Arxiu del blog

dimarts, 16 d’agost de 2016

Una col·lecció de màrtirs com a resposta!

Es feia cada vegada més evident que el govern espanyol conduiria la relació entre Espanya i Catalunya cap a un xoc de trens. Aquesta situació no fa més que augmentar la tensió existent en el mercat polític. Encara que això no té perquè ser negatiu per a cap dels dos bàndols; d'una banda el moviment independentista català necessita més llenya al foc per mantenir viva la brasa del projecte de separació d'Espanya, i per un altre el Partit Popular haurà d'afrontar una legislatura en minoria parlamentària. El que provocarà que anem a unes terceres eleccions, si no pot investir el corrupte de Rajoy, o que iniciï legislatura amb l'abstenció del PSOE i que tingui problemes per aprovar pressupostos i realitzar gestió de govern, la qual cosa portaria també a unes terceres eleccions dins d'un any.

Aquesta inestabilitat del govern espanyol necessita mantenir una causa comuna que mantingui unit al seu electorat. Per tant, les amenaces de secessió catalana li aporten l'argamassa que cohesiona aquest discurs tremendista que arriba per lligar el unionisme espanyol, ja sigui de dretes o d'esquerres.

Davant d'aquesta situació, la millor estratègia que pot adoptar Madrid és la de buscar a qualsevol preu elevar el to del discurs anti català. Sabent per endavant que arribarà el moment en que hagi de prendre accions de inhabilitacions personals, per evitar haver d'arribar a l'últim recurs de la suspensió de l'autonomia.

Això suposarà un degoteig d'execucions polítiques que s'iniciarà amb l'habilitació de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. A aquesta li seguiran necessàriament l'actual President de la Generalitat, Carles Puigdemont. Tenint en compte que Artur Mas ja va ser apartat del govern.

La col·lecció de màrtirs del procés català anirà en augment en aquesta propera legislatura. Aquesta inestabilitat política no beneficiarà en res, ni la política ni l'economia catalana. Tot i que els resultats obtinguts fins ara demostren que el nivell d'inversió estrangera a Catalunya no només no han baixat, sinó que han augmentat en un percentatge que duplica la inversió a la resta de l'Estat espanyol.

Però aquest desgast polític i econòmic, no perjudicarà només Catalunya. Espanya continuarà en una situació d'inestabilitat política que posarà molt nerviosos als seus socis europeus i al Fons Monetari Internacional. El volum de l'economia espanyola multiplica per quatre el de Grècia i la mera possibilitat que es desestabilitzi, podria arrossegar una part de l'economia europea.

Per tant, aquest cementiri de màrtirs que el govern del Partit Popular vol potenciar, serà el bumerang que esclati en la seva pròpia cara.

dissabte, 30 de juliol de 2016

El xoc de trens ja el tenim aquí.

L'estratègia iniciada pel govern espanyol de buscar la confrontació contínua amb el procés independentista, li ha reportat resultats electorals tant en les eleccions generals de desembre, com en les últimes del mes de juny. Un cop desaparegut el terrorisme basc, calia trobar un filó electoral que fes por a la ciutadania espanyola i que donés contingut al programa electoral de la ultradreta espanyola del Partit Popular.

El procés català ha estat el motiu que justificava aquest canvi de continguts programàtics en els pamflets del Partit Popular. És evident que la independència de Catalunya s'ha convertit en un problema d'Estat, ja que posa en perill la viabilitat econòmica i social de l'Estat espanyol. Catalunya representa el 20% del producte interior brut espanyol (Euzkadi només representava el 5% tot i la sang vessada). Per tant, la viabilitat econòmica d'un país que no és competitiu industrialment i que el seu únic recurs està centrat en el turisme, no es pot permetre el luxe de perdre una peça tan important com Catalunya (que representa gairebé el 40% de la indústria turística espanyola).

El menyspreu constant, que s'ha fet des de les institucions espanyoles, de la idiosincràsia i de la cultura catalana, s'ha convertit en un escull insuperable per establir ponts de diàleg que poguessin permetre una convivència dins de l'Estat espanyol. L'estratègia re-centralitzadora que va iniciar el Partit Popular en accedir al govern amb majoria absoluta, era un atac directe a la línia de flotació del que es coneixia com la "autonomia catalana". Estava clar que la ultradreta del Partit Popular volia aprofitar els quatre anys de majoria absoluta per desmuntar tot el que s'ha aconseguit fins al moment.

El xoc de trens era i és inevitable i, al meu entendre, serà el factor que impulsarà a polaritzar la societat catalana i a posar en qüestió la viabilitat econòmica d'un país membre de la Unió Europea com Espanya. Europa té un greu problema amb l'estabilitat de l'economia espanyola, ja que té un volum massa gran per deixar-lo caure sense que comporti conseqüències greus en l'economia europea. D'altra banda, Estats Units necessita que Espanya gaudeixi d'una estabilitat política que garanteixi i consolidi la seva posició geo estratègica en el control de la mediterrània i del nord d'Àfrica.

Tant Europa com els Estats Units no es poden permetre una Espanya feble i desestabilitzada, que posi en perill la pau econòmica i social del vell continent.

