Arxiu del blog

dijous, 2 de novembre del 2017

Ha arribat l'hora de la gent!

Quan vam iniciar el caí cap a la llibertat, teníem definides cadascuna de les fases i dels escenaris en els quals toparíem. Érem conscients de les dificultats que ens posaria un estat embogit, que no ha superat l'assignatura del franquisme, àvid de venjança i amb una voluntat inequívoca de donar un avís per a futurs navegants.

Però la nostra determinació ens ha portat a treure la careta a nivell internacional a la "Transició del 78". Sabíem des del primer moment que els nostres representants polítics anirien a la presó i ells n’han estat sempre plenament conscients. Tot el meu agraïment i reconeixement per la seva enteresa i per la seva determinació.

Ara toca agafar el relleu a tota la ciutadania catalana. Tant els demòcrates que som partidaris d'una República Independent de Catalunya, com els demòcrates que són partidaris de romandre units a Espanya. Ara ja no es tracta de "españoles de bién" o "españoles de mal", ara es tracta de demòcrates o dictadors.

Molts drets fonamentals, com la llibertat d'expressió o el dret a votar, han estat conculcats. Les nostres institucions emanades de les urnes, han estat segrestades per un nacionalisme espanyol identificat al PP, PSOE i Ciutadans.

Així que, la ciutadania catalana ha estat cridada a defensar els nostres drets i llibertats de forma pacífica i assenyada. Ara ens toca sortir al carrer i fer palès el nostre clam amb serenitat i en pau, tal com ens conviden a fer-ho els nostres líders polítics i entitats cíviques.

La gran arma que posen en les nostres mans no és altra que "el pacifisme" entès com aquella doctrina que busca afavorir i estimular totes les condicions perquè la pau sigui un estat i condició permanent de les relacions humanes, tant entre persones, com entre els Estats , nacions i pobles.

És per això, que la millor manera de desarmar la desraó d'un Estat incapaç d'afavorir el diàleg i seduir políticament al seu contrincant, és la constància, la determinació i el somriure com a element de persuasió i arma que posa en evidència l'actitud dictatorial de l'altra part.

Per tant, qui no estigui disposat a assumir la lluita pacífica com el camí a seguir, poc podrà ajudar en la defensa de la dignitat de les nostres institucions. Serà necessària una gran capacitat de resistència i una convicció tenaç, que no defalleixi, davant els innombrables pals a les rodes que l'Estat espanyol anirà propiciant.

L'Estat espanyol s'ha vist obligat, per la Unió Europea, a convocar unes eleccions "autonòmiques" per al proper 21 de desembre per disfressar-se de demòcrates davant la comunitat internacional. Tot i que sóc conscient que molta gent, del sector independentista, les veu com una derrota i una claudicació de les aspiracions sobiranistes de Catalunya, res més lluny de la realitat! Al meu entendre, el 21-D és una eina més en el camí cap a la independència. És una altra possibilitat per a demostrar al món la voluntat sobiranista del nostre país. Amb aquesta convocatòria, l'Estat espanyol s’ha etzibat un tret al peu en tota regla.

Ara ha arribat l'hora del poble català, ens toca anar a les urnes i comptar-nos quants som els uns i quants són els altres. Ara ens toca fer-nos visibles més que mai i implicar-nos en la mobilització popular perquè tothom pugui exercir el seu dret al vot.

Ara ens toca vetllar per un procés electoral just i transparent. Posar la màxima atenció per evitar qualsevol intenció de tupinada per part del govern d'Espanya. El 21-D els independentistes ens juguem el futur per rescabalar un projecte de República Catalana. L'hi devem a les persones que estan empresonades o exiliades. Som-hi tots!

diumenge, 29 d’octubre del 2017

Les primeres victòries de la República Catalana.


No cal tenir una bola de vidre, per a endevinar el que es pregunta la gran majoria de catalans. Tothom sabíem que l'opció del xoc de trens era un camp inexplorat, en el qual no teníem referències del que succeiria en el futur més proper.

