Arxiu del blog

dissabte, 6 de juliol del 2013

The bròquil is over.

Que l'anhel de llibertat i independència que està vivint Catalunya en aquests moments està creixent de forma exponencial, és una realitat palpable. Que aquest creixement exponencial també el té la por dels dirigents del nacionalisme espanyol més ranci a la deriva que està prenent Catalunya, tampoc seria descobrir la sopa d'all.

Des el Felipe González, fins al Mariano Rajoy han passat dos presidents socialistes i dos presidents del Partit Popular. Només els ha unit una única consigna: "devaluar i reduir al màxim el potencial de Catalunya i esgrimir una estratègia de debilitament i menyspreu de la cultura catalana". És cert que els presidents socialistes han dut a terme aquesta estratègia amb un tarannà més progre, potser fins hi tot m'atreviria a dir que amb un somriure de complicitat a la boca. En canvi els presidents populars han fet exhibició d'una visceralitat i odi cap a Catalunya, més digna de l'època dictatorial franquista de la que molts dels seus líders venien.

El cert tot això, és que la ciutadania catalana està cada vegada més conscienciada que la solució a més de 30 anys de persecució en període democràtic, passa únicament i exclusivament per la voluntat del nostre poble per pronunciar-se sobre la relació que vol mantenir amb Espanya.

A les Castelles es viu amb preocupació el que ells anomenen "la deriva independentista". Comencen a veure que totes les barreres que han teixit per frenar la possibilitat que Catalunya expressi la seva ruta de forma democràtica, comencen a trontollar d'una forma alarmant. La santíssima Constitució, a la qual solen apel•lar per justificar l'injustificable, ja va perdre la seva inviolabilitat quan en 48 hores el PSOE i el Partit Popular es van posar d'acord per modificar un dels seus articles obligats per l'Angela Merkel.

Des de Madrid es veu cada vegada amb més claredat que la societat civil catalana està prenent les regnes del procés cap al dret de decidir. Les organitzacions que representen a centenars d'entitats de tot tipus, que volen sotmetre a la voluntat dels catalans i les catalanes el futur del nostre país, han arrabassat la legitimitat que s'atorgaven de forma exclusiva les organitzacions polítiques.

Els partits amb vocació independentista estan acumulant suports dia rere dia. L'estratègia d'asfíxia política i econòmica que el Partit Popular està exercint sobre el govern de la Generalitat, està sent el principal aval per a aconseguir la majoria suficient que permeti iniciar la transició cap a la independència.

En tota aquesta auca de despropòsits destaquen una forma abassegadora el trist paper que està fent el PSC, amb un Pere Navarro desproveït de carisma i repetint el seu mantra del federalisme emfàticament. Tot i així, no aconsegueix convèncer ni als seus propis companys del PSOE, que fidels al seu demostrat nacionalisme castellà, veuen amb gran preocupació unes propostes federalistes que podrien acabar amb els privilegis de moltes comunitats de l'altiplà central i del sud de la península.

Però encara que aconseguís convèncer de les bondats de la seva proposta federalista als barons del PSOE, necessitaria també convèncer la ultradreta del Partit Popular per tenir la majoria suficient i poder modificar la constitució per fer-la més federal. Però com els populars no estan per aquesta labor, la sensació que transmet el PSC de Navarro, és que el que realment pretenen és marejar la perdiu i qui dia passa any empeny.

 Per tant, a hores d'ara em sembla que les catalanes i els catalans d'aquest segle, ja estem farts de que ens facin perdre el temps i podem cridar d'una manera clara i contundent que "The bròquil is over" (s'ha acabat el broquil).

diumenge, 30 de juny del 2013

El concert de Catalunya.


El "Concert per la Llibertat" ha escenificat un cop més el clam popular que es viu a Catalunya. Per molt que la caverna mediàtica espanyola vulgui ocultar l'anhel independentista que està vivint la societat catalana, l'únic que aconsegueix és acabar de convèncer els que encara tenien algun dubte sobre la sortida a l'asfíxia política, cultural i econòmica a la qual Espanya està sotmetent a Catalunya.

 Per contrarestar aquesta Omertà o llei del silenci, com el codi d'honor de la màfia siciliana, imposada pel nacionalisme espanyol més ranci i caduc, l'estratègia del sobiranisme català passa per organitzar activitats de gran format que visualitzin cap a l'exterior la voluntat del poble català. Exemples com el milió i mig de persones que es van manifestar el passat 11 de setembre, o la congregació de 90.000 persones al camp de Barça i milions d'espectadors que van poder seguir a través de la retransmissió de la Televisió Pública de Catalunya, posen molt nerviosos a totes les forces polítiques de tendència unionista que sobreviuen a Catalunya.

Petits reductes espanyolistes escenificats pel Partit Popular Catalunya, Ciutadans o una part important del Partit Socialista de Catalunya, posen de manifest que el principal temor que tenen és que es materialitzi la possibilitat de fer una consulta al poble català. Tots aquests atacs viscerals per evitar que es faci aquesta consulta popular, no és més que confirmar la certesa que ells mateixos tenen, de que en cas que es realitzés la consulta, les possibilitats que el poble de Catalunya digués que vol viure la seva pròpia història són clarament superiors a la voluntat de continuar vinculats amb Espanya.

Aquest "Concert per la Llibertat" ha contribuït al fet que la comunitat internacional vegi en Catalunya una voluntat lícita de reivindicar els seus propis drets com a poble. Per això Catalunya compta amb el dret internacional consuetudinari, a més dels drets fonamentals de les persones i la democràcia com a principals aliats de la seva successió a la Unió Europea. El procés de secessió catalana provocarà com a mínim que apareguin dos nous estats, i tots dos poden succeir a l'actual Estat espanyol a la Unió Europea. Negar la possibilitat de successió és negar, en qualsevol cas, aquesta possibilitat a tots els potencials successors que poguessin donar-se en el si de la Unió.

Per tant, al govern de Mariano Rajoy se li està ennuegant el problema català i cada vegada tenen més dificultats per fer callar les veus que provenint d'Europa, li suggereixen que prengui el toro per les banyes i comenci a negociar una solució del "conflicte català ". Diputats del mateix Partit Popular europeu comencen a recomanar als responsables del govern d'Espanya, que prenguin decisions que ajudin a trobar un encaix de la voluntat ciutadana expressada en actes com el "Concert per la Llibertat".

Tinc clar que aquest clam popular no callarà fins que la terra i el poble català siguin lliures d'escollir el seu propi destí.