Arxiu del blog

dissabte, 23 de setembre de 2017

Contra la provocació i la por, la pau i la victòria.

Mahatma Gandhi va dir "Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d'home, cap tirania pot dominar-lo". Aquesta és la situació que s'està donant en aquests moments a la societat catalana. Els catalans hem perdut la por, mantenint plenament tant el seny, com la rauxa.

L'Estat espanyol necessita urgentment arguments per vestir la seva estratègia contra el referèndum català. Amb l'exhibició d'un hiperlegalisme histriònic i d'un supremacisme arrelat, l'Estat espanyol no ha dubtat en acovardir a un poble que durant sis anys seguits ha exhibit múscul traient més d'1 milió de persones al carrer cada any.

El nacionalisme espanyol ha exhibit un complex d'inferioritat exacerbat des de la mort de Franco. Els seus hereus han pretès crear un nacionalisme de disseny, que pogués homogeneïtzar la cultura del toro, la cobla i el folklore andalús, com a elements identàris per tot el regne d'Espanya. Justament per això, la llengua i la catalana eren un gra al cul per a imposar aquesta "Marca Espanya" a la seva nació.

Arribats a aquest punt, ni Espanya ni el Govern espanyol poden oferir res més que no sigui la utilització de la por com a arma defensiva. Després del fracàs de la política com a eina de solució, el govern d'Espanya només pot utilitzar l'ús de la força i la intimidació per aturar el "procés català".

Igual que el 2014 el llavors ministre de Defensa dels espanyols Pedro Morenés amenaçava per terra, mar i aire la consulta d'un 9-N, ara la seva successora Cospedal ha posat tota l'escenografia militar per intimidar la població i impedir la participació del 1 d'octubre.

El Govern comença d’utilitzar l'estratègia del policia bó i del policia dolent. La Soraya participant en nombrosos actes culturals i econòmics a Catalunya intentant ser la cara amable. D'altra banda, Montoro prometent grans inversions en territori català per als pròxims Pressupostos Generals de l'Estat. El Poli bo intenta convèncer els catalans que la banda del Partit Popular es preocupa per tot el que importa a la ciutadania, repetint-ho com un mantra de forma monòtona.

Per tant, davant d'aquest escenari la banda del Partit Popular necessita com a argument, algun conat de violència que justifiqui la utilització de mitjans policials i militars, si fos el cas, per envair les ciutats catalanes amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat espanyol , per atemorir i dissuadir la ciutadania que el dia 1 d'octubre acudeixin a les urnes.
 
En qualsevol cas, una paralització del referèndum l'1 d'octubre utilitzant l'amenaça i la violència, equivaldria a una derrota ideològica i política del Govern espanyol. Seria tan sols un èxit momentani, un "pan para hoy y hambre para mañana" que alimentària més, si és possible, l'argumentari i la motivació de tots els catalans i catalanes per anar a votar. En aquest cas molts dels que haguessin votat NO, molt probablement reconsiderarien la seva posició per votar SÍ.

L'estratègia de les persones que estem a favor d'un Estat independent en forma de república, no pot ser altra que la del seny per sobre de tot. No podem respondre amb violència a les provocacions que rebrem de l'unionisme espanyol. Tampoc a les provocacions que rebrem del mateix Govern de la banda del Partit Popular i molt menys hem de respondre a les provocacions de les forces i cossos de seguretat de l'Estat espanyol. La no-violència és la nostra principal arma, és l'arma que ens portarà a la defensa de la nació catalana.

Com deia Gandhi "Primer t'ignoren, després se’n riuen de tu, després t'ataquen, llavors guanyes". A nosaltres ja ens han ignorat, s'han rigut fins a la sacietat del nostre projecte de país, ara ens ataquen. Per tant, estem a un pas d'aconseguir la victòria. D'aconseguir una República Catalana.

dissabte, 16 de setembre de 2017

L'emprenyament català uneix al país.

