Arxiu del blog

dilluns, 28 de desembre del 2015

La comèdia de la CUP els posa en evidència.

Aplicant la llei de probabilitats, les possibilitats que 3030 votants donin com a resultat un empat tècnic a 1515 vots per cadascuna de les dues opcions, és infinitament remota. Sense tenir en compte que en cap moment s'han donat informacions de possibles vots en blanc o vots nuls.
 
Aquesta situació és una autèntica anomalia democràtica. Precisament els que s'omplien la boca de que volien exercir la democràcia fins a les últimes conseqüències, l'únic que han aconseguit és passar-se de rosca i caure en un ridícul democràtic en voler organitzar una suposada consulta, que ha tingut moltíssimes ombres en la seva execució i transparència.
 
Tota aquesta comèdia va començar el mateix dia en què es va anunciar aquesta massiva “teràpia de grup”, per a justificar-se de voler trencar amb el procés cap a la independència. De fet els cupaires ja havien donat pistes del festí que volien organitzar. En primer lloc ja van posar les condicions que els actuals diputats només podrien expressar el contingut de les quatre ponències, sense que poguessin emetre opinions personals en favor o en contra de cap d'elles. Un altre punt que ens ha de fer pensar és que ja van proposar d'entrada que les votacions poguessin ser secretes, condició "sine qua non" per poder fer una autèntica tupinada als resultats obtinguts.
Amb tot aquest panorama, ha començat a transpirar fora de l'organització la tensió interna que s'havia fet evident, a mesura que ens acostàvem a la data del 27-D. Segons sembla les intervencions que es van succeir durant el debat obert del matí, van posar de relleu les dues ànimes de la CUP. Aquest fet, que no és exclusiu dels cupaires, ja ha destrossat altres partits durant la ventada sobiranista a casa nostra. Partits amb dues ànimes han saltat a trossos al llarg dels últims sis anys, només vull posar com a mostra a Convergència i Unió, la mateixa Unió Democràtica, el PSC i en menor grau ICV.
 
Tots havíem assumit d'una manera clara i decidida que la "Puta i la Ramoneta" havien mort amb la desaparició del pujolisme. L'electorat passava factura a la indefinició política i a la demagògia del doble joc. Hi ha temes en què la ciutadania vol posicions clares "blanc o negre", res de matisos de gris per distreure el personal.
 
Així doncs, aquest aquelarre anticapitalista deixa el panorama polític molt més obert que abans i amb un marge de reacció molt més petit per evitar les eleccions anticipades del mes de març. Jo crec que si els cupaires ens aboquen a unes eleccions per Sant Josep, tindran moltes dificultats per justificar la seva immaduresa política i el seu suposat independentisme.
 
Tota aquesta pornografia política disfressada de puritanisme democràtic, l'únic que ha aconseguit és desprestigiar un moviment social i democràtic, nascut de les eleccions del passat 27-S. És hora que, entre tots, assumim que no podem començar un procés d'independència tenint com a companys de viatge a "nens i nenes de casa bona" ​​disposats a jugar a fer de polítics. Ara més que mai és necessària una nova majoria que confirmi si realment el poble de Catalunya vol aspirar a la creació d'una República catalana independent. I per això, es fa del tot necessari acudir novament a les urnes, assumint el risc del desgast polític que hagi suposat aquesta actitud dels cupaires, faci que la participació caigui i que el resultat del bloc independentista sigui pitjor que el del 27-S. Millor això que posar-nos en mans de gent inconscient, que és incapaç de prioritzar el model de país per sobre del model de gestió.