Arxiu del blog

dilluns, 5 de febrer de 2018

Les entitats d'iniciativa social i la bretxa digital.

El proper 26 de febrer s'iniciarà una nova edició del Mobile World Congress, que posarà en contacte a milers de professionals del sector de la telefonia mòbil, de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Aquesta sinergia tecno-econòmica no és casual. Cada vegada es fa més patent que la nostra societat està orientada a interrelacionar-se digitalment. Tant les relacions entre les persones, com entre aquestes i les empreses o les administracions evolucionen cap a una intervenció digital completa.

Com en moltes altres facetes de la vida, també en l'àmbit tecnològic tindrem una societat que evolucionarà i funcionarà a dues velocitats. Els seus col·lectius més fràgils estan condemnats a ser víctimes de la bretxa digital, agreujant més la seva situació personal de vulnerabilitat.

Aquest mateix destí el comparteixen les mateixes entitats socials sense ànim de lucre, que no disposen dels recursos econòmics suficients per a digitalitzar-se, per poder mantenir el ritme creixent d'implementació digital, per millorar els programes de suport a les persones excloses tant del món real com el món digital.

Precisament per poder abordar aquest nou repte cívic, la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, ​​l'Obra Social la Caixa i la Fundació Mobile World Capital, va posar en marxa el projecte m4Social (www.m4social.org), per aconseguir crear una plataforma, que posés en contacte tot el coneixement existent sobre les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), i així poder donar resposta a les necessitats socials mitjançant la tecnologia digital.

Aquesta iniciativa reivindica el valor social del mòbil, molt més enllà del que representa la telefonia, i posa sobre la taula tot el potencial que pot tenir per facilitar les necessitats dels col·lectius més febles. El principal objectiu del m4Social no és altre que incrementar el nombre de projectes tecnològics i d'empreses d'emprenedors, que tinguin en el seu ADN les necessitats d'aquells col·lectius que no tenen l'accés a aquesta tecnologia bàsica.

D'aquesta manera, el m4Social neix per ser l'aglutinador que posa en contacte les necessitats socials, amb els desenvolupadors d'aplicacions per al telèfon mòbil i els finançadors dels projectes per poder materialitzar-los.

Els àmbits en què m4Social està actuant són tan variats com necessitats tenen les persones i les organitzacions. En relació amb les persones, vull destacar el paper indispensable que aquesta plataforma té en el tipus de tecnologies per a les persones amb discapacitat. Des aplicacions que ajudin a millorar l'autonomia personal, o millorar la capacitat relacional de la pròpia persona amb el seu entorn social més pròxim, fins a aplicacions per a la localització de persones amb problemes de memòria. Pel que fa a les organitzacions del Tercer Sector permetrà elaborar eines que optimitzin la gestió diària en les pròpies organitzacions, perseguint una major eficiència en la gestió dels recursos i una millor qualitat de les dades obtingudes.

La incorporació dels smartphone a la nostra vida quotidiana és una realitat ineludible que ens envolta, i aquesta circumstància no es pot obviar ni desaprofitar en el procés d'intervenció social. I és precisament per això, que el nou context de la Societat de la Informació i el desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació incideixen, de manera directa, en els àmbits econòmic, polític, social i cultural de la nostra societat. Fent imprescindible una profunda transformació social, econòmica i política i que no deixi a ningú pel camí.

diumenge, 28 de gener de 2018

Les llegendes de CaixaBank.

 
El director general de CaixaBank, Juan Antonio Alcaraz, ha assegurat que els desnonaments "forman parte de la leyenda urbana, nosotros no hemos desahuciado a nadie", va dir "Los bancos no queremos desahuciar a nadie; evidentemente tenemos una hipoteca, una propiedad y queremos que la hipoteca se pague". Està clar que si noi!!! Tu ets dels que creuen que una mentida repetida 1000 vegades acaba convertint-se en realitat.

CaixaBank empastifa la seva imatge una vegada i una altra amb els èxits socials que aconsegueix a través de la seva "Obra Social la Caixa". En la meva opinió només hem de veure els jocs de mans que fan amb la Responsabilitat Social Corporativa de la seva fundació, per després mostrar les totes les seves polítiques neoliberals més radicals.

