Arxiu del blog

dissabte, 2 de desembre de 2017

S’han de dir les coses pel seu nom!!!


Les persones són innocents fins que en un judici amb garanties es dictamini el contrari: és diu:   PRESUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA.

Quan una persona pacífica i sense cap indici de fuga és empresonada preventivament sense judici per motius polítics es diu: PRES POLÍTIC.

Quan una persona ha d’emigrar forçadament per no ser empresonat sense judici per motius polítics es diu: EXILI.

Quan la policia càrrega amb violència desproporcionada contra manifestants desarmats i pacífics, es diu: VIOLÈNCIA POLICIAL.

Quan un president de Govern cobra sobres en negre es diu: CORRUPCIÓ D’ESTAT.

Quan un ministre conspira impunement amb la Fiscalia per “afinar” políticament les seves accions, o per destrossar un sistema sanitari es diu: PREVARICACIÓ.

Quan un detingut, sense actitud violenta ni evasiva,  rep els insults, les mofes i les humiliacions de la policia que el deté, i és emmanillat d’esquenes innecessàriament en el seu trasllat a presó es diu: ABÚS POLICIAL.

Quan en un cas de corrupció política es destrueixen impunement proves (discs durs, per exemple) sense cap conseqüència judicial, o el poder judicial no actua d’ofici quan hi han indicis clars de corrupció d’Estat es diu: CORRUPCIÓ JUDICIAL.

Quan les institucions de l’Estat prohibeix a una televisió pública a dir les coses pel seu nom per motiu polítics i/o electorals es diu:  CENSURA.

I quan en un Estat... no hi ha PRESUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA, hi han PRESOS POLÍTICS, hi ha gent a L’EXILI, hi ha VIOLÈNCIA POLICIAL, hi ha CORRUPCIÓ D’ESTAT, hi ha PREVARICACIÓ, hi ha ABÚS POLICIAL, hi ha CORRUPCIÓ JUDICIAL, hi ha CENSURA se’n diu: 

DICTADURA.

LES COSES PEL SEU NOM.

dijous, 16 de novembre de 2017

Les necessitats socials com a ostatge del 155.

El cop d'Estat que el Govern de la banda del Partit Popular ha infringit a les institucions catalanes, amb la col·laboració necessària de Ciudadanos i PSOE, destil·la odi i set de venjança.

Un exemple molt patent és el desig d'humiliació que des del nacionalisme imperialista espanyol, es pretenen infringir als símbols catalans. Aquest 155 humiliant va començar amb l'espantada d'empreses de Catalunya cap a diverses ciutats espanyoles, mitjançant el canvi de seu social. Es tracta d'un càstig col·lectiu, que perjudica per igual a independentistes i als que no ho són. Pretenen realitzar un escarment general per la gosadia posar en qüestió la "sacrosanta unidad del Estado", que volen que serveixi com un avís a navegants. Estem advertits del preu de la democràcia.

Aquesta estratègia medieval que porta a terme el govern espanyol, utilitza totes les eines pròpies de les dictadures més radicals. Conscients que una de les premisses per minar la moral del contrincant, és atacar-lo per la part que més li fa mal. En aquest cas el 155 humiliant s'ha acarnissat amb els col·lectius més febles de la nostra societat. Van començar al mes de juny intervenint comptes de la Generalitat per interferir en les polítiques socials. Conscients que agreujant la distribució dels ajuts als col·lectius més desfavorits, provocarien que aquests col·lectius s'aixequessin contra el Govern de Catalunya.

Les subvencions que estaven assegurades i pressupostades abans que Montoro posés les mans a les butxaques de la Generalitat. Aquestes subvencions es van bloquejar per la intervenció desmesurada d’un govern espanyol embogit, sota la bandera del 155 humiliant.

Aquesta estratègia fa que l'actual ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat, hagi tingut la poca vergonya de fer un tweet en què deia textualment "desde el Gobierno trabajamos para no dejar a nadie atrás, por eso hemos liberado el pago de las subvenciones del Tercer Sector de #Cataluña que se encuentran bloqueadas por el incumplimiento de la Generalitat".  S'han bloquejat subvencions com: la Convocatòria Ordinària de Subvencions a Projectes i Entitats (COSPE), les que estaven a càrrec del 0,7% de l'IRPF o les de l'Institut Català de la Dona.Cal ser molt mesquí per fer política amb les precarietats de col·lectius com: persones sense llar, infància vulnerable, persones grans, persones amb discapacitat, entre molts altres.

Val a dir que hi ha una mica de programat i una mica d'improvisat en les accions del 155 emocional. Estava prevista la pluja de menyspreus sobre Catalunya, paper que ha recaigut en els mitjans de comunicació i específicament en les cadenes de televisió, així com a les xarxes socials. Ni al País Basc van rebre tanta humiliació, insults, vexacions, desqualificacions i ultratges durant els llargs anys de la violència terrorista.

