Arxiu del blog

dijous, 20 de setembre del 2012

Al Rei d'Espanya se li ha dir: "Por qué no te callas?".

Quan van acabar els 40 anys de la dictadura feixista de Franco, Espanya va iniciar un camí cap a la democràcia que s'intuia ple de trampes i obstacles. La ciutadania catalana i l'espanyola sortien del túnel fosc d'un país mediocre, que estava controlat pels militars, el clergat i l'oligarquia econòmica que envolten el dictador.

 No és d'estranyar que amb aquell panorama i sota la pressió dels militars, que constantment posaven en evidència el soroll dels seus sabres, es teixia una transició atemorida per la gran pressió que suposaven els poders fàctics de l'antic règim.

Així doncs, amb tota aquesta escenografia se'ns va donar a escollir un model de democràcia basat en el que s'anomena la monarquia parlamentària. Això és, que acceptem com a Cap d'Estat a un rei que, segons la constitució espanyola del 78 (a la qual tant els agrada acollir als espanyols), exerceix les funcions de cap del del Regne d'Espanya, amb unes atribucions molt concretes que li impedeixen opinar en política, deixant molt clar que la sobirania resideix en el poble. Doncs bé, com hem pogut veure el cap de la família reial espanyola, s'ha saltat la constitució quan li ha semblat bé i s'ha permès llançar programes amenaçants contra els súbdits del seu regne que no vulguin continuar sent els seus vassalls.

L'aposta que ha fet el govern del Partit Popular, en treure el "santcristo gros" per d'atemorir aquesta colla de catalans que van sortir a lluir les estelades a la passada diada, ha estat cremar les últimes cartes que li quedaven a Mariano Rajoy abans de reunir-se amb el president de la Generalitat.

 Sempre he dit que el nacionalisme espanyol és un nacionalisme de plàstic, sense personalitat pròpia i ple de complexos pel que fa a l'hora de comparar-se amb els nacionalismes que ells anomenen perifèrics. L'única defensa dels seus arguments són una constitució aprovada sota la coacció dels militars a la sortida de la dictadura, i un model de nacionalisme espanyol prefabricat al laboratori de la FAES, que pretén uniformitzar la cultura dels territoris que avui formen el Regne d'Espanya. Lluny d'intentar treure’n profit de la riquesa cultural que suposa tenir un país amb tres territoris que tenen una llengua pròpia. Fan justament el contrari, intentar anul•lar aquesta riquesa cultural per imposar una cultura artificial, sense personalitat i plena de complexos.

El rei dels espanyols ha tornat a pixar fora de test. El cap de la banda real no té autoritat moral per fer cap apreciació ni advertència als catalans. Abans d'aixecar un sol dit, hauria d'haver ordenat la seva pròpia família i no haver permès que des de la posició de privilegi que tenen els membres de la casa reial, es poguessin fer negocis bruts per part de membres del seu clan.

 El rei dels espanyols no pot oblidar que com el més alt funcionari que és l'Estat espanyol, hauria d'haver donat exemple d'austeritat i no fer ostentacions públiques amb safaris per caçar elefants amb companyies femenines de dubtosa reputació.

És evident, que a Madrid hi ha més por del que ens sembla, ja que si no fos així, no s'entendria el fet de fer baixar a la sorra a la representació més alta de l'Estat espanyol, posant en evidència i donant un realç internacional al conflicte de Catalunya i Espanya.

Així que em permeto dirigir-me a Sa Majestat per dir-li les mateixes paraules que la seva real persona va dir el president de Veneçuela Hugo Chávez. "Por qué no te callas?".