Arxiu del blog

dissabte, 13 de febrer del 2016

Corrupció marca "made in Spain".

És ben cert que "el español" no està de moda. La comunitat europea està assistint, amb uns ulls com a plats, a un espectacle propi dels germans Marx. El partit que ha governat aquesta darrera legislatura està acorralat pels casos de corrupció i de finançament il·legal de partits polítics. 

És cert que el Partit Popular continua sent el primer partit espanyol per nombre de vots, però està actualment en una situació d'extrema fragilitat, assetjat per múltiples casos de corrupció a tots els nivells de les diferents administracions públiques. Actualment, tota la direcció del partit està sota sospita de corrupció. Fins el nom del propi President (en funcions) Mariano Rajoy, ressona en les xarxes socials pels sobres amb diners que li va lliurar (presumptament) l'extresorer del partit el Luis Bárcenas.

Va sortint casos i més casos d'una manera sistèmica, que ja comença a escandalitzar que tanta gent es quedés amb el 3, amb el 4 o amb el 5% de comissions. Considero que ja és una gran aberració renunciar a que tornin tot el que han robat. Però el pitjor no és els diners que s'han quedat, sinó els diners públics que han dilapidat inflant els preus de les obres públiques per poder treure millor profit. Hem estat veient com petits ajuntaments afrontaven obres faraòniques, que estaven molt lluny de les possibilitats de les seves arques municipals.

Amb aquesta escenografia de fons hem vist com la banda del Partit Popular ha gestionat l'última legislatura sotmetent-se als dictats de l’Angela Merkel i per l'altre costat aplicant amb mà dura el desmantellament de l'Estat del benestar.

Aquesta actitud xulesca i bravucona que a esgrimit el Partit Popular fa que ara, just en el moment en què el diàleg és més necessari, el Partit Popular es trobi més sol que la una. Sense poder tenir cap interlocutor vàlid que vulgui jugar-se el seu prestigi, o el que li quedi de prestigi, recolzant un partit anacrònic i ofegat en el fang de la corrupció i del totalitarisme franquista. 

Per tant, hi hagi o no hi hagi eleccions, la "banda del Partit Popular" haurà de reinventar-se de cap a peus. La dreta espanyola i els poders fàctics de l'Ibex 35, necessiten un referent que pugui tornar a recollir una quota de l'electorat que els permeti continuar remenant les cireres.

L'experiment del Albert Rivera està molt lluny de ser el recanvi que pretenien la gent de l'Ibex. No ha sabut transmetre la idea de renovació i sobretot no ha sabut donar exemple en l'aplicació de la neteja en el propi partit.

El principal partit de l'oposició, la clàssica marca del PSOE, no poden aixecar la veu com a capdavanter contra la corrupció, ja que té un polvorí a Andalusia que esta començant a esclatar i que quan ho faci completament deixarà al descobert una de les majors estafes de diners públics de finals del segle XX.

Catalunya tampoc està al marge del saqueig institucional. Bona prova d'això la tenim amb la banda de la família Pujol, que han actuat igual que la banda del Partit Popular però amb barretina. Hem estat veient com els dos partits majoritaris a Catalunya, en els últims 20 anys, han claudicat a les vel·leïtats de la corrupció. Ja sigui per finançar el propi partit, com en el cas de Convergència, o per donar sortida als èxits personals com en el cas d'ajuntaments de gran rellevància gestionats per la filial catalana del PSOE.

Tot aquest entramat que ha costat 30 anys de teixir, està ara en perill per l'aparició d'uns determinats partits, que es presenten davant l'opinió pública amb la bandera de la renovació.

 "Renovació" és justament la paraula maleïda. Això significaria acabar amb uns privilegis assentats al llarg de dècades d'una oligarquia política, que al marge d'ideologies està acostumada a perpetuar-se en el poder d'una manera o d'una altra.