Déu salvi al rei.

Aquest ha estat el crit de guerra que ha llançat la Conferència Episcopal Espanyola, davant la disjuntiva de castigar a totfom a passar per les calderes del Llucifer, incloent al propietari de la Corona de les Espanyes, o la de donar-los-hi passis VIP per a evitar la sauna eterna.

Els franquiciats de Déu a la terra han optat per sentenciar al foc etern a tots els que van donar suport a la nova Llei de l'Avortament, acusant-los d'assassins per no impedir que aquests franquiciats puguin continuar imposant les seves supersticions en un tema tan personal com aquest. Només hi havia un petit problema, i aquest era que després de ser aprovada pel senat aquesta llei havia de ser confirmada pel rei, tal com ho preveu la legislació vigent.

Ja no es tracta només d'impedir que les dones espanyoles puguin decidir per si mateixes durant les 14 primeres setmanes del seu embaràs si desitgen ser mares, tal com ho recull la llei i com funciona en pràcticament tota Europa. Sinó que l'objectiu era castigar les ànimes dels que van impulsar-la i "condemnar-los eternament" a sofriments sense límits.

I el més curiós de tot, és l'argument que ha donat el portaveu i secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, el jesuïta Juan Antonio Martínez Camino, al dir "Que Sa Majestat el Rei hagi de sancionar amb la seva signatura una llei és una situació única. No hi ha cap altre ciutadà que es trobi en aquesta situació. Per tant, no són possibles els principis generals per a una situació única". I s'ha quedat tan ample… abans l'Església es treballava una mica més els arguments i intentada aplicar alguna mínima llum. Ara veig que la llum els hi ha tallat. Deu de ser per no pagar.

En una de les seves cançons, concretament "In Secula Seculorum”, la Trinca deia sobre l'Església Catòlica: "Fent homilies són infalibles, per això l'Església no es pot desdir, tot el que diguin allò va a missa, penseu que els bisbes saben llatí”.

Probablement el papa de Roma deu ésser del Reial Madrid, no només perquè vesteix de blanc, si no perquè considera que la sang blava de la corona faria joc amb el vermell de l'infern i es donarien les circumstàncies per a una rebel·lió blaugrana des de les entranyes del propi Llucifer. I tal com estem ara no podem fer massa conyes marineres, perquè el Reial Madrid continua estant tocat.

Tot plegat és divertit, perquè els bisbes continuen pensant que som imbècils….. No ho sé, potser si.

Els bisbes tenen raó.

Si, si, no és que estigui enxampat per una al·lèrgia primaveral de collons. Estic perfectament bé de salut, tant física com mentalment. Però és que estic totalment d'acord amb la campanya que han iniciat els bisbes espanyols, sobre que estan molt més protegits els drets animals que els drets de les persones. I us explicaré el que fa al cas.

Sembla ser que han volgut invertir part dels diners que recapten del 0,7% de l'Impost sobre Rendiment de les Persones Físiques, a contractar una multimilionària campanya de publicitat al servei de la seva ideologia. Vagi per davant que la publicitat, al servei de l'Església és perfectament lícita, encara que dubtosament ètica pel que fa al seu cost. Perquè a la meu entendre convé atenir-se als codis propis d'aquestes tècniques de la comunicació, pensades per a augmentar les vendes d'un producte. O d'una idea, com en el cas dels polítics a la caça del vot.

Sembla ser que durant el mes de març, veurem per tot el país fins a 1.300 tanques, a més de 30.000 cartells i 8 milions de fullets, on un bebé i un linx apareixen junts.

Així, amb aquesta campanya l'Església Catòlica pretén menjar el coco a l'opinió pública, amb a la idea que a Espanya tractem millor als animals i les plantes que als éssers humans.

I és precisament aquí on jo coincideixo amb la Conferència Episcopal Espanyola. Tenen tota la raó del món. I baso la meva argumentació en el cas del Troy, un gos pastor alemany que teníem a la meva casa fa uns anys i que va morir a causa d'un tumor maligne.

Doncs es tracta que quan el veterinari va diagnosticar que el Troy no tenia cap possibilitat de curació i que s’acostava a una agonia de sofriment, ens va proposar d'una forma directa i sincera que el millor per a l'animal era aplicable una eutanàsia activa. A casa tots vam estar d'acord a aplicar un sedant al Troy i posteriorment una injecció letal que acabés amb el seu sofriment.