No vull ser pessimista, però estic convençut que l'estratègia de la humiliació contra Catalunya, estarà en escena un llarg període de temps. És possible que els efectes demolidors del cop d'Estat del 155, s'oblidin després de les eleccions del 21-D, però la frontera entre espanyols i catalans continuarà més vigent que mai, ja que l'ha alçat l'altre 155. El 155 invisible que ha utilitzat l'escarni i la violència emocional contra tota la ciutadania catalana, fins i tot a aquells ciutadans que no simpatitzaven amb la proposta sobiranista.

Així doncs, sempre ens mantindrem “tossudament alçats” contra aquells botxins que utilitzin estratègies de guerra psicològica com la humiliació i la submissió d'un poble pacífic que aspira a ser lliure. Mai aconseguireu arrencar-nos les nostres idees, Franco (el vostre líder) no ho va aconseguir durant els seus 40 anys de dictadura. Vosaltres (PP, PSOE i Ciutadans) tampoc ho heu aconseguit durant els vostres 40 anys de postfranquisme.

dijous, 2 de novembre de 2017

Ha arribat l'hora de la gent!

Quan vam iniciar el caí cap a la llibertat, teníem definides cadascuna de les fases i dels escenaris en els quals toparíem. Érem conscients de les dificultats que ens posaria un estat embogit, que no ha superat l'assignatura del franquisme, àvid de venjança i amb una voluntat inequívoca de donar un avís per a futurs navegants.

Però la nostra determinació ens ha portat a treure la careta a nivell internacional a la "Transició del 78". Sabíem des del primer moment que els nostres representants polítics anirien a la presó i ells n’han estat sempre plenament conscients. Tot el meu agraïment i reconeixement per la seva enteresa i per la seva determinació.

Ara toca agafar el relleu a tota la ciutadania catalana. Tant els demòcrates que som partidaris d'una República Independent de Catalunya, com els demòcrates que són partidaris de romandre units a Espanya. Ara ja no es tracta de "españoles de bién" o "españoles de mal", ara es tracta de demòcrates o dictadors.

Molts drets fonamentals, com la llibertat d'expressió o el dret a votar, han estat conculcats. Les nostres institucions emanades de les urnes, han estat segrestades per un nacionalisme espanyol identificat al PP, PSOE i Ciutadans.

Així que, la ciutadania catalana ha estat cridada a defensar els nostres drets i llibertats de forma pacífica i assenyada. Ara ens toca sortir al carrer i fer palès el nostre clam amb serenitat i en pau, tal com ens conviden a fer-ho els nostres líders polítics i entitats cíviques.

La gran arma que posen en les nostres mans no és altra que "el pacifisme" entès com aquella doctrina que busca afavorir i estimular totes les condicions perquè la pau sigui un estat i condició permanent de les relacions humanes, tant entre persones, com entre els Estats , nacions i pobles.

És per això, que la millor manera de desarmar la desraó d'un Estat incapaç d'afavorir el diàleg i seduir políticament al seu contrincant, és la constància, la determinació i el somriure com a element de persuasió i arma que posa en evidència l'actitud dictatorial de l'altra part.

Per tant, qui no estigui disposat a assumir la lluita pacífica com el camí a seguir, poc podrà ajudar en la defensa de la dignitat de les nostres institucions. Serà necessària una gran capacitat de resistència i una convicció tenaç, que no defalleixi, davant els innombrables pals a les rodes que l'Estat espanyol anirà propiciant.

L'Estat espanyol s'ha vist obligat, per la Unió Europea, a convocar unes eleccions "autonòmiques" per al proper 21 de desembre per disfressar-se de demòcrates davant la comunitat internacional. Tot i que sóc conscient que molta gent, del sector independentista, les veu com una derrota i una claudicació de les aspiracions sobiranistes de Catalunya, res més lluny de la realitat! Al meu entendre, el 21-D és una eina més en el camí cap a la independència. És una altra possibilitat per a demostrar al món la voluntat sobiranista del nostre país. Amb aquesta convocatòria, l'Estat espanyol s’ha etzibat un tret al peu en tota regla.

Ara ha arribat l'hora del poble català, ens toca anar a les urnes i comptar-nos quants som els uns i quants són els altres. Ara ens toca fer-nos visibles més que mai i implicar-nos en la mobilització popular perquè tothom pugui exercir el seu dret al vot.

Ara ens toca vetllar per un procés electoral just i transparent. Posar la màxima atenció per evitar qualsevol intenció de tupinada per part del govern d'Espanya. El 21-D els independentistes ens juguem el futur per rescabalar un projecte de República Catalana. L'hi devem a les persones que estan empresonades o exiliades. Som-hi tots!