Arxiu del blog

diumenge, 11 de desembre de 2016

Ascensor social: fora de servei!!!

La crisi va arribar per canviar molts dels pilars que havien bastit l'Estat del benestar. En el seu nom s'han executat les retallades més grans en drets socials des de la dictadura franquista. La societat espanyola ha eixamplat la bretxa social establint grans desigualtats i reduint la classe mitjana a la mínima expressió.

 Aquest escenari ha propiciat que les oportunitats de què disposen els joves d'avui els condemna a haver de viure pitjor que la generació dels seus pares per primera vegada en la historia. Hem construït una escala de valors, en el nostre entramat social, que no pondera ni el talent ni l'esforç. Estem potenciant una generació de joves amb una gran inversió en formació, que mai es veurà recompensat en oportunitats d'accés a un mercat laboral que pugui absorbir al seu perfil.

L'anomenat "Ascensor Social" ha quedat fora de servei i bona part de la culpa d'aquesta avaria, la té les deficients polítiques de redistribució socioeconòmica que s’han teixit com a suposada resposta a la crisi. La mateixa OCDE ha indicat que Espanya és un dels països que pitjor reparteix la riquesa després d'impostos. Per tant, estem davant d'un escenari en el qual la capacitat d'ascens social, ja no depèn de l'esforç i del talent únicament. Els endolls i favoritismes que emmalalteixen la nostra societat han donat pas a un nou perfil de líder molt més mediocre i sotmès al pagament de favors rebuts.

Davant d'aquest entorn social viciat, podem veure que l'única garantia de mobilitat social continua sent el nivell de formació, segons el nou Observatori Social de "la Caixa" que es va presentar aquest passat mes de setembre a Madrid. Diu que el perfil educatiu és un antídot per no baixar graons en l'escala social, tot i que continua generant dubtes que l'acumulació de títols sigui algun tipus de garantia per poder iniciar l'ascens social.

En aquest sentit, circulen estudis i enquestes que assenyalen que la via més eficaç per trobar feina, ja no són les oficines d'ocupació ni l'enviament de currículums a les empreses, sinó que la forma més eficient d'accedir a una feina és a través de la xarxa de relacions familiars i d'amics que ja treballen. Amb la qual cosa, la meritocràcia desapareix per donar pas a l'atzar, ja que si una persona té la mala sort de viure en un entorn familiar amb nombroses persones a l'atur, estarà condemnat a tenir més dificultats per treballar. I justament tot el contrari, les persones que tenen un entorn familiar i personal integrat al món laboral, tindran moltes més oportunitats de trobar feina amb motiu de la seva xarxa de contactes.

Arribats a aquest punt hauríem de plantejar-nos quina és la causa que ha avariat el motor de l'ascensor social. Al meu entendre el motiu de l'avaria és que la crisi ha accentuat la dificultat per accedir a béns immaterials com: la salut i la capacitació o formació. Una prova d'això és precisament les retallades que el govern ultra liberal del Partit Popular ha aplicat en sanitat i ensenyament precisament. I no és casualitat que hagi estat en aquestes dues matèries. En sanitat per afavorir la privatització d'una indústria summament lucrativa que apunta la generació de grans beneficis. En ensenyament perquè tenir una classe mitjana amb perfil universitari, és molt més perillós que amb un perfil de formació professional. Tant la salut com l'ensenyament, són dos puntals estratègics per dissenyar una societat a dos nivells. Un primer nivell elitista que pot pagar-se la sanitat privada i també la formació privada.

En aquest sentit, la gestió de la crisi ha estat lamentable per mantenir una societat cohesionada, ja que les retallades i els augments d'impostos han reduït les oportunitats de les classes socials més febles. És evident que si el que es pretenia era estructurar una societat a dues velocitats, que tingués una minoria poderosa i extremadament rica, davant d'una gran majoria fràgil i necessitada, la gestió de la crisi ha estat l'excusa perfecta per al disseny d'aquesta nova societat.
 

dimarts, 16 d’agost de 2016

Una col·lecció de màrtirs com a resposta!

Es feia cada vegada més evident que el govern espanyol conduiria la relació entre Espanya i Catalunya cap a un xoc de trens. Aquesta situació no fa més que augmentar la tensió existent en el mercat polític. Encara que això no té perquè ser negatiu per a cap dels dos bàndols; d'una banda el moviment independentista català necessita més llenya al foc per mantenir viva la brasa del projecte de separació d'Espanya, i per un altre el Partit Popular haurà d'afrontar una legislatura en minoria parlamentària. El que provocarà que anem a unes terceres eleccions, si no pot investir el corrupte de Rajoy, o que iniciï legislatura amb l'abstenció del PSOE i que tingui problemes per aprovar pressupostos i realitzar gestió de govern, la qual cosa portaria també a unes terceres eleccions dins d'un any.

Aquesta inestabilitat del govern espanyol necessita mantenir una causa comuna que mantingui unit al seu electorat. Per tant, les amenaces de secessió catalana li aporten l'argamassa que cohesiona aquest discurs tremendista que arriba per lligar el unionisme espanyol, ja sigui de dretes o d'esquerres.

Davant d'aquesta situació, la millor estratègia que pot adoptar Madrid és la de buscar a qualsevol preu elevar el to del discurs anti català. Sabent per endavant que arribarà el moment en que hagi de prendre accions de inhabilitacions personals, per evitar haver d'arribar a l'últim recurs de la suspensió de l'autonomia.

