Arxiu del blog

divendres, 5 de setembre del 2014

Convergència segrestada pel Pujolisme.


La relació entre una organització i un líder carismàtic, té un període d'efervescència i creixement en funció de la gestió que el líder exerceixi. Moltes vegades s'havia comentat que durant els 23 anys de mandat de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat, el seu partit era una entelèquia i que patia d'una base ideològica consistent i rotunda.
Cada vegada era més evident que, a nivell ideològic, Convergència Democràtica de Catalunya era un gegant amb peus de fang. Des moltes esferes de l'alta política s'havia confirmat que el "pal de paller" ideològic de Convergència era el pujolisme. Paral·lelament sempre apareixia la pregunta de si era possible la subsistència política d'un partit basat en el pujolisme sense la figura del Jordi Pujol.
 
Al meu entendre, és prou evident que les habilitats que el Jordi Pujol va tenir antany, per negociar amb els governs espanyols (des de Felipe González a Aznar) li havien servit per mantenir un status quo privilegiat amb les elits polítiques i econòmiques de Madrid.
 
El pacte era molt senzill, a canvi de mantenir endormiscades les aspiracions secessionistes d'una bona part de la societat catalana, aplicant la política del "peix al cove", Pujol tenia un salconduit espanyol per entreteixir una xarxa, que probablement superi l'àmbit familiar i amb la qual gestionava Catalunya com el seu propi mas particular.
 
Aquesta situació que ara escandalitza tants fariseus de la política (des del Partit Popular al PSOE passant per Unió Democràtica), era coneguda i tolerada per tots, a canvi de mantenir un govern català que colli  a Espanya però no l'ofegui.
 
És evident que la confessió de Pujol, no ha estat una decisió espontània de penediment. Aquesta ha estat una actuació forçada per les clavegueres de l'Estat espanyol, que veient-se acorralat a nivell internacional per l'evolució del sobiranime a Catalunya, han decidit actuar per trencar la cohesió interna de les forces que defensen donar la veu al poble el 9 de noviembre.
 
Atacar directament al "pal de paller" ideològic de Convergència, és un torpede directe a la línia de flotació del partit. Està clar que no pot haver-hi un pujolisme sense el Pujol. Ara faltarà veure si pot existir una Convergència sense el pujolisme i si el partit aguantarà l'embat de la investigació del seu presumpte finançament il·legal.
 
El moviment catalanista ja es va quedar orfe per l'esquerra amb el gir espanyolista que va tenir el PSC, ara veurem si es queda orfe per la dreta amb la caiguda d'una Convergència sense el pujolisme.
 
Aquest terratrèmol polític re-situarà el panorama polític català, introduint noves formacions que aglutinen el vot descontent amb el sistema actual de partits i re-col·locant a partits polítics històrics en un nou marc polític.
 
Unió Democràtica de Catalunya, és un altre dels partits que per sobre de la seva ideologia està estructurat al voltant del lideratge del Duran. Ara caldrà veure si aquest lideratge és capaç de volar sol sense el paraigua del catalanisme pujolista. Però sobretot, faltarà veure si Duran serà capaç d'aconseguir l'aval de la ciutadania per liderar un espai de centre dreta amb Ciutadans i el Partit Popular.
 
Esquerra Republicana s'està limitant a seure al portal de casa i esperar a veure passar els cadàvers dels seus enemics (Pere Navarro, Pujol, Artur Mas). Probablement a Esquerra Republicana es plantegin fer un monument a la FAES i a l’Aznar com a agraïment a les polítiques que els han portat al cim del panorama polític català.
 
En definitiva, el cas Pujol només és una baula més de tota la cadena d'atacs del nacionalisme espanyol més ranci (tant del PP com del PSOE) per fer descarrilar el procés sobiranista.