Arxiu del blog

dissabte, 17 de gener del 2009

La Terra respira, però al final entre tots la cagarem.

Les primeres observacions globals de la màquina biològica que impulsa la vida a la Terra, estan sent utilitzades pels científics per a estudiar el destí del carboni a l'atmosfera, la durada de les estacions de creixement i la vitalitat de la xarxa alimentaria oceànica.

La vida a la terra, així com la coneixem, es dóna gràcies a un fràgil equilibri. I qualsevol acció, per petita o insignificant que creem que sigui, l’afecta d'alguna forma i tenint en compte que la diferència de temperatura que hi ha entre la regió Polar i l'Equatorial és de 50ºC. Per tant, amb l'efecte del canvi climàtic aquesta distància s'està escurçant, amb la qual cosa estem augmentant la capacitat de destrucció de la nostra biosfera.

Sembla ser que els investigadors esperen que els nous i detallats registres, que la NASA planeja continuar, els revelin les claus de com el nostre planeta vivent funciona avui dia, d'igual forma com ho han revelat els registres geològics sobre el nostre passat.

Per tant, amb tres anys d'observacions ja sé podran apreciar canvis estacionals en els nivells de clorofil·la de les plantes i de les algues, encara que encara no existirà un registre prou llarg com per a distingir cicles multi-anuals, com “El Niño”, d'altres canvis a llarg termini causats per nivells més alts de diòxid de carboni a l'atmosfera.

Amb tot aquest conjunt de despropòsits, estem posant en perill la humanitat en el seu conjunt, i efectes com la deforestació porta aparellada la pèrdua definitiva d'espècies, el que implica una responsabilitat que en un moment o un altre ens passarà factura.



Aquest vídeo el vaig trovar al YouTube, és de Green Peace International, i explica que forma part de la Campanya per un món on puguem respirar. (The Campaign for a World We Can Breathe In. As a campaign like this should, the video speaks for itself. )

Avui estic emprenyat i m'ha sortit la vena verda, però de qualsevol manera anem en compte i no la caguem.

dijous, 15 de gener del 2009

El correu electrònic com a ventilador per a escampar la merda.

Avui he rebut un correu electrònic que m'ha enviat la meva amiga Maite, que posa sobre la taula una realitat que es repeteix dia rera dia, en els usuaris habituals d'aquesta eina virtual.

Amb l'aparició de la INTERNET neix en els professionals de la informàtica un somni gairebé utòpic, lliurar al món de les fronteres físiques, crear un espai on el temps és un concepte molt flexible, no en el sentit relativista, introduir les idees de temps i distància zero.

Realment la potencialitat que suposa la comunicació a través de la xarxa ha estat un punt d'inflexió en les relacions personals, en qualsevol dels àmbits de la vostra vida ja sigui el privat o el professional, suposant cada dia més una necessitat de contacte.

Però com tot lo bo a la vida, no pot ser que no es prostitueixi. I per això existeixen interessos contraposats que fan que es banalitzi aquesta eina, introduint escombraries en els missatges encadenats.

Per això m'ha semblat molt brillant la reflexió d'aquesta cadena que m'ha enviat Maite i us la reprodueixo aquí.


“Gràcies a tots”.

RESUM DELS E-MAILS DE 2008.

Volia donar les gràcies, a tots els meus amics o, i, coneguts que em van enviar un e-mail cadena aquest any, ja que gràcies a ells:

• He llegit 175 vegades que MSN i Hotmail anaven a esborrar el meu compte de correu.

• He acumulat 3317 anys de desgràcia i he mort 67 vegades per no reexpedir algunes d'aquestes cadenes

• Quan surto de l’Ikea no miro mai a ningú, no sigui que em segresti i em drogui per a després treure'm un ronyó amb el propòsit de vendre'l després al mercat negre.

• Tinc diversos préstecs al banc, per intentar que la pobra nena Amy Bruce pogués per fi, finançar la 89ª operació que li salvaria la vida (Pobra nena! Damunt que té solament 8 anys des de 1997).

• Segueixo esperant que la responsable de màrqueting Nokia m'enviï el meu tan merescut telèfon mòbil. El de Sony Ericsson també.

