Arxiu del blog

dilluns, 1 de febrer del 2010

Els límits sempre els posa un mateix.


Una vegada més la Núria Pujol ha encertat encenent-me una reflexió en aquest Post amb "El Circ de les papallones", convidant-nos a veure aquest curtmetratge d'Eduardo Verástegui, que presenta la màgia de creure que pot haver un món millor si cadascun de nosaltres posem el nostre esforç.

Aquest és un curtmetratge d'aquests que desitjaries projectar en certes ocasions en les quals explicar aquestes coses amb paraules resulta difícil.





Al veure'l et fa recordar les vegades que ens hem cregut les nostres limitacions i oblidat les nostres virtuts. Valores les vegades que creus mes en el fracàs que en la superació i les que fuges de les persones per a ser el reu de la teva pròpia presó. En fi, em va venir a la ment la quantitat de situacions en les quals si haguéssim sentit al revés haguéssim aconseguit qualsevol fita.

Són 20 minuts que potser passin sense pena ni glòria, però creo que val la pena, almenys per a veure un altre circ diferent al que de vegades ens hem acostumat.

Vull destacar l'exemple de l'actor Nick Vujicic, que demostra ser un nom capaç de convertir-se en sinònim d'ensenyament, de positivisme, d'ànim, del “Yes we can’t”.

diumenge, 31 de gener del 2010

Demagògia nuclear.


No és la primera vegada que dic públicament que tenim una classe política de baix perfil. Només hem de tibar la corda amb temes de fort impacte social, per a comprovar que els nostres polítics es caguen de por.

Un exemple molt clar ho trobem en l'alarma social que ha creat la presentació de la candidatura d'ASCÓ per a albergar el ATC (Magatzem Temporal Centralitzat), el cementiri de residus nuclears. La convocatòria pública del Ministeri d'Indústria per a seleccionar al poble que instal·li el magatzem nuclear ha deslligat una agra polèmica entre les administracions i els partits polítics, i ja són sis les candidatures (una d'elles compartida per dos municipis confrontants).

Personalment cre que el govern central ha dut aquest cas d'una forma caòtica i barroera, perquè el primer que hauria d'haver fet és pedagogia i donar la màxima informació a tota la ciutadania, explicant en que consisteix un Cementiri Nuclear. Que al meu entendre hauria de ser un lloc preparat per a gestionar de forma definitiva els residus radioactius. Aquests s'haurien de crear en zones geològicament adequades, que poguessin assegurar una perfecta estanqueïtat, doncs una filtració d'aigua podria arrossegar isòtops radioactius fora del lloc.

Doncs no només no s'ha fet així, sinó que s'ha fomentat la lluita entre territoris aprofitant la conjuntura de crisi en la qual vivim, perquè els municipis de territoris més desfavorits econòmicament, hagin de recórrer a albergar aquestes instal·lacions d'alt risc per a portar riquesa i llocs de treball.

Al meu entendre s'ha pogut constatar una falta de lideratge polític en els partits catalans amb representació parlamentària. Cadascun dels partits ha fet una escenificació pública de les seves pròpies misèries:

- El Partit Popular de Catalunya ha sortit en defensa del cementiri nuclear d'una forma decidida i clara. Probablement perquè els seus votants mai s'han sentit especialment sensibilitzats pel tema del medi ambient.

- Iniciativa per Catalunya Verds ha estat coherent amb el seu discurs polític que forma part de la seva pròpia idiosincràsia. Potser eren els únics autoritzats a oposar-se al cementiri nuclear i no haver d'aportar res a canvi per a revitalitzar el territori afectat, ja que ells sempre han dit el mateix.

- Esquerra Republicana de Catalunya s'ha apuntat al populisme d'estar radicalment en contra, però sense aclarir com resoldrem el dèficit que tenim a Catalunya pel que fa a la producció d'energia elèctrica. He trobat a faltar un discurs propi d'un partit que està en el govern i no un discurs d'un partit des de l'oposició.

- Convergència i Unió s'ha deixat dur pel corrent en contra del cementiri nuclear. Primer amenaçant amb l'expulsió del partit de l'alcalde d'ASCÓ (segons va afirmar el secretari general adjunt de CDC Felip Puig) i després rebaixant la sanció amb l'obertura d'un expedient disciplinari com va afirmar l'actual president de CIU Artur Mas. O el Felip Puig es va llençar a la piscina pel seu compte fent les amenaces (si és així algú hauria de donar-li un clatellot), o l’Artur Mas li ha entrat por conscient dels resultats dels últims sondejos electorals que el situen com a possible futur President de la Generalitat. Sigui com sigui, Convergència i Unió no han tingut una coherència política en la gestió del cementiri d'ASCÓ.

- El Partit dels Socialistes de Catalunya tampoc ha estat al nivell que s'ha d'exigir a algú que està en el govern. El president Montilla va sortir tard a l'escena política per a donar explicacions, conscient que era un tema que havia promogut ell com a ministre i que ara devia de denunciar com a President. El que està clar és que els seus arguments per a oposar-se al cementiri nuclear eren molt pobres. No podem defensar una quota de solidaritat nuclear en la producció d'energia i evadir la responsabilitat de la quota en l'emmagatzematge de residus.

Personalment estic en contra de l'energia nuclear com a sistema prioritari en la generació d'energia elèctrica, considero que hem de fer esforços per a reduir el consum d'energia i fomentar la implantació de les energies alternatives. Però també soc conscient que actualment tenim una realitat de demanda energètica que fa necessària l'energia nuclear (encara que sigui de forma temporal), i conseqüentment hem de ser responsables de la gestió dels residus nuclears que aquesta energia genera.

També reconec el dret dels habitants del municipi d'ASCÓ i de la comarca de la Rivera d'Ebre, per a portar al seu territori els mitjans econòmics necessaris per a subsistir els seus habitants.

Ha ara només ens falten polítics capaços de prendre decisions amb criteris de país i no amb criteris basats en sondejos electorals.