Arxiu del blog

dilluns, 30 de novembre del 2015

El dret de la CUP a exercir la seva coherència política.

Si d'alguna cosa no es pot acusar a la CUP és d'incoherència a l'hora de plantejar la seva estratègia política al Parlament de Catalunya. En la seva campanya electoral van dir, per activa i per passiva, que no investirien a l’Artur Mas com a president de la Generalitat de Catalunya. 

Amb aquesta afirmació, els cupaires es van posar la soga al coll ells solets. L'estratègia d'esgarrapar vots als de "Catalunya així que es pot", deixant clar que ells tampoc investirien al mas com a President de la Generalitat ha acabat sent una llosa, que no estan preparats per a suportar-la. 

Crec que la CUP té tot el dret del món a ser coherent i mantenir-se en la tessitura de no investir l'Artur Mas. Estan fent just el que jo els exigeixo als polítics i no és altra cosa que compleixin amb les promeses electorals que porten en els seus programes. Aquesta situació seria plenament comprensible en un altre escenari polític, en el qual cada partit pogués presentar les seves pròpies propostes i defensar-les al llarg de la legislatura.

El que està passant en aquest moment, és que estem en un escenari especial. Estem en una situació de confrontació frontal amb el nacionalisme espanyol més radical i sectari, que hàgim pogut conèixer des de la mort de Franco. Aquesta situació excepcional exigeix ​​compromís de país i sentit d'Estat també de forma excepcional. Tal i com va dir Enric Prat de la Riba "Catalunya, abans de ser de dretes o d'esquerres, ha de ser".

No estem en condicions de fer filibusterisme polític, fent jocs de mans per distreure el personal i sentir-se la cirereta del pastís. Els cupaires han anat pregonant, a tort i a dret, que per a ells el problema no era el "qui", quan la primera condició que posen per negociar és precisament aquest "qui". 

Després de la reunió que han tingut aquest passat diumenge a Manresa, les bases de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) s'han ratificat en no proclamar l'Artur Mas com a president. Aquesta assemblea ha tingut la presència de 1250 compromissari de la CUP i s'han debatut quatre posicions diferents per abordar aquesta situació: dir sí a un acuerd amb Junts pel Sí (JxS) amb un president que no sigui Artur Mas i el compromís d'escometre un pla de xoc social; un acord similar però acceptant a Mas de president; continuar la negociació fins després del 20-D esperant que les eleccions legislatives puguin propiciar un acostament a Catalunya Sí que és Pot i si aquesta formació accedeix a prestar els seus vots a Mas, la CUP s'abstindria en una cabriola política d'allò més estrambòtica (aquesta opció és anomenada 'solució col·lectiva' pels cupaires); i la continuació de les negociacions amb JxS rebutjant de ple la presència d'Artur Mas al Govern i portant aquest rebuig a una assemblea de la CUP per forçar unes noves eleccions en el primer trimestre del 2016. 

Els vots exercits han deixat ben clar que, de forma majoritària, que la CUP volia apartar l’Artur Mas del procés. Amb la qual cosa, els cupaires estan perfectament legitimats per rebutjar el lideratge del Mas i podran onejar la bandera de la coherència política per tot arreu. Una altra cosa molt diferent és que aquest posicionament els serveixi d'alguna cosa a l’hora d’implantar les seves propostes polítiques en l'àmbit social.

Arribats a aquest punt, "Junts pel si" ha de prendre una decisió. Continuar la negociació amb la CUP per forçar un acord impossible, però aquesta és una opció contra natura que deixaria amb el cul a l'aire a molts dels seus votants.

Tinc molt clar que si l'opció dels 72 diputats independentistes no és possible, el més raonable i digne per a totes les parts és que es convoquin eleccions anticipades per al mes de març. D'una banda els cupaires podran presumir de la seva coherència política i per l'altre "Junts pel si" estaran legitimats per donar la veu al poble català. Moltes vegades els capritxos de la democràcia et posen companys de viatge incòmodes, per tant la ciutadania és la que té l'última paraula.