• Per fi conec la recepta de l'amor garantit: Apunta el nom de la persona que estimes en un paper, pronunciant ho 15 vegades. Després, passa't el paper pel cul mentre dónes 30 voltes al voltant d'un Seat Panda verd del 86, en el sentit de les agulles d'un rellotge. (I mira que ja es veuen pocs d'aquests cotxes).

• M'he passat 98 nits de vetlla, amb la condició de enxampar al temut virus SuperMega destructor que ni Microsoft, MacAfee i Norton podien combatre i que anava a destruir el meu Disc dur, La mini cadena, La tele, la cafetera i el meu raspall de dents elèctric.

• MERCADONA està a punt d'enviar-me aquest preuat xec de 100 euros...... tinc diversos comptes de correu i ho vaig fer diverses vegades.. calculo que han d'enviar-me uns 12300 euros......

SI NO ENVIES AQUEST E-MAIL EN ELS PRÒXIMS 10 SEGONS A 8736 PERSONES, DEMÀ A LES 17:32, UN DINOSAURI MUTANTE ARRIBAT DE L'ESPAI, IRRUMPRO EN EL TEU SALO I DEVORÉS A TOTA LA TEVA FAMÍLIA. (I Chuck Norris no podrà fer res per a salvar-te).

Gràcies a tots per la vostra comprensió.


diumenge, 11 de gener del 2009

Avui qui no està en el Facebook no existeix!


És estrany l'instint que ens guia a les persones a entrar a repetir pautes que s'estandarditzen per modes. Igual que un ramat que es mou en bloc en la direcció a la que es dirigeixen un grup reduït d'individus.

Aquest és el cas que s'està donant a nivell social amb l'aparició d'eines tecnològiques, que et permeten singularitzar la teva presència a la societat. Un exemple molt clar podrem trobar-lo 'en l'aparició de blocs personals a Internet o l'aparició d'eines de contactes personals com el Facebook, o el que vindria a ésser en una traducció més o menys lliure el llibre de contactes personals.

Últimament aquesta eina està rebent moltes crítiques sobre la privadesa de les dades dels seus usuaris. Donat el cas que aquests podrien tenir un contracte per a tota la vida amb l'empresa, ja que sembla ser que és molt difícil donar-se de baixa de la popular xarxa social.

Encara que el lloc permet desactivar un compte, els servidors guarden còpies de seguretat de la informació per temps indefinit, en cas que l'usuari vulgui reactivar el servei. Aquesta informació en general no està disponible per als membres de Facebook encara que arriba a tenir des d'adreces d'e-mail, fins a domicilis i números de targetes de crèdit.

Eliminar la totalitat de les dades per complet és un procés llarg i complicat, que molts usuaris no assoleixen mai i uns altres només ho aconsegueixen amb temps i extensos intercanvis per e-mail amb l'empresa, després d'esborrar la informació de forma manual. En el propi portal de contactes existeix un grup anomenat "Com esborrar el teu compte de Facebook permanentment", que té 4.300 membres, tant dintre com fora de la xarxa social.

Per una altra banda, recentment va saltar a la notícia en els mitjans de comunicació, que alguns capos de la màfia italiana tenien creats grups de contactes dintre de la xarxa d'aquest "Llibre de les cares". I en justa lògica, familiars de les víctimes de la Cosai Nostra, entre ells els dels jutges Falcone i Borsellino, han demanat la retirada de les pàgines. Tot i que des de la seva seu central en Palo Alto (Califòrnia), Facebook ha invocat una estranya moral en la que estableixen una croada letal contra l'aparició d'imatges de persones nues, però amb una total perversitat permeten l'aparició de criminals mafiosos. El seu eslògan sembla molt clar: Mamelles no, criminals sí.

Doncs bé, jo també he sucumbit a la moda del Facebook dels collons. Un dia anava amb una amiga pel carrer i em va dir "mira aquell grup de persones d’allà t'està mirant". Al que jo vaig contestar "és clar per què vaig en cadira de rodes" i ella finalment va sentenciar "No és per això, és per què a la teva cara es veu que no tens un compte obert al Facebook”.

Com podeu comprovar, vaig perdre el cul per a no ser assenyalat amb el dit.

Cony de país.