Desconeixem quina serà la reacció de la ciutadania a cadascun dels atacs que suportarem del Govern d'Espanya enarborant la bandera del 155 de la Constitució. Personalment crec que la ciutadania del nostre país mantindrà el compromís i la valentia que van exhibir l'1 d'octubre per defensar la democràcia. Cada atac de l'Estat espanyol és probable que desencadeni una resposta coordinada i mesurada, en forma de mobilitzacions, vagues generals i posicionaments unànimes de tot el sector independentista.

Però incertesa a part, la lluita que el sector independentista ha lliurat per defensar la democràcia i constituir la República Independent de Catalunya, ha obtingut ja les primeres victòries que s'han evidenciat tan a nivell nacional, com internacional. Aquests èxits han remogut els pòsits de la "Transició democràtica del 78", fent aflorar a la superfície les misèries d'un procés que ni va ser transició, ni va ser democràtica.

Entre els èxits que el "Procés català" ha aconseguit vull ressaltar el de fer surar el franquisme que s'ocultava darrere de la façana del Partit Popular. Ha posat en evidència, no només la inspiració franquista del traspàs de l’antiga Aliança Popular a l’actual Partit Popular, sinó també la mentalitat feixista dels fills de les elits de l'època franquista, coneguts més popularment com els "Sorayos". El simple fet de tensar la corda ha visibilitzat al Congrés i el Senat espanyol, el fet que havia estat el primer Parlament europeu en acollir la ultradreta des de fa més de 40 anys.

Un altre gran èxit, del moviment independentista català, ha consistit en ridiculitzar a l'esquerra espanyola i catalana. Aquest vendaval independentista s'ha endut per davant a personatges històrics com: Pere Navarro, Joan Herrera o Joan Saura. Sense oblidar que a Catalunya va aconseguir fracturar l'esquerra catalana, forçant a desaparèixer en les sigles d'IC-V, obrint al PSC en canal i posant contra les cordes els moviments articulats al voltant de "Els Comuns".

Pel que fa a l'esquerra espanyola, el "Procés" ha aconseguit fracturar el PSOE de dalt a baix. Ha destapat les misèries d'un partit que s'autodenominava d'esquerres, però que en realitat mantenia a la ultradreta al govern. Un partit en el qual el seu principal Federació (l'andalusa) ha fet de l'anticatalanisme la seva bandera, exactament igual que la ultradreta del Partit Popular. També va obrir una crisi de lideratge a PODEM.

Un tercer gran èxit del procés independentista és haver ridiculitzat una institució com la monarquia. Institució sobre la qual s'havia bastit una estructura de ressorts per protegir-la durant tota la transició. La descomposició de la Corona va començar amb l'aflorament dels dubtes sobre la seva honradesa al llarg de tota la transició. Escàndols com: els excessos personals del rei emèrit, el procés judicial de la germana de l'actual rei, els dubtes sobre les fonts de finançament de la institució monàrquica o l'espectacle de bragueta fluixa ofert fins al moment, han escombrat tot el glamur artificial que s'havia teixit sobre la Corona. Sense oblidar que el “Procés” ha fet aflorar el tarannà ultradretà de l'actual rei d'Espanya, mostrant-se incapaç d'exercir la funció de mediador al què la Constitució l'obliga.

El quart gran èxit del "Procés", ha estat el poder destapar la manca de pluralitat democràtica dels mitjans de comunicació espanyols. Hem vist com les empreses de l'Ibex 35 (les autèntiques propietàries d'aquests mitjans), s'han conjurat per tergiversar la realitat i informar de forma tendenciosa i esbiaixada a la població espanyola, per poder alimentar l'anticatalanisme a tota la península ibèrica.

I finalment vull destacar un altre gran favor que el "Procés" ha fet a la democràcia espanyola. Ha posat en evidència la manca de separació entre els poders de l'Estat espanyol. Hem vist un Poder Judicial submís davant un Poder Executiu embogit i exempt de valors democràtics. Un Poder Executiu que és liderat pel partit que té més imputats per corrupció de la Unió Europea.

Per tant, estic convençut que el poble espanyol li deu molt a l'independentisme català i a l'actitud democràtica, pacífica i assenyada del poble català.