Arxiu del blog

dimecres, 5 d’agost del 2009

La justícia s'aplica depenent de qui és l'imputat.


Aquesta és la sensació que podem tenir la majoria dels ciutadans, quan veiem que la interpretació de la llei depèn del nivell d’amiguisme que un pugui arribar a tenir amb el jutge. Si més no, aquesta sensació és la qual se't queda en el cos al veure com el President de la Generalitat Valenciana s'ha lliurat d'anar a un judici per rebre regals.

Segons sembla no es tracta de dubtar de si Francisco Camps va rebre o no regals d'Álvaro Pérez, el cap valencià de la xarxa empresarial que dirigia Francisco Correa, ja que això sembla ser acceptat per tothom. Per tant, entenc que els magistrats, tant els partidaris del sobreseïment com el qual va emetre vot particular, donen per bo que Francisco Camps i els altres tres imputats van rebre regals dels capitosts de la trama corrupta, encara que no es pugui demostrar que els obsequis es realitzessin en virtut del seu càrrec. El fet ara consisteix a posar en dubte que rebre aquest tipus de regals constitueixi cap tipus de delicte.

Tal com he llegit en una crònica del diari El País, fins a la pròpia dona del Francisco Camps trobava excessius els regals que l'empresa d'Álvaro Pérez (Orange Market) feia a la família. Amb la qual cosa, a jo em sembla que aquestes situacions són d'una pornografia política difícil de manipular, encara que sigui per un jutge, ja que els ciutadans tenim un coeficient intel·lectual mig, que ens permet destriar entre l'èticament correcte i l'èticament deplorable.

Que l'aplicació de la justícia depengui del nivell de sintonia política que hi hagi entre el jutge i l'acusat, posa en perill la fe que els ciutadans podem tenir en el poder judicial. Una vegada més podem veure com la justícia no és cega i quan li interessa s'aixeca la bena per a poder mirar per sota.

Intentar justificar que els regals rebuts no tenien relació amb el càrrec que Francisco Campos té en l'administració valenciana, és insultar la intel·ligència de la ciutadania. Emparar-se en l'article 426 del Codi Penal sobre el suborn impropi, per a evitar que l'acusat sigui jutjat no beneficiat en no-res, la credibilitat que els ciutadans podem arribar a tenir en la justícia, i molt menys en la classe política.

Al meu entendre els polítics han de ser com la dona del César, que no només ha de ser honrada sinó que a més ha de semblar-lo.

Des de la mort del Franco fins a avui hem pogut viure exemples similars, tant en els socialistes (en l'època del Felipe González), Convergència i Unió (cas Banca Catalana amb el Pujol) o ara amb el del Partit Popular.

Sembla ser que els polítics són intocables i que la justícia és d'argila adaptant-se sempre a les constàncies polítiques, socials i econòmiques de cada moment.

Ho sento molt, però jo no trago…. i si un polític durant l'exercici del seu càrrec rep un regal, aquest en compliment del seu deure i ètica política, ha de retornar-lo i fer públic qui havia intentat fer-li aquest regal.