Arxiu del blog

dijous, 29 de març del 2018

Catalunya posa cap per avall a la democràcia espanyola.


No descobriré la sopa d'all quan dic que Espanya ha estat i és un país acomplexat. Històricament la política espanyola s'ha mogut a cop d'enyorança dels temps de conquesta. Espanya ja fa molts anys que va perdre el sentit del ridícul i actua sistemàticament envestint, com el bou al primer cop de capa vermella que el provoca. La seva reacció sempre és impulsiva i gens raonada.

L'encaix de Catalunya a Espanya va començar sent un “assumpte intern”, en què molts països amb democràcies consolidades s'escudaven. Per passar a ser titular en els principals mitjans de comunicació de tot el món.

La detenció del president de la Generalitat a Alemanya va obrir els informatius dels mitjans de comunicació, fent bullir la xarxes socials d'Europa i Amèrica. Evidentment per assolir aquest protagonisme mediàtic es necessita una gran estratègia de treball. O és que algú pensa que aquest boom mediàtic és fruit de la casualitat?

L'equip del president Puigmont ha traçat una estratègia mil·limètrica per aconseguir una internacionalització del conflicte sense precedents. Aquest equip tenia molt clar que Alemanya era la pedra angular per posar llum a la podridura de la democràcia espanyol. Hem passat de les declaracions que era un "assumpte intern", a peticions de Nacions Unides defensant els drets de Puigmont, Sánchez i Turull per poder ser investits presidents de la Generalitat, o sentències del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg dient que cremar la foto del petit Borbó forma part de la llibertat d'expressió.

El president Puigmont i els exiliats han posat en evidència la mediocritat del sistema democràtic espanyol i les seves pròpies pors: com la por a la responsabilitat, por al canvi i, el que és més greu, por al futur. Tal com va dir el "Podemita" Pablo Iglesias: "Catalunya ha despertat a la bèstia, pel seu afany independentista". Fins qui hauria de representar a les màximes aspiracions progressistes de la societat espanyola, tenia por de "despertar a la bèstia", segurament preferia conviure amb la bèstia per adormir al progressisme espanyol tal i com va fer Santiago Carrillo.

Aquest canvi copernicà no és casualitat. Els consellers de les Generalitat i els diputats del Parlament, exiliats en països on la separació de poders és una garantia de llibertat de la ciutadania, han fet visible les greus deficiències democràtiques de l'Estat espanyol. Un estat en el qual els ministres del Govern despengen el telèfon per trucar directament als jutges (igual com feia el dictador Franco). Un país en el qual els mitjans de comunicació nacionals estan en mans de l'oligarquia empresarial de l'Ibex 35 (igual com feia el dictador Franco). Un país en el qual el partit que exerceix el govern corromp les relacions empresarials per enriquir-se (igual com feia el dictador Franco). Un país en el qual el Ministeri de l'Interior no té escrúpols en utilitzar les clavegueres de l'Estat per inventar-se proves contra polítics catalans (igual com feia el dictador Franco). Un país en el qual les forces i cossos de seguretat de l'Estat espanyol redacten atestats alterant la realitat del que va passar (exactament igual com feia el dictador Franco). A Madrid tenen un refrany que diu "blanco y en botella ... Leche". Amb la qual cosa, quan hi ha tantes semblances amb les estratègies del dictador Franco, serà perquè estem convivint amb un règim que ha perpetuat el franquisme.

És evident que a l'estirar la manta comença a sortir tot la pudor que hi ha als soterranis de l'Estat. Tinc la sensació que la prioritat de l'Estat espanyol no és la unitat territorial. La principal preocupació per encoratjar el "a por ellos" contra Catalunya és la protecció de la monarquia. Estic convençut que si el President Puigmont en comptes de proclamar la República catalana, proclama un sistema monàrquic català, el petit Borbó no hagués tingut por que el republicanisme espanyol es despertés.

Als oligarques espanyols no els senta bé la República. Prova d'això és que les dues anteriors les van asfixiar tot just quan naixien. Per a ells és molt millor una monarquia a la qual puguis sucar fàcilment.