Arxiu del blog

diumenge, 20 de març del 2011

La cara i la Creu de l'energia nuclear.


Vivim en una societat en la que hem establert una escala de valors en la qual ens auto exigim una sèrie comoditats a les que no estem disposats a renunciar. Aquestes comoditats ens estan obligant a utilitzar energies que no són totalment segures a dia d'avui.

Davant d'aquesta situació, em venen al cap una sèrie de qüestionaments sobre la seva utilitat. Com per exemple em pregunto si podria Espanya prescindir de l'energia nuclear? Ens aboca el consum elèctric a estar lligats a una font d'energia que ha generat ja diverses alertes planetàries? Sortiria més car suplir per altres fonts? Els experts ofereixen visions irreconciliables, encara que és majoritària l'opinió dels que consideren que, si s'opta pel tancament, hauria d'abordar-se de manera programada. Vistos els successos del Japó, el millor argument de defensa de les nuclears és que poden ajudar a mitigar el canvi climàtic.

És clar que el debat sobre si NUCLEARS SÍ o NUCLEARS NO, ha de comportar amb si, el debat sobre el model de societat que ens hem creat. En la meva opinió si no alterem la gran dependència que actualment tenim de l'energia elèctrica, la utilització de les centrals nuclears és imprescindible per mantenir l'elevada demanda de quilowatts hora que necessitem.

D'altra banda, s'ha demostrat el gran perill que suposa la utilització de l'energia nuclear. No només perquè estem exposats a que fenòmens naturals, com el cas del Japó, puguin arribar a provocar fuites radioactives o fins i tot una explosió nuclear, si no que a més dels fenòmens naturals, aquest tipus d'energia necessita d’un gran rigor en el seguiment de tots els protocols de manteniment. La qual cosa és un perill afegit als dels fenòmens naturals, ja que tenim l'exemple de Txernòbil que va suposar una alerta mundial d'intoxicació radioactiva. No hi ha cap garantia que països amb escassos recursos econòmics, puguin dedicar les atencions necessàries perquè en les centrals que tenen, disposin de la garantia de bon funcionament.

És clar que, ara per ara, l'energia nuclear sembla insubstituïble per garantir l'elevada demanda energètica de la nostra societat. Per tant, assumint la nostra dependència de l'energia nuclear hem d'iniciar un procés cap a les energies alternatives, que garanteixi l'ús d'energies renovables prou eficients com per no dependre exclusivament de les centrals nuclears.

Encara estem en ple debat sobre la ubicació que el govern espanyol ha d'assignar per al magatzem de residus nuclears al qual opten diverses localitats, entre elles la localitat d'Ascó. Amb totes les batalles polítiques i amb tota la demagògia utilitzada, és clar que si som tolerants per mantenir una centrals nuclears al nostre territori, també hem de ser tolerants per albergar al nostre país els residus que generen les nostres centrals.

L'energia nuclear no està controlada al 100% per l'home. No es tracta només d'accidents produïts per desastres naturals, sinó també accidents produïts per l'ésser humà o per avaries mecàniques. El que ha quedat en evidència és que l'energia nuclear no és una energia segura i defensar la seva utilització, implica assumir un conjunt de riscos.

Espanya no té el nivell tecnològic que té Japó per defensar-se d'un incident nuclear. Imaginem el que hauria suposat aquest accident al nostre país.