Un cop arribats a aquest punt, no cal ser cap gurú de la política per saber que l'anunciat xoc de trens ens portaria a aquesta situació de crispació. Encara que aquesta sigui més política que social.

Sis anys consecutius fent escenificacions de musculatura política amb Diades d’assistència milionària, feien presagiar que el poble català no s’acolloniria fàcilment. Qualsevol persona amb un mínim de perspicàcia política per part del govern central, hauria deduït que aquest era el pitjor escenari al qual podien arribar. Fomentar durant anys la catalanofòbia per obtenir rèdits electorals, era una opció que et feia presagiar allò de "pan para hoy y hambre para mañana".

Després d'utilitzar la sang de les víctimes d'ETA per intimidar la societat espanyola i a canvi mostrar-se com un govern protector, va tenir el seu resultat a curt termini en l'època d'Aznar i també en la del Felipe González. Aquestes avantatges aportats a priori, tindran la seva contraindicació a partir del dia 2 d'octubre. L'endemà del referèndum el Mariano Rajoy haurà de estendre ponts amb Catalunya, independentment del resultat de la consulta. Serà un escenari difícil, no només per la part catalana, sinó que també ho serà per la part espanyola. Tanta intoxicació i odi cap a Catalunya no podrà convertir-se en amabilitat d'un dia per l'altre.

Tota la fatxenderia exhibida per un poder judicial a sou de l'Estat espanyol i tolerant la intervenció del govern en les seves accions, o les actuacions de la Guàrdia Civil exhibint actituds provocatives, només han aconseguit aglutinar tendències polítiques que fins ara es mostraven irreconciliables. Era difícil d'intuir que en el mateix bàndol de la consulta del referèndum estiguessin els antisistema de la CUP, el centredreta del PDCAT, moviments d'esquerres ubicats a CSQP i el centreesquerra d'Esquerra Republicana, reivindicant una Catalunya independent i en forma de república.

No obstant això, si parlem de moviments polítics que independentment del seu vot, estan a favor de la realització del referèndum a Catalunya. Aquí només trobarem al Partit Popular, la delegació catalana del PSOE (PSC) i Ciutadans (en representació de la dreta liberal) que hi estan d’esquena.

Així doncs, el govern de l'Estat espanyol té una mala peça al teler. La societat catalana està mobilitzada i tots i cadascun dels actes que el govern ordena a través del sistema judicial o dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, és un motiu més per sortir de casa el dia 1 d'octubre i anar a votar . Al meu entendre no cal que persegueixin cartells electorals, paperetes o urnes. Cadascuna de les notícies que a Espanya celebren com una victòria, els partits independentistes i els votants independentistes ho celebrem com a arguments pel SÍ a la nostra campanya electoral.

En aquest referèndum ja no es tracta de dretes ni d'esquerres. En aquest referèndum es tracta d'DEMOCRÀCIA, DIGNITAT, LLIBERTAT i UNITAT. L'actitud quixotesca d'un govern espanyol, que ha de convèncer la ciutadania catalana dient que ells se senten "muy y mucho españoles", ja ens indica el nivell d'intel·ligència política d'aquest personal.

L'estratègia que estan usant en la fase del xoc de trens, està fracassant en tots i cadascun dels actes que estan realitzant. Desde la Heather Nauert (portaveu del Departament d'Estat del govern dels Estats Units) fins a Jean Claude Junker (President de la Comissió Europea), s'han vist obligats a distanciar-se del govern d'Espanya i admetre que tot i ser un assumpte intern, reconeixerien el resultat de la consulta convocada.

Per tant, com a independentista no puc més que agrair al Govern d'Espanya la campanya gratuïta que ens estan fent per a aquest referèndum. Continuïn buscant paperetes, sense descuidar-se de les urnes. Però sobretot el dia 1 d'octubre, tinguin a bé presentar-se amb la “cabra de la legión” a l'entrada de l'avinguda Diagonal. Jo ja sóc conscient que el dia de la votació no es pot fer campanya electoral, però la presència de la cabra sense cap logotip, no incomplirà cap llei electoral.
 

dissabte, 9 de setembre de 2017

La Colau al país de les meravelles!

