Arxiu del blog

dissabte, 22 de juliol del 2017

La defensa de la nostra dignitat ens farà lliures.


A mesura que ens acostem a la data establerta per al referèndum del 1 d'octubre, la tensió entre el Govern d'Espanya i el govern de Catalunya està arribant a nivells que podríem qualificar com a "xoc de trens".

El Govern d'Espanya s'ha tret de la màniga una intervenció fiscal intentant controlar els comptes de la Generalitat. Justament el dia que l'enquesta del CEO assenyala que el pròxim 1 d'octubre acudiran a les urnes el 67,5% dels catalans amb dret a vot i que el 62,4% votaran que sí i el 37,6% que no.

A l’espavilat del Rajoy no se li ha acudit altra sortida que la d'intentar una asfíxia econòmica de la Generalitat, paralitzant les ajudes a crèdit del Fons de liquidació Autonòmica (FLA) enarborant el lema de "ni un sol euro dels catalans per al referèndum ".

Ignorant que amb aquesta mesura perjudica a tots els catalans, tant independentistes com els més recalcitrants unionistes, obviant que s'està atacant als catalans que suposadament es pretén protegir. Intenten jugar amb els diners que arriba de Madrid a través del FLA, exigint concessions en la gestió d'autogovern per desmuntar l'actual sistema.

Aquesta suposada amenaça de retallar el finançament s'evidencia com una sortida cap endavant per sembrar el pànic entre l'electorat independentista. Provocar una "suspensió de pagaments" Catalunya equival al fet que el posseïdor del deute català (que no és altre que el Regne d'Espanya), entraria exactament en la mateixa fase de "suspensió de pagaments" a la qual volen sotmetre a Catalunya.

Aquesta situació és un acte d'impossible que les autoritats europees, amb Àngela Merkel al capdavant, puguin acceptar com a tal. Bàsicament perquè posaria en perill la viabilitat econòmica d'un Estat com el Regne d'Espanya al qual Brussel·les no podria rescatar. Per tant només puc qualificar de "farol" aquest anunci del govern de la banda del Partit Popular.

El que sembla clar és que ningú s'ha posat a tremolar al Govern de la Generalitat i que Rajoy haurà de ser més creïble en les seves amenaces. La veritat és que feia temps que no teníem un exemple tan clar de l'ancestral tendència al suïcidi de la política espanyola. Pretendre obviar el diàleg, amenaçar i pujar l'aposta en cada desafiament per acabar guanyant al contrari asfixiant-lo, és una prova de l'egocentrisme castellà que pretén amagar la seva mediocritat fent desaparèixer la identitat dels seus adversaris.

Com exemple podem veure que l'actual deute de la Generalitat de Catalunya és de 75.000 milions d'euros, dels quals 50.000 milions els deu al Govern d'Espanya pel xantatge fiscal a què ha sotmès a Catalunya en els últims anys. Espanya accedia al finançament del Banc Central Europeu (BCE) a interès zero, per després transferir-lo amb condicions al govern català cobrant-li interessos. Aquesta ha estat una altra forma d'espoli fiscal que Catalunya ha patit en els últims anys, a part de les famoses balances fiscals.

dimecres, 19 de juliol del 2017

El suposat "suïcidi" de Miguel Blesa, em costa de creure.

A hores d'ara de la legislatura i amb un Partit Popular sumit en els escàndols de corrupció més grans que s'han donat a Europa, em costa d'empassar aquesta "roda de molí" per combregar.

Miguel Blesa fou un personatge que va coincidir amb José María Aznar preparant les oposicions a inspector d'Hisenda, en principi m'aixeca totes les sospites del món quan Aznar el nomena President de Caja Madrid al 1996. Aquest càrrec el va ocupar al llarg de 14 anys en els quals va sumir a l'entitat en estafes com el de les targetes "Black", en els quals retribuïen de forma il·legal als membres del seu Consell d'Administració sense tributar a Hisenda. Amb aquestes targetes es van arribar a gastar 15,2 milions d'euros que molt hàbilment distribuïa entre sindicalistes, polítics de diferents administracions de Madrid (Comunitat de Madrid, Ajuntament de Madrid, Administració de l'Estat, etc.) entre els quals també hi havia el líder socialista Pedro Sánchez. Després de convertir-se en Bankia, l'entitat va haver de ser rescatada per 22.500 milions d'euros de les butxaques de tots els espanyols.

La relació del personatge de Miguel Blesa amb els patriarques de la corrupció del Partit Popular, continua en ser imputat pels crèdits concedits per Bankia a Aerolíneas Argentinas, propietat de Gerardo Díaz Ferrán que actualment està a la garjola per ser una "ànima càndida".

A més de la seva íntima amistat amb Aznar "el carnisser de les Açores", Blesa també era considerat una persona del cercle més proper a Florentino Pérez. Dos dels grans fitxatges que va fer el Reial Madrid sota la presidència del magnat peper (el de Figo, el 2000, i el de Cristiano Ronaldo, el 2009) es van fer amb el suport financer de Caja Madrid.