Doncs per això, coincideixo plenament amb els bisbes i exigeixo que es doni a les persones el mateix dret que empara als animals. I així establir que el dret a decidir sobre una mort digna com exercici de la llibertat sobre la pròpia vida, ha de prevaler sobre el dret a decidir sobre un projecte de vida. Aquesta última decisió només li correspon prendre-la a la dona i els bisbes no són dones, almenys que jo ho sàpiga.

Vade retro, Rouco Varela, el ideoleg de la FAES!

Els hereus o successors directes d'aquells prelats que passejaven sota pal·li al cabdill més cabdill dels que es fan i es desfan, que van guardar silenci còmplice durant quaranta anys a compte de la Formació de l'Esperitu Nacional conspiren, això si en nom de Déu!!!, han arribat al poder de la Conferència Episcopal Espanyola.

Res d'això ha d'estranyar-nos, doncs és ben sabut que l'Església catòlica espanyola ha mantingut des de temps immemorials, molt bons canals de col·laboració amb la dreta espanyola. I fins a amb l'extrema dreta, per descomptat, la qual representava el règim franquista.

La barreja del factor religiós integrista amb el fonamentalisme de l'Associació de Víctimes del Terrorisme ha pogut ser un factor explosiu i decisiu per a derrotar a Rodríguez Zapatero.

El passat mes de gener, Rouco i els seus ninots, es van treure de la màniga la concentració per a defensar a la família, tot i que com era de preveure, la família era el pretext o coartada perfecta per a arremetre -implícita i explícitament- contra la política de l'esquerra. En el còctel de la demagògia clerical es donarà cabuda als matrimonis homosexuals, als anomenats divorcis exprés i a la presumpta potenciació de l'avortament.

La pòcima inclourà la l'assignatura Educació per a la Ciutadania, com si hagués estat inspirada pel mateix Luzifer amb la finalitat de difondre les bondats de no se sap quin totalitarisme entre les criatures.

No hem d’oblidar que aquest enviat de Déu a la terra, era l'Arquebisbe de Madrid quan fa molt pocs anys el sacerdot Rafael Sanz Nieto va ser condemnat a dos anys de presó per l'Audiència Provincial de Madrid, per un delicte d'abusos sexuals continuats a un nen de dotze anys. A més, el Tribunal declara l'Arquebisbe de Madrid com responsable civil subsidiari, al pagament d'una indemnització de 30.000 euros. És a dir, que Rouco Varela va ser responsable civil subsidiari per la comissió d'aquest delicte. El més trist de tot és que el l'Arquebisbe de Madrid i el seu titular, el cardenal Rouco Varela, coneixien els fets, però la seva actuació va consistir en ocultar-los, i traslladar al sacerdot de parròquia.

El fonamentalista Rouco va tolerar els abusos sexuals a aquest menor, i va emparar al pederasta. En aquest punt és quan un jo ja no entenc res. Recordeu aquelles caloroses tardes de dissabte en ple estiu de 2005, en les que Rouco lluïa modelets pels carrers de Madrid, per a oposar-se a la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe?

Com és possible que la jerarquia de l'Església condemni feroçment l'amor carnal i espiritual entre dues persones del mateix sexe, i que al mateix temps, protegeixi a aquells cabrons capaços d'abusar de nens indefensos?

Sembla ser que amb personatges com aquest, la finalitat de la religió, de la moral i de la política, no és altra que ocultar la veritat als ulls dels beneïts.

Lo Bep.

Els bisbes també surten de l'armari.....

Com va dir Oscar Wilde “De vegades penso que Déu creant a l'home va sobreestimà una mica la seva habilitat”, i quan parlem dels seus franquiciats a Espanya, encara demostren tenir menys talent es nostres.

Per això penso que ja era hora que comencéssim a veure signes de modernitat en el si de l'església catòlica al nostre país, i la prova més clara la tenim en les declaracions realitzades per Juan Antonio Martínez Camino, el nou i flamant bisbe i portaveu de la comissió permanent de la Conferència Episcopal Espanyola.

Tots sabíem que sempre l'Església Catòlica havia estat ficada en política, d'això mai n'hem tingut cap dubte. De fet, després de la guerra civil espanyola la postura dels ambaixadors de Déu a la terra (perdó, de moment deixem-ho només a Espanya) ha estat sempre molt clara, “prop del poder a qualsevol preu”.

La cúpula eclesial catòlica sempre ha pensat que en aquest país amb els únics que es pot negociar (perquè entenen més de negocis), és amb la dreta nacional espanyola. A aquesta dreta és fàcil d'acontentar-la, l'única cosa que cal fer-li és legitimar divinament a totes les seves icones històriques com en Cid Campeador o els Reis Catòlics.

