Arxiu del blog

diumenge, 27 de març del 2011

O juguem tots o esqueixem les cartes.


Sembla ser que en aquest país estem abonats a aixecar polèmiques i sobretot abocar tones de demagògia per fer jocs de prestidigitació política, traient del barret de copa algun conill o alguna llebre.

Estem en una situació de plena crisi en la que se'ns ha amenaçat-i jo diria que executat- unes fortes retallades pressupostàries amb l'objectiu d'estabilitzar els balanços econòmics de les diferents administracions. És clar que, ara per ara, les administracions públiques ingressen de l'ordre d'un 20 i un 30% menys que fa dos anys, en contribucions directes i indirectes. Això suposa que els pressupostos públics haurien d'haver-se reduït en la mateixa proporció que s'havia produït la caiguda d'ingressos.

Però aquí ningú ha reaccionat equilibrant els pressupostos a mesura que es veia venir l'estancament de l'economia i per tant la caiguda en la recaptació d'impostos. A Catalunya hem tingut unes eleccions a la Generalitat que han provocat que des del govern català es gastés el que teníem i el que no teníem. En resum que es gastessin més recursos dels que es recaptaven.

Aquest proper mes de maig estan convocades unes eleccions municipals que han generat la mateixa reacció per part dels nostres polítics dirigents. Per poder captar el vot d'última hora, molts ajuntaments s'han endeutat més enllà del que seria prudent i recomanable, amb l'únic objectiu de mantenir la quota d'intenció de vot i assegurar-se la continuïtat per a una altra legislatura.

El govern de l'estat espanyol portava el mateix camí: negant la crisi al començament de la legislatura i paralitzant ajudes als nadons i els aturats de llarga durada. Fins que els alemanys s'han aixecat i han dit que estan fins al monyo de ser cornuts i pagar el beure. Això ha ocasionat que la Unió Europea obligui al govern espanyol a establir uns retalls socials, atacant directament a un dels pilars dels que sempre s'ha vanagloriat el socialisme espanyol com el de les polítiques socials. Però de moment l'únic que estan aconseguint aquestes retallades és fer al Mariano Rajoy el futur president d'Espanya.

A Catalunya en canvi, estem amb un govern de Convergència i Unió que ha arribat al govern amb un fort suport electoral i que té a les mans un xec en blanc que li hem atorgat entre tots. Artur Mas s'ha trobat una situació econòmica complicada i un govern espanyol feble que condiciona l'accés al crèdit de Catalunya, a una reducció de més del 10% dels pressupostos generals de la Generalitat.

És just en aquest punt on crec en President de la Generalitat hauria de reflexionar sobre la idoneïtat d'eliminar l'Impost de Successions, i així complir la promesa electoral de forma immediata o esperar a final de legislatura. Entre altres motius perquè crec que se'ns està demanant a la ciutadania que entenguem i tolerem, una sèrie de retallades importants en educació, en sanitat pública, en infraestructures necessàries per al país, en polítiques culturals i en polítiques socials. Jo entenc que se'ns demani un esforç en pro d'ajudar a remuntar la crisi i un esforç solidari des de tots els àmbits per "fer més amb menys recursos" (paraules del Artur Mas). Però jo li demanaria que l'esforç sigui realment de tots i que l'eliminació de Impostde Successions sigui aparcat fins a final de legislatura com a mínim.

No entraré a valorar si és necessària o no la seva eliminació. Però el que sí que vull dir és que és inadequada la seva aplicació en aquests moments. No es pot estar demanant esforços solidaris a la ciutadania d'una banda i per l'altra renunciar a uns recursos que no per ser menors, deixen de ser importants i representatius. Aquí o ens escalfem tots o li fotem una puntada a l'estufa.