De fet, Miguel Blesa només va entrar a la presó acusat de frau per l'operació de compra del City Nacional Bank de Florida en què va perdre prop de 500 milions d'euros de Bankia. El seu accés al poder polític era tan gran, que el jutge que el va imputar i el va dur a presó preventiva per dues vagades (Elpidio José Silva) va ser expulsat de la carrera judicial.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid el va condemnar a 17 anys i mig d'inhabilitació per la seva actuació en la instrucció del cas Blesa. El tribunal va considerar que el jutge Silva va decidir enviar a la presó el Blesa per "motivacions insòlites". El tribunal que va condemnar el jutge Silva no va escatimar qualificatius degradants a la seva actuació. Deixant molt clar que tot l'aparell judicial estava al servei del llavors acusat Miguel Blesa.

Amb tot aquest historial "presumptament delictiu" de Miguel Blesa, no és d'estranyar que la seva xarxa de contactes dins de la banda del Partit Popular era molt extensa. Fins al punt que la informació que Blesa disposava de persones molt influents de la política espanyola i de la Casa Reial, podrien posar en risc l'estabilitat del sistema "presumptament democràtic" de l'Estat espanyol.

Actualment, algunes línies d'actuació de destacats membres del poder judicial, escapen al control dels dos partits (PP i PSOE) que s'han repartit el poder els últims 30 anys a Espanya. Per tant, Miguel Blesa ha passat de ser un personatge necessari per cometre "presumptament" diferents abusos, a convertir-se en un personatge perillós que pot fer trontollar el Status Quo del poder econòmic i polític de l'Ibex 35.

Així doncs, que ho vagin embolicant amb paper de cel·lofana i un llaç vermell la "teoria del suïcidi", que jo no la compro a cap preu.

dilluns, 17 de juliol del 2017

Presa de pèl de la Generalitat a la discapacitat física y sensorial.


El Govern de la Generalitat ha jugat a "l'estafa de l'estampeta" amb el col·lectiu de persones amb discapacitat física i sensorial. La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies (Dolors Bassa), ha dut a terme una retallada dràstica dels Centres Especials de Treball (CET) en els centres de físics.
Aquesta Consellera, que pertany a Esquerra Republicana, ha fet desaparèixer de cop part de les subvencions dels CET's de persones amb discapacitat física, disfressant-ho com un gran acord sectorial, quan no ha arribat a pactar amb les grans federacions de persones amb discapacitat sensorial i discapacitat física que són majoritàries en el sector.
Aquesta operació s'ha dut a terme amb pactes soterrats a l'esquena del sector majoritari de Físics i Sensorials, per vendre-ho com "un gran acord sectorial" de cara a l'opinió pública. Aquest acord ha obviat el consens amb entitats com AECEMCO, ECOM, FECETC, FEACEM o ASPAYM, que representen als treballadors amb discapacitat en el territori català. 
El Departament, que dirigeix ​​Esquerra Republicana, va forçar a les entitats de Físics i Sensorials a acceptar una rebaixa al 25% de l'ajuda de la meitat del salari mínim interprofessional, deixant a 5.649 treballadors sense aquesta ajuda econòmica o amb el 25% de la mateixa . 
Davant d'aquest greuge comparatiu, la FECETC (Federació de persones amb discapacitat física) ha interposat un recurs contenciós-administratiu contra l'ordre del Departament d'Dolors Bassa, per incomplir la Llei d'Integració Social del minusvàlid (LISMI) de l'any 1982, que regula els Centres Especials de Treball. En sentir-se pressionada per aquesta demanda, la consellera ha optat per vendre aquest suposat "acord marc" com un acord sectorial, obviant els desacords amb totes les altres entitats. En definitiva venent fum en un tema molt delicat que afecta col·lectius massa fràgils per prendre'ls el pèl. 
El que es ven com un "acord marc", però que en realitat només afecta al col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental i paràlisi cerebral; pretén subvencionar grans injustícies que afecten la gestió d'alguns grans CET's. On alguns Gerents i equip tècnic, cobren sous dignes de grans multinacionals. Per tant, amb la decisió presa pel departament s'alinea amb els interessos personals de determinats dirigents d'aquest sector. Així doncs, l'acord signat amb la discapacitat intel·lectual, la malaltia mental i la paràlisi cerebral anuncia un augment de 12 milions d'euros per a tot el col·lectiu d'empleats dels CET's.
Aquest acord anunciat com un acord magnànim del Departament amb part del col·lectiu, en realitat es tracta d'una retallada pressupostària sense precedents al llarg dels més de 30 anys d'història dels Centres Especials de Treball.
Per tant amb aquests precedents, vaticino un període llarg de demandes judicials que posaran en perill la viabilitat de molts llocs de treball. Tot per posar per davant els interessos personals d'alguns, en contra dels interessos col·lectius d'una aclaparadora majoria.