Són molt els projectes que desenvolupen amb els col·lectius més vulnerables; amb la infància per a la seva alimentació diària "cap nen sense bigoti", amb els col·lectius més desfavorits a través del seu programa "incorpora", amb els emprenedors per donar ajudes i crèdits als que intenten fugir de l'atur i la desesperació muntant la seva pròpia empresa "emprèn". Aquesta és la cara més amable d'aquest gegant bancari, que com tots té el seu revers de la moneda.

Ja fa anys que CaixaBank desenvolupa estratègies de mercat en les quals es mostra bel·ligerant amb els moviments socials. Corria l'any 2013 quan líders socials com l’Arcadi Oliveres (president de Justícia i Pau) o la monja benedictina Teresa Forcades, durant la Diada nacional de Catalunya l'11 de setembre, van plantejar encerclar les torres de CaixaBank de l'avinguda Diagonal de Barcelona, ​​amb la intenció de crear les bases per a un canvi de règim polític, econòmic i social basat en una economia cooperativitzada, una democràcia horitzontal i unes finances ètiques.

L'elecció de CaixaBank no va ser casual. La Caixa s'ha convertit en el símbol del poder econòmic i financer de Catalunya i a nivell estatal és la primera entitat d'Espanya en valor dels seus actius: 350.989 milions d'euros, després d'absorbir a Caixa Girona, Banca Cívica, Banc de València, etc. . De les 6300 oficines que posseeix el grup, només 1581 són a Catalunya i el 65% del seu volum de negoci procedeix de fora de Catalunya i de les Balears.

A més, el radi d'acció de CaixaBank s'estén molt més enllà del propi sector financer i arriba al negoci dels carburants, l'aigua, les telecomunicacions, les infraestructures i la salut. És líder en pensions, assegurances i targetes bancàries. Amb més de 13 milions de clients i una quota de mercat a Espanya del 14,6%, articula la seva influència a través del poder econòmic de les seves empreses, els seus vincles amb mitjans de comunicació, partits polítics i, fins i tot, amb la Casa Reial per la vinculació de l'exresponsable Fernando Almansa o la pròpia filla del Rei emèrit d'Espanya.

Cristina de Borbó va entrar a treballar amb un gran endoll trifàsic que li reportava un sou de 200.000 euros anuals i un lloc molt interessant, directora de l'Àrea Social ". Aquest salari arriba avui als 300.000 euros anuals, i la infanta els percep en el seu nou destí a Suïssa, on s'ha instal·lat fugint de la polèmica suscitada pel cas Urdangarín. CaixaBank també va trobar un lloc de treball per a l'excap de la Casa del Rei Alberto Aza, al que va nomenar membre del consell d'administració de Criteria.

Com podem veure aquest monstre econòmic estén els seus tentacles en tots els nivells del poder a Espanya, disposa de més de 13.000 habitatges socials a Espanya i encara que s'omplen la boca dient que "CaixaBank no realitza desnonaments d'habitatge habitual", l'informe realitzat per la plataforma d'afectats per la hipoteca (PAH) al costat del Observatori DESC indica que el 13,8% de les persones afectades per un desnonament tenien la seva hipoteca a CaixaBank.

Per tant, el director general de CaixaBank, Juan Antonio Alcaraz, ha quedat retratat públicament per la provocació de les seves declaracions. Aquest no és l'estil que CaixaBank ha utilitzat al llarg de la seva història. Sempre ha estat un monstre bancari que ha mesurat molt les seves manifestacions públiques per cuidar la seva imatge i mostrar-se com una entitat propera a la ciutadania.

És per això que el Juan Antonio Alcaraz ha fet el paper de "l'enfant terrible" amb la seva intervenció per omplir titulars dels mitjans de comunicació. Exhibint múscul i deixant molt clar que en la nostra lògica occidental i capitalista, qui té diners mana i qui no en té obeeix.