Això suposarà un degoteig d'execucions polítiques que s'iniciarà amb l'habilitació de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. A aquesta li seguiran necessàriament l'actual President de la Generalitat, Carles Puigdemont. Tenint en compte que Artur Mas ja va ser apartat del govern.

La col·lecció de màrtirs del procés català anirà en augment en aquesta propera legislatura. Aquesta inestabilitat política no beneficiarà en res, ni la política ni l'economia catalana. Tot i que els resultats obtinguts fins ara demostren que el nivell d'inversió estrangera a Catalunya no només no han baixat, sinó que han augmentat en un percentatge que duplica la inversió a la resta de l'Estat espanyol.

Però aquest desgast polític i econòmic, no perjudicarà només Catalunya. Espanya continuarà en una situació d'inestabilitat política que posarà molt nerviosos als seus socis europeus i al Fons Monetari Internacional. El volum de l'economia espanyola multiplica per quatre el de Grècia i la mera possibilitat que es desestabilitzi, podria arrossegar una part de l'economia europea.

Per tant, aquest cementiri de màrtirs que el govern del Partit Popular vol potenciar, serà el bumerang que esclati en la seva pròpia cara.

dissabte, 30 de juliol de 2016

El xoc de trens ja el tenim aquí.

L'estratègia iniciada pel govern espanyol de buscar la confrontació contínua amb el procés independentista, li ha reportat resultats electorals tant en les eleccions generals de desembre, com en les últimes del mes de juny. Un cop desaparegut el terrorisme basc, calia trobar un filó electoral que fes por a la ciutadania espanyola i que donés contingut al programa electoral de la ultradreta espanyola del Partit Popular.

El procés català ha estat el motiu que justificava aquest canvi de continguts programàtics en els pamflets del Partit Popular. És evident que la independència de Catalunya s'ha convertit en un problema d'Estat, ja que posa en perill la viabilitat econòmica i social de l'Estat espanyol. Catalunya representa el 20% del producte interior brut espanyol (Euzkadi només representava el 5% tot i la sang vessada). Per tant, la viabilitat econòmica d'un país que no és competitiu industrialment i que el seu únic recurs està centrat en el turisme, no es pot permetre el luxe de perdre una peça tan important com Catalunya (que representa gairebé el 40% de la indústria turística espanyola).

El menyspreu constant, que s'ha fet des de les institucions espanyoles, de la idiosincràsia i de la cultura catalana, s'ha convertit en un escull insuperable per establir ponts de diàleg que poguessin permetre una convivència dins de l'Estat espanyol. L'estratègia re-centralitzadora que va iniciar el Partit Popular en accedir al govern amb majoria absoluta, era un atac directe a la línia de flotació del que es coneixia com la "autonomia catalana". Estava clar que la ultradreta del Partit Popular volia aprofitar els quatre anys de majoria absoluta per desmuntar tot el que s'ha aconseguit fins al moment.

El xoc de trens era i és inevitable i, al meu entendre, serà el factor que impulsarà a polaritzar la societat catalana i a posar en qüestió la viabilitat econòmica d'un país membre de la Unió Europea com Espanya. Europa té un greu problema amb l'estabilitat de l'economia espanyola, ja que té un volum massa gran per deixar-lo caure sense que comporti conseqüències greus en l'economia europea. D'altra banda, Estats Units necessita que Espanya gaudeixi d'una estabilitat política que garanteixi i consolidi la seva posició geo estratègica en el control de la mediterrània i del nord d'Àfrica.

Tant Europa com els Estats Units no es poden permetre una Espanya feble i desestabilitzada, que posi en perill la pau econòmica i social del vell continent.

Doncs aquest és justament on és l’as a la màniga que han de jugar tant el govern com el parlament català, per forçar una negociació amb Espanya que garanteixi la consolidació de l'autogovern i del model de societat catalana, o en cas contrari apostar decididament per la segregació de l'Estat espanyol.

Un cop més la miopia política de la classe política espanyola, que encara viu en plena edat mitjana, on la “hidalguía” i el “senyoriu” eren estratègiques en l'organització social espanyola. La burgesia espanyola que va consagrar la dictadura de franquista, ha continuat gestionant el dia a dia polític i social després de la mort del dictador. Va facilitar l'accés a la direcció de l'Estat del vell Borbó, fabricant-li una personalitat "campechana" que permetés que l'Espanya profunda el adoptés com a líder espiritual.

Està clar que aquest xoc de trens ha pujat un nivell més el grau d'agressivitat i de radicalitat d'aquest nacionalisme espanyol més reaccionari. La petició de sancions penals als representants del govern i del parlament de Catalunya, és l'inici d'un llarg rosari de caps que es tallaran i que alimentaran un cementiri polític ple de personatges mítics. Artur Mas serà inhabilitat per la seva actuació en la consulta del 9-N, a ell el seguiran l'actual presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i a no gaire trigar l'actual president de la Generalitat Carles Puigdemont.

L'estratègia catalana no pot ser una altra que la de substituir líders inhabilitats per noves persones que continuïn fent el camí de desgast continu. La inestabilitat de l'economia espanyola és la garantia de la supervivència de Catalunya com a país.