Doncs aquest és justament on és l’as a la màniga que han de jugar tant el govern com el parlament català, per forçar una negociació amb Espanya que garanteixi la consolidació de l'autogovern i del model de societat catalana, o en cas contrari apostar decididament per la segregació de l'Estat espanyol.

Un cop més la miopia política de la classe política espanyola, que encara viu en plena edat mitjana, on la “hidalguía” i el “senyoriu” eren estratègiques en l'organització social espanyola. La burgesia espanyola que va consagrar la dictadura de franquista, ha continuat gestionant el dia a dia polític i social després de la mort del dictador. Va facilitar l'accés a la direcció de l'Estat del vell Borbó, fabricant-li una personalitat "campechana" que permetés que l'Espanya profunda el adoptés com a líder espiritual.

Està clar que aquest xoc de trens ha pujat un nivell més el grau d'agressivitat i de radicalitat d'aquest nacionalisme espanyol més reaccionari. La petició de sancions penals als representants del govern i del parlament de Catalunya, és l'inici d'un llarg rosari de caps que es tallaran i que alimentaran un cementiri polític ple de personatges mítics. Artur Mas serà inhabilitat per la seva actuació en la consulta del 9-N, a ell el seguiran l'actual presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i a no gaire trigar l'actual president de la Generalitat Carles Puigdemont.

L'estratègia catalana no pot ser una altra que la de substituir líders inhabilitats per noves persones que continuïn fent el camí de desgast continu. La inestabilitat de l'economia espanyola és la garantia de la supervivència de Catalunya com a país.
 

dissabte, 21 de maig de 2016

L'estelada com a arma de destrucció massiva.

És ben cert que la banda del Partit Popular està en hores baixes. Queden molt lluny aquells temps en què quan s'apropava una contesa electoral o es necessitava distreure l'atenció de l'opinió pública, es recorria a ETA utilitzant a les entitats de víctimes del terrorisme. Aquest recurs permetia sortir-se’n de forma reeixida de molts carrerons sense sortida a què el capritx de la política ens conduïa.

L'assassinat de Miguel Ángel Blanco per ETA, va ser un dels filons electorals més grans que es van descobrir després de la mort de Franco. L'absència total d'escrúpols morals per utilitzar el dolor de la família Blanco, així com el de centenars de familiars de víctimes del terrorisme sense sentit, es va anant acceptant a nivell mediàtic. Cal reconèixer però, que la banda del Partit Popular utilitzava el comodí del terrorisme per amagar la seva pròpia corrupció, protegir els interessos de l'oligarquia de l'Ibex 35 o apuntalar una monarquia trontollant.

Renunciar a aquest recurs tan llaminer, com ha estat la tragèdia de les víctimes del terrorisme, no estava en els plans de futur d'aquesta ultra dreta espanyola d'inspiració franquista. A aquest joc també hi van contribuir els seus "còmplices necessaris" del PSOE. Tots dos se sentien còmodes enarborant els noms de les víctimes dels seus partits, com a element electoral i diferenciador de la resta d'opcions polítiques que no podien utilitzar-lo.

Però de sobte, resulta que aquests insensats de l'ETA decideixen deixar de matar i comencen a plantejar una renúncia amb el desmantellament de la seva estructura. Aquesta decisió posava en perill l'argumentari polític que tants bons resultats havia proporcionat fins llavors. Era imprescindible iniciar una batalla per evitar que ETA fes el pas de lliurar les armes i tancar definitivament la mina electoral del terrorisme.

Calia fer noves prospeccions per trobar nous filons que continuessin alimentant la maquinària d'aquesta oligarquia dominant, a la qual serveixen tant el PP com el PSOE.

És en aquest moment quan comença a aparèixer el "assumpte català" com a alternativa a un "terrorisme amortitzat". Calia inventar greuges i es va començar amb l'atac al català, inventant una suposada marginació de la llengua de Cervantes a terres catalanes. Les eines per preparar el terreny eren molt clares, s'utilitzaria el poder judicial posat al servei de la causa i des del poder legislatiu s'estructurarien noves eines que envaïssin les competències transferides a les Generalitat.

A partir d'aquí comença la recollida de signatures de la banda del Partit Popular per mutilar l'Estatut de Catalunya del 2006, els atacs a la cultura i els símbols catalans i la invasió de competències transferides. L'objectiu no era altre que generar la catalanofòbia necessària que tornés a omplir les urnes de la banda del Partit Popular. A aquest nou filó electoral aviat es va afegir el PSOE que volia compartir aquest pastís iniciat per la dreta.

Convertir l'Estelada com a arma de destrucció massiva, després de convertir-se en símbol de la reivindicació independentista que des del 2010 ve traient a milions de catalans als carrers, ha estat un error tàctic de caràcter monumental. A part d'alimentar l'independentisme i la seva posada en escena, no ha suposat cap revulsiu per a l'electorat de la banda del Partit Popular. I de retruc, ha fet palesa la imatge que Espanya ha transmès a nivell internacional. Una Espanya superada per la incompetència dels seus líders i una Catalunya que es va obrint pas en l'escena internacional.