Aquesta és la història d'una noia que estava encantada de conèixer-se a ella mateixa. La més gran de quatre germanes que residien al barri barceloní del Guinardó, es va llicenciar a la facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Posteriorment l’Ada va guanyar una plaça de funcionària a l'Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) de l'ajuntament de Barcelona, ​​vivint feliç mentre descobria, des d'un punt de vista "filosòfic" (això sí), les debilitats de la societat del cap i casal de Catalunya.

Segons ella mateixa ha manifestat, inicia la seva carrera activista a l'any 2001 vinculant-se al "moviment anti globalització", tenint sempre el periscopi connectat per detectar qualsevol conflicte que la pogués encimbellar al zenit de la reivindicació. L'any 2003 va veure la gran oportunitat d'unir-se al moviment "Aturem la Guerra" que va sortir al carrer per protestar contra la Guerra del Golf.

Però la seva llicenciatura com a activista social li arriba l'any 2006 quan juntament amb un grup de col·laboradors i col·laboradores, més conegut com el moviment "V de Vivenda", denuncia les dificultats de la ciutadania per trobar un habitatge. Durant l'any 2009 va crear amb el seu equip de col·laboradors la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona, ​​reivindicant la dació en pagament.

Després de tot aquest rodatge en l'àmbit de la reivindicació social, al juny de 2014 proposa una alternativa d'esquerres per governar l'Ajuntament de Barcelona. Un cop celebrades les eleccions, s'imposa amb 11 regidors i pactant amb les restes d'un atrotinat PSC.

Durant tota la campanya municipal i en les posteriors campanyes de les autonòmiques del 27-S i les generals de desembre de 2015 i juny de 2016, l’Ada intenta navegar i guardar la roba, donant una de freda i una de calenta sobre el dret a decidir de les catalanes i els catalans.

En les últimes setmanes, l'alcaldessa Colau, havia assegurat diverses vegades que facilitaria la participació de la gent en el referèndum, però no hi havia aclarit si obriria els locals municipals, habituals en conteses electorals, al·legant que no hi havia cap convocatòria en ferm. Un cop signat el decret i després que el Govern demanés als consistoris la cessió d'espais per a les votacions, l'alcaldessa Colau va demanar un informe al secretari municipal que a data d'avui encara no ha estat elaborat.

A hores d'ara, és evident que a l’Ada Colau li estan creixent els nans i ha d'afrontar una sèrie d'obstacles, que li impedeixen continuar jugant a la Puta i a la Ramoneta, al haver-se de retratar políticament en rebre pressions per part dels seus socis de Govern municipal del PSC-PSOE i de PPC i Ciutadans. El unionisme espanyol la té lligada de peus i mans ja que els tres partits han hagut de declarar-se defensors de l'Espanya (Una, Gran i Lliure).

La societat catalana, ja sigui unionista o independentista, demana posicionaments clars i l’Ada Colau ja els ha pres. De moment ja s'ha desdit d'aportar els locals de les seus electorals, per al referèndum de l'1 d'octubre buscant 1000 i una excuses per sortir bé a la foto.

També ha hagut de cedir en no assistir a la manifestació de la Diada de l'11 de setembre, convocada per l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), però en canvi sí que assistirà a la manifestació unionista convocada a Santa Coloma de Gramenet.

Jo em pregunto on són aquells lemes de forta arrel social que l’Ada proferia vestida amb la samarreta verda de la PAH? Que s'ha fet de la seva aposta pels drets de les persones?

La tensió política que s'està vivint a casa nostra, ja no permet ambigüitats per cap de les parts. La societat catalana reclama posicionaments clars pel que fa al dret de decidir. La gent del carrer no volem mitges tintes sobre temes tan importants per al futur del nostre país. Com deia Ovidi Montllor "ja no volem les molles, volem el pa sencer".