D'aquesta manera estem veient com un banc com CaixaBank estan fent un gir copernicà per mostrar-se com una entitat agressiva, que res té a veure amb el missatge ensucrat de la Fundació la Caixa que s'està quedant sense ànima. Si "l'ànima de la caixa" de la qual tant s'han omplert la boca.


dilluns, 22 de gener de 2018

Èxit internacional de la diplomàcia catalana i generositat en el govern.

Triomf total, i sense pal·liatius, de la diplomàcia catalana a Copenhaguen. Aquest dissabte passat, el president del govern espanyol, va iniciar un atac desesperat llançant grans amenaces d'activar la euro ordre de recerca i captura, si el nostre president sortia de Bèlgica. Doncs bé, el President de Catalunya (el Molt Honorable Carles Puigdemont), carregat de determinació i de valentia, ha anat  Copenhaguen i a posat en ridícul al regne d'Espanya.
Aquest viatge de Puigdemont a Copenhaguen ha forçat que la Fiscalia General de l'Estat espanyol, corregués a sol·licitar al jutge Llarena per activar l'ordre de "cerca  captura internacional", tal com havia amenaçat Rajoy dos dies abans. Però el jutge s'ha adonat que ja havien fet prou el ridícul, com per tornar a ballar-la i perdre encara més credibilitat.

Estem davant d'una olimpíada de despropòsits de l'Estat espanyol. Una mostra més d'això, és que a finals de la passada setmana, l'expresident del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez dels Cobos (germà del cap de l'operatiu policíac que es va desplegar l'1-O), es va presentar a una prova d'avaluació per entrar a formar part del Tribunal Europeu dels Drets Humans. En la documentació de la seva candidatura constava que parlava, llegia i escrivia perfectament en anglès. Doncs bé, quan els membres del tribunal examinador li van fer preguntes, el Pérez dels Cobos no se li va acudir res més que preguntar-los "Me lo pueden preguntar en español?". Així doncs, aquí es demostra una altra batalla perduda en territori europeu per l’Estat espanyol.

És més que evident que el Govern d'Espanya no porta la iniciativa en el procés de creació del nou govern català. Es fa palès que la bilis i l'odi són els que indueixen les decisions del govern d'Espanya, que es supera per moments amb mesures cada vegada més esperpèntiques. Rajoy va donant batzegades, a tort i a dret, per respondre a les iniciatives del Parlament de Catalunya i del President a l'exili. Basa la seva estratègia en una improvisació contínua, tal com ha vingut fent al llarg de tot el seu mandat.

Tot i aquesta disbauxa, independentment de com acabi formant-se el Govern català, és imprescindible que es comenci a governar en interès de país, per donar solució als problemes enquistats dels últims anys. Cal empoderar a les institucions catalanes de la capacitat de gestió segrestada amb el cop d'Estat del 155.

El nou govern haurà de tenir la cintura suficient per conjugar la gestió diària que necessita la societat catalana, amb la defensa dels drets nacionals de Catalunya i amb l'alliberament dels ostatges retinguts a les presons castellanes i la repatriació dels exiliats pel brot franquista del 155.

Estem davant d'una situació en què la societat catalana necessita un projecte de país que tingui en el seu nucli les necessitats de la població. Catalunya no necessita ni líders messiànics ni màrtirs de la causa. Tots i cada un dels que han participat en portar fins al final el procés català, tindran el nostre reconeixement i agraïment, però ningú és imprescindible perquè el procés continuï avançant fins a la victòria.

Jo demano que els parlamentaris que estan segrestats a la presó i els que estan a l'exili, dimiteixin dels seus càrrecs públics i donin pas a les persones de les seves candidatures que han de substituir-los. El principal objectiu que ens hem de marcar és el servei a la nostra ciutadania, sense oblidar el llibre de ruta del procés, ni les persones que han donat la cara per defensar una societat democràtica i un país compromès amb els pilars fonamentals de l'Estat democràtic.

Hem entrat de pet a l'etapa de la generositat. El 21-D el poble català va parlar d'una forma clara i rotunda amb una participació del 82% de la població i atorgant una majoria absoluta independentista al parlament. És una majoria que permet governar de forma clara, però que encara no permet vel·leïtats independentistes. Centrem-nos en el que ens ha encarregat el poble i treballem per sumar més gent al carro de la llibertat.