Arxiu del blog

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Que volen aquesta gent ... Catalunya independent!!!

Aquest era un dels crits de guerra que se sentien a la manifestació multitudinària de la passada diada. Crits de persones que venien de diferents racons del nostre país, per clamar d'una manera serena que "ja n'hi ha prou". Una bona part de la ciutadania va voler mostrar públicament el seu tedi acudint a la cita a la que ens havia emplaçat l'Assemblea Nacional de Catalunya.

Ara entrem en una etapa en què haurem d'afrontar una campanya electoral, plena de entrebancs i amb unes altíssimes dosis de demagògia, que intentaran confondre l'electorat.

Alguns partits ja tenen preparada la seva estratègia i es decanten per la política de la por. El Partit Popular i els seus cadells, Ciutadans, van a apostar per acollonir a les àvies i els avis catalans, afirmant que si guanyen els independentistes es quedaran sense pensions i vaticinant fam com en la postguerra.

Els partits més progressistes com PSC i Iniciativa intentaran utilitzar l'eix social per demanar el vot cap les seves proclames. Encara que la forma de demanar ho és diametralment oposada. D'una banda els eco socialistes d'Iniciativa defensen que el camí per aconseguir les polítiques que reclamen en el seu eix social, han de venir del seu posicionament independentista prioritzant l'eix nacional. De l'altra banda, els socialistes posaran per davant la retòrica d'un federalisme tronat que no te credibilitat, prioritzant l'eix social per sobre de l'eix nacional.

Sembla que ens enfrontem a una tardor difícil a nivell polític. Els principals partits d'àmbit estatal (PSOE i PP) han jugat amb l'estratègia d'atacar Catalunya per recollir un grapat de vots en les seves comunitats autònomes. Parlar de la insolidaritat dels catalans ha estat molt rendible durant tota la transició democràtica. Posar a Catalunya i als catalans com a els culpables dels mals d'Espanya, ha estat una estratègia miop, pensant en el curt termini.

Doncs bé, ara resulta que el poble català que ha estat el culpable de tots els mals que han interessat als Aznar, González, Bono, Cospedal, Guerra, Rajoy i una llista infinita de polítics mediocres que han gaudit de llicència per desprestigiar, han dit prou i ha sortit al carrer a visibilitzar l'asfíxia política i econòmica que el nacionalisme espanyol està fent a Catalunya.

 Les catalanes i els catalans que varem sortir al carrer el passat 11 de setembre, hem posat llum al conflicte català i hem internacionalitzat la necessitat de disposar d'un estat propi per a la supervivència del nostre país. És just en aquest punt on el nacionalisme espanyol li ha dolgut més. La projecció internacional del conflicte català ha desbordat la diplomàcia espanyola i ha fet que polítics d'alt nivell, com el president dels Estats Units Barak Obama o la vicepresidenta de la Comissió Europea Viviane Reding, s'hagin posicionat comprenent el dret a l'autodeterminació i afirmant que Catalunya tindria un lloc a la Unió Europea.

Estic convençut que els catalans no ens deixarem intimidar per aquells que no els convé que es parli del dret de Catalunya a decidir. Espanya ha fet tard per entendre els catalans i desafortunadament per als espanyols, estem a Europa i els països que la conformen tenen una tradició democràtica infinitament superior a l'espanyola. Per tant, poden preparar els tancs i l'exèrcit per desfilar el dia de la festa espanyola a Madrid. Que els espanyols preparen a la Guàrdia Civil per dirigir el trànsit el dia de la hispanitat i que entenguin d'una vegada per totes que a partir d'ara l'única arma que els queda és la negociació de tu a tu.

Així doncs, jo començo a celebrar que quan Catalunya se separi d'Espanya, el meu poble (Almenar) passarà automàticament a tenir platja pròpia, ja que ara el nostre terme municipal limita amb els municipis d'Aragó i tota aquesta zona es convertirà en el litoral de ponent .