Per a l'església, negociar amb les esquerres ha estat sempre una autèntica pèrdua de temps. Cal reconèixer que a Espanya les esquerres sempre han estat quatre i han tingut cinc opinions. Amb tant debat intern d'idees, solen acabar amb el cap massa calent i es pot chamuscar alguna església o algun convent.

Ja en temps del cabdill d'Espanya, l'Església Catòlica es va encarregar de fer-li tot el treball d'escenografia pública, legitimació social i de laboratori d'idees. Un mica a l'estil del que ara és la FAES per al Partit Popular.

Durant la transició van tenir la cintura necessària per a passar el més desapercebuts possible. Això sí, sense perdre de vista el poder. Com durant les legislatures de Felipe González, en les quals monsenyor Tarancon era la parella de ball del sevillà.

Ara per fi s'han decidit a sortir de l'armari i a prendre públicament posicionaments polítics. Realment crec que és una decisió valenta, que permetrà poder situar políticament i sense cap tipus de dubtes a la Conferència Episcopal Espanyola.

Aquest nou tipus d'actitud política, em sembla molt més honesta i coherent amb la resta de la societat. Doncs ara juguen amb les mateixes cartes que la resta de ciutadans, i així, com tothom, tindran opcions de treure profit quan guanyin els seus, i haver de fotre's quan els seus hagin perdut. Ep!!!, sense rancúnia per això.

Per cert, als ques no s'ha sentit molt és als bisbes catalans, que només han trencat el silenci claustral per a dir que les declaracions "no s'han fet en el millor moment". Per a dir només això, millor que haguessin continuar amb el seu silenci claustral.

Davant aquesta situació penso que molts creients deuen sentir que com més prop ets de l'Església, molt més lluny ets de Déu.

Lo Bep.

Antoni Bassas acusa la Cope de ser qui "sembra més discòrdia".

El director i presentador de Els matins de Catalunya Ràdio, Antoni Bassas, ha denunciat en un article d'opinió a El Periódico la manifestació dels bisbes espanyol durant el darrer cap de setmana, ha afirmat que aquesta es va fer en coherència amb els postulats que defensa la seva emissora [Cope] i ha lamentat en aquest sentit que "l'emissora que més hauria de treballar per la concòrdia és la que sembra més discòrdia".

"Per descomptat que defenso el dret dels bisbes espanyols de manifestar-se pel que creguin oportú i a mobilitzar tantes persones com vulguin. Hi tenen tot el dret", deixa clar Bassas a l'inici del seu article, titulat "aquesta no és la nostra Esglèsia".

"Però som també molts els que ens sentim amb el dret d'afirmar que l'acte de diumenge passat a Madrid ens va doldre com a cristians, i que creiem que ha causat un enorme perjudici a la imatge de l'Església catòlica", puntualitza, a més de recordar que "a Madrid, els bisbes van rebaixar la fe al nivell d'una idelogia, atacant un govern i demanant encobertament el vot per un partit (partit que, pregunto, en cas de tornar a governar, ¿derogarà la llei del divorci, de l'avortament o la dels matrimonis homosexuals?, ¿o recomanarà als seus dirigents i votants que no les facin servir?)".

El periodista ha volgut remarcar que "no ens molesta l'Església al carrer. Al contrari, més que la hi voldríem, però no participant del joc del poder, sinó al costat dels sense drets. En canvi, ja fa temps que ens passa que, com més parlen alguns bisbes, menys hi sentim l'Evangeli. Suposem que deu ser en coherència amb la seva ràdio. L'emissora que més hauria de treballar per la concòrdia és la que sembra més discòrdia. En canvi, l'Església en la qual encara creiem molts cristians estima a tothom. Comprèn i acull. I somriu. No parla amb veus engolades, ni proclama apocalipsis de butxaca. És conscient dels seus errors i sap que no pot anar donant lliçons. Està més interessada a perdonar que a condemnar. I si s'enfada amb algú, és amb els hipòcrites, exactament igual que Crist a l'Evangeli".

Finalment, Antoni Bassas conclou que "la nostra Església respecta la llibertat de la persona i ha donat i dóna vides admirables, sobretot entre els que, a més a més de treballar pels pobres, han preguntat en veu alta per què hi ha pobres. No ens amaga que ser cristià és molt difícil, perquè difícil és donar-se al proïsme. Per això no pot reduir la fe a l'obediència ni al compliment d'un manual, i encara menys, a la simpatia per una opció política. La nostra Església no està obsessionada pel sexe i creu que allà on hi hagi una família que estimi i que s'estimi de debò, hi ha, també, una família cristiana".

www.e-noticies.com 06-01-2008.