La Núria m'ha fet arribar aquesta reflexió de la nena del Rajoy. Per si no ho sabeu, la Núria Pujol és la secretaria de la Junta de Govern d’ASPID. És una dona molt d'esquerres i amb una mirada molt progressista.
La concreció del text que m'ha fet arribar, defineix la forma que ella observa el show polític que ens estan oferint.
Lo Bep.
Sóc la nena de l'exemple de Rajoy.
... És que si ell guanya:
Se li ha oblidat dir que si els meus pares són dos pares o dues mares, em duran lluny d'ells.
Que si em queden assignatures en el curs on més abandons hi ha, em passaran a una classe de 'ximples'.
Que em podran ficar en la presó als 12 anys.
Que els meus pares haurien de signar un contracte de ciutadans de segona si no són d'aquí, com jo.
Que hauré de fer una cua diferent a la dels malalts de pagament en els seus hospitals.
Que no podré avortar com si jo no fos ama del meu cos.
Que no em podré casar si m'enamoro d'altra noia, o adoptar a altres nens i nenes com jo.
Que quan sigui velleta, o si estic molt malalta, no voldrà mantenir una Llei de Dependència perquè pugui viure dignament.
Que quan em mori, ho faré entre horribles dolors perquè el meu metge no voldrà que el persegueixin com a un assassí.
Però m'ha fet molta il·lusió que Rajoy m'esmenti a la tele.
Gràcies, Mariano!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada