1-O.

Aquesta estratègia tampoc intel·ligent, ha fet que el Govern de la Generalitat sabés gestionar els seus escassos recursos per sortir victoriós de la contesa de l'1 d'octubre. Fent que es poguessin comptabilitzar més de 2 milions de vots, tenint en compte que s'havien requisat urnes amb vots i s'havien tancat més de 300 col·legis electorals. La comunitat internacional ha pogut veure la violència desmesurada de les forces i cossos de seguretat espanyols.

Utilitzaven la violència, però no hi havia contenidors cremant. Provocaven amb actituds fatxendes, però trobaven mans alçades i somriures. Atacaven alcaldes democràtics, però els ciutadans els defensaven. En definitiva, volien sembrar la por, però han aconseguit aglutinar la gran majoria demòcrata catalana.

Rajoy ha decidit pagar el peatge del totalitarisme que ha exhibit al món sencer, per guanyar les simpaties d'una Espanya amarada d'anticatalanisme. El poble català ha exhibit la força suficient per fer el que el poble espanyol mai ha aconseguit, una cosa tan coherent com trencar amb un Estat heretat del franquisme, desobeint una legislació injusta i per això antidemocràtica.

Com deia el president de la Generalitat, Catalunya s'ha guanyat el dret a existir com a nació. Per aconseguir-ho ha necessitat dos armes de destrucció massiva del totalitarisme, com són el somriure i una ferma convicció de la seva pròpia essència. I amb el somriure... la revolta!