Arxiu del blog

divendres, 7 de març de 2008

ETA demostra símptomes de debilitat molt evidents, que pleguin, ja no pinten res.

Aquesta estratègia d'intentar ficar el nas, amb un atemptat l'últim dia de campanya electoral, en la vida política d'una democràcia, posa en evidència la distància creixent de l'esquerra abertzale, de la pròpia societat basca.

El 11 de març de 2004, l'opinió dels radicals musulmans es va fer escoltar amb els atemptats de Madrid. Això opinió que es va fer pública d'aquesta forma tan aberrant, només va demostrar que l'única forma que aquesta minoria tenia d'actuar era mitjançant una massacre a tradició, per a condicionar el vot d'una societat crispada amb els excessos de la dreta espanyola.

Els d'ETA han hagut de recórrer a assassinar per l'esquena a l’ex regidor que ja no tenien escorta policial. Sembla que aquests cadells de l'esquerra abertzale, cada dia tenen menys collons ja que abans anaven de cara, almenys els històrics.

També tinc la sensació que aquest tipus d'actuacions, els ve com l'anell al dit al nacionalisme espanyol. Aquest nacionalisme que està assentat en un ventall polític que va des de sectors majoritaris del Partit Popular fins a un ampli espectre del PSOE. A aquests nacionalistes espanyols que tenen representants en la classe política, en el poder judicial i en els governs de la nostra democràcia (els quals han liderat tant Adolfo Suárez, Felipe González, Aznar o el mateix Rodríguez Zapatero), aquestes actuacions segurament els omple de contingut el seu ideari programàtic. És trist, però el nacionalisme espanyol és així.

Crec que ETA no ha de condicionar el desenvolupament d'uns comicis electorals com els del pròxim diumenge. També crec que els partits polítics no haurien de caure en la feblesa de permetre que l'execució d'aquest acte criminal, es converteixi en una forma de magnificar el nom de l'organització terrorista.

Un sistema democràtic com en el que viu la nostra societat, no pot alliberar-se de la violència més que per mitjà de la no violència